Thomas Hardy
De Viquip??dia
Thomas Hardy (Higher Bockhampton, Stinsford, prop de Dorchester, 2 de juny de 1840 - Max Gate, 11 de gener de 1928), novelista i poeta angl??s vinculat al Naturalisme.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Anys de formaci?? (1840 - 1870)
El seu pare, Thomas Hardy, era un constructor de Higher Bockhampton, localitat anglesa propera a Dorchester, i, la seva mare, Jemima Hand, va treballar com cuinera i criada. Tots dos van contreure matrimoni a Melbury Osmund el 22 de desembre de 1839. El novel??lista, nascut el 2 de juny de 1840, fou el primer fill de la parella. La seva mare, una dona culta, li va proporcionar diverses lectures, com la traducci?? anglesa de Dryden de les obres complertes de Virgili, i el Rasselas de Johnson, que va llegir amb solament vuit anys. De 1848 a 1856 va assistir a l'escola local a Bockhampton, on va aprendre llat??, franc??s i alemany.
Als 16 anys, el 1856, va comen??ar el seu aprenentatge a Dorchester amb l'arquitecte i restaurador John Hicks, a les ordres del qual va treballar fins l'any 1861. Durant aquesta etapa va estudiar als tr??gics grecs, sota la tutela de Horace Moule. El 1859, va llegir L'origen de les esp??cies de Charles Darwin. Aquell mateix any va escriure el seu primer poema, Domicilium.
El 1862 es va traslladar a Londres com a ajudant de l'arquitecte eclesi??stic Arthur Blomfield, especialista en restauracions d'esgl??sies i constructor d'altres noves en estil neog??tic. Va assistir al teatre i a l'??pera i va visitar quasi diariament la National Gallery. En aquesta etapa va llegir a Herbert Spencer, Huxley, John Stuart Mill i els poetes rom??ntics i postrom??ntics Shelley, Scott, Browning y Swinburne. El 1865 va publicar el seu primer article titulat "How I Built Myself a House". Va enviar diversos dels seus poemes a diaris, per?? van ser rebutjats.
El 1867 va tornar a Dorchester per a treballar amb Hicks. Aquest mateix any va comen??ar la seva primera novel??la, avui desapareguda, que portava el t??tol de The Poor Man and the Lady. ??s possible que aquest any mantingu??s un aventura amb la seva cosina Tryphena Sparks, model dels seus personatges Fancy Day i Sue Bridehead. El 1868 va concloure amb The Poor Man and the Lady, per?? va desestimar publicar-la seguint els consells de George Meredith. Despr??s de la mort de Hicks, es va traslladar a Weymouth per a treballar amb el seu succesor, Crickmay. El 1870 Crickmay va enviar a Hardy a St. Juliot, a Cornualla, per a planejar la restauraci?? de l'esgl??sia. All?? va con??ixer a la seva futura dona, Emma Lavinia Gifford, la cunyada del moss??n.
[edita] Desenvolupament de la seva obra narrativa (1871 - 1897)
El 1871 va publicar la seva novel??la Remeis desesperats, que havia comen??at a escriure dos anys abans. Despr??s va continuar amb Sota l'arbre del bosc (1872), Uns ulls blaus (1873) i Lluny del mundanal soroll (1874). Aquesta darrera, que havia aparegut previament com a panflet en un diari, va assolir un ??xit considerable. Va contraure matrimoni amb Emma Lavinia Gifford a Paddington i, animat per ella, va abandonar l'arquitectura per a dedicar-se professionalment a escriure. El 1876, despr??s de diversos canvis de resid??ncia, la parella es va instal??lar a Sturminster Newton. Aquell mateix any, Hardy va publicar una altra novel??la, The Hand of Ethelberta. El 1878 va apar??ixer El retorn del natiu, i Hardy es va mudar amb la seva dona a Upper Tooting. En aquesta ??poca su reputaci?? com a novel??lista i la seva amistat amb Leslie Stephen li obriren les portes dels cenacles literaris de la capital. El 1880 va publicar The Trumpet-Major. Aquell mateix any va caure molt malats, i va haver de fer llit durant sis mesos, que va aprofitar per a escriure The Laodicean, publicada el 1881. El 1883 es va traslladar a Dorchester per a supervisar la construcci?? de Max Gate, una casa projectada per ell mateix i a la qual es va traslladar amb la seva dona el 1885.
