Serguei Rakhm??ninov
De Viquip??dia
Serguei Vas??lievitx Rakhm??ninov (en rus, ???????????? ???????????????????? ????????????????????) (Semionovo, R??ssia, 1 d'abril [C.J. 20 de mar??] de 1873 ??? Beverly Hills, Calif??rnia, EUA, 28 de mar?? de 1943), fou un compositor, pianista i director d'orquestra rus.
"Sergei Rachmaninoff" va ser el nom amb el qual el compositor s'autoanomenava mentre va viure a occident, al llarg de l'??ltima meitat de la seva vida. No obstant aix??, hi ha transliteracions alternatives del seu nom, que inclouen Sergey o Serge, i Rachmaninov, Rachmaninow, Rakhmaninov o Rakhmaninoff.
Taula de continguts |
[edita] Introducci??
Rakhm??ninov ??s recordat com a un dels pianistes m??s influents del segle XX. Tenia una facilitat t??cnica i r??tmica llegend??ries, les seves grans mans, podien tocar fins a un interval de tretzena al teclat (aix?? vol dir que amb una ma podia tocar aproximadament dotze tecles). El seu enorme palmell de la m?? es corresponia amb la seva altura; Rakhm??ninov feia aproximadament 1,98 metres d'al??ada. Tenia l'habilitat de tocar composicions molt complexes el primer cop que les sentia. Molts enregistraments els va fer per la Victor Talking Machine Company, enregistrant tant la seva pr??pia m??sica com el repertori habitual del seu instrument.
Per altra banda, la seva reputaci?? com a compositor va generar controv??rsia fins la seva mort. El 1954, l'edici?? del ???Grove's Dictionary of Music and Musicians???, va menysprear not??riament la seva musica per: ???mon??tona en la textura??? la majoria consisteix en melodies artificials i efusives?????? i va pronosticar que el seu ??xit no duraria. Posteriorment, Harold C. Schoenberg, a la seva Lives of the Great Composers, va respondre, ???aix?? es una de les m??s ultratjants mostres d'esnobisme i fins i tot, una de les declaracions m??s est??pides que es poden trobar en un treball que suposadament ha de ser una refer??ncia objectiva???.
De fet, les obres de Rakhm??ninov no nom??s formen part del repertori habitual, sin?? que la seva popularitat sobre els m??sics i el p??blic va cr??ixer durant la primera meitat del segle XX.
Les seves composicions inclouen, entre altres, quatre