Als vuitanta Hardy va gaudir de bastant prestigi i ??xit econ??mic i va con??ixer a Londres a personatges com Mathew Arnold, Henry James, Tennyson i Robert Browning. El 1886 va apar??ixer L'alcalde de Casterbridge i l'any seg??ent The Woodlanders. A la primavera de 1887 va viatjar a It??lia, on va visitar G??nova, Pisa, Flor??ncia, Roma, Ven??cia i Mil??; el 1887 i, el 1888, a Par??s. Aquest any va publicar la seva primera col??lecci?? de relats breus, Wessex Tales.
El 1891 van apar??ixer dues noves novel??les seves, Tess d'Urbervilles i A Group of Noble Dames. El 1892 va morir el pare del novel??lista. Durant els noranta va viatjar tamb?? a Dubl??n el 1893 i a Brussel??les i Waterloo el 1896 per a ambientar el seu poema The Dynasts. El 1896 es va publicar una de les seves novel??les m??s importants, Jude el fosc. Despr??s de la seva publicaci??, Hardy va prendre la decisi?? de no escriure m??s novel??les i dedicar-se exclusivament a la poesia. No obstant, va publicar La bienamada (escrita deu anys abans) el 1897. Aquell mateix any va fer un viatge a Su??ssa.
[edita] Retorn a la poesia. Darrers anys (1898 - 1928)
El primer llibre de versos de Hardy, Poemes de Wessex, va apar??ixer el 1898, quan l'autor tenia 58 anys de edat. El 1902 va publicar Poemes del passat i del present. Aquell mateix any va comen??ar la redacci?? de la seva obra m??s ambiciosa, The Dynasts, la primera part del qual (de tres) va veure la llum el 1904, el mateix any de la mort de la mare del poeta. Les dues parts seg??ents van apar??ixer, respectivament, el 1906 i 1908. El 1909 va publicar un nou llibre de poemes, Riures del temps. L'any 1910 el rei Eduard VII li va concedir l'Ordre del M??rit.
La seva dona, amb la que havia compartit la seva vida durant tres d??cades, va morir sobtadament el novembre de 1912. Hardy va escriure sobre la seva hist??ria d'amor un dels seus millors llibres po??tics, El que queda d'una vella flama. El 1913, el poeta va realitzar un pelegrinatge sentimental a St. Juliot, on havia conegut a la seva esposa i a Plymouth, on ella havia nascut.
El febrer de 1914 es va casar per segon cop amb Florence Emily Dugdale. Va rebre el doctorat honoris causa de la Universitat de Cambridge el 1913, i el 1920 de la d'Oxford. El 1914 va publicar un altre llibre de poesia, S??tires de circunst??ncies. El 1923 va donar a la impremta una obra de teatre en vers, The Famous Tragedy of the Queen of Cornwall i, el 1925, Fantasies humanes, l'??ltima col??lecci?? de poemes que va publicar en vida. Per aquesta ??poca va comen??ar a redactar la seva autobiografia, que va apar??ixer p??stumament, el 1928, i de la qual es sospita que fos en realitat escrita, al menys en part, per la seva v??dua, Florence Emily Dugdale. Va morir a la seva resid??ncia de Max Gate el 1928 i va rebre sepultura a l'anomenat Rac?? dels Poetes (Poets' Corner) a l'abadia de Westminster, per?? el seu cor fou enterrat a la tomba de la seva primera esposa, a Stinsford, molt a prop d'on descansen tamb?? els pares de l'autor. Es creu que despr??s de mort, va emigrar a Panam?? on va tenir diversos fills. Aquests tamb?? van tenir m??s fills i aix?? successivament.
[edita] Obra
Tot i que va publicar el seu primer llibre passats els trenta anys, Hardy no fou en realitat un escriptor tard??. La seva primera vocaci?? fou la poesia l??rica. Despr??s fallir en els seus intents de publicar poemes, va provar fortuna amb la novel??la, tot i que rebutjava el g??nere a causa del seu car??cter excessivament comercial i meretricious. La narrativa de Hardy va obtenir cert ??xit, si b?? la cr??tica es va acarnissar amb ell per la ideologia materialista, naturalista i pessimista impl??cita en les seves trist??ssimes i depriments ??ltimes novel??les. Des de 1896 va abandonar definitivament la novel??la per a dedicar-se amb tenacitat al desenvolupament de la seva interessant obra l??rica.
[edita] Novel??les
Hardy va publicar un total de catorze novel??les. L'acci?? de totes elles es situa al camp angl??s, en una regi?? batejada pel novel??lista com Wessex i que en realitat ??s el seu Dorset natiu. Cada ciutat de Wessex t?? la seva equival??ncia real a la topon??mia de Dorset; aix??, Oxford va rebre a les novel??les de Hardy el simb??lic nom de Christminster. En aquest m??n es produeixen tots els esdeveniments de les seves obres, si b?? l'obra de Hardy desborda tot possible costumisme en tant que aquest paisatge resulta simb??lic d'un pensament molt definit. Utilitza el dialecte de Dorset com a exemple d'angl??s antic i noble en tr??mit de desaparici?? pel dest?? de la modernitat.
La cosmovisi?? de Hardy ??s atea i d'un radical i obsessiu pessimisme, d'invasora foscor. Els seus personatges lluiten un i altre cop contra un dest?? hostil; les mediatitzacions socials i morals s??n extraviades irremeiablement, tot i que fan el que poden per sobreviure envoltats en el cec determinisme d'un univers dominat per la sel??lecci?? natural de Charles Darwin i la social de Herbert Spencer i per la filosofia pessimista d'Arthur Schopenhauer. El dest?? dels personatges ??s, no obstant, alterat sovint por una sort moment??nia que simula una ironia, per a que la voluntat humana resulti ven??uda al final per la necessitat implacable. Hi han intenses descripcions dels camps, muntanyes, estacions i clima de Wessex, que reflexen com un mirall l'interior fosc d'uns personatges envoltats en la dissort.
Les seves dues primeres novel??les foren an??nimes: Remeis desesperats (Desperate Remedies, 1871) i Sota l'arbre del bosc (Under the Greenwood Tree, 1872). Les dues seg??ents foren ja publicades amb el seu nom: Uns ulls blaus (A Pair of Blue Eyes, 1873) i Lluny del mundanal soroll (Far from the Madding Crowd, 1874). Aquesta ??ltima fou adaptada al cinema el 1967. No obstant, en aquestes novel??les no hi havia arribat encara al dram??tic i fosc pesimisme de les seves darreres obres. Despr??s, despr??s algunes obres menors, va publicar El retorn del natiu (The Return of the Native, 1878), L'alcalde de Casterbridge (The Mayor of Casterbridge, 1886), Tess, d'Urberville (Tess of the D'Urbervilles, 1891), portada al cinema per Polanski el 1979 amb el t??tol de Tess, i Jude el fosc (1895), les cr??tiques del qual van desagradar tant l'autor - la cr??tica el va rebatejar com Jude el obsc??- que va deixar d'escriure novel??les.
[edita] Poesia
Als 55 anys, Hardy va reprendre la poesia que havia abandonat a la seva joventut. Poemes de Wessex (Wessex Poems, 1898) i Poemes del passat i del present (Poems of the Past and the Present, 1901) s??n col??leccions de poemes escrits bastant temps abans. Dinasties -The Dynasts I(1904), II (1906), III (1908)- ??s un drama ??pic irrepresentable escrit entre 1903 i 1908, en 19 actes i 130 escenes, en els quals es narra la lluita d'Anglaterra contra Napole??. Van seguir Riures del temps (Time Laughing-stocks, 1909), S??tires de circumst??ncies (Satires of Circumstance, 1914), Moments de visi?? (1917), Poemes l??rics (1922), Fantasies humanes (Human Shows, 1925) i Paraules a l'hivern (1928). Entre els seus m??s coneguts poemes es troben "Abril de 1914", "Wessex Heights", "En tenebres, jo", "El funeral de D??u", "La naturalesa que interroga" i "A un rossinyol".
La poesia de Hardy utilitza un llenguatge plagat d'arcaismes i exposa una cosmovisi?? tant fosca, materialista i desenganyada com el de les seves novel??les. La bellesa ??s solament una il??lusi?? passatgera. Ezra Pound va dir que el 1937, despr??s el descobriment de la poesia de Hardy: "Ara si que aix?? ??s claredat: aqu?? est?? la collita d'haver escrit primer vint novel??les".
[edita] Fam??lia
Es creu que despr??s de mort, va emigrar a Panam?? on va contraure matrimoni amb una donzella chiricana. Els seus fills es van traslladar a Col??n.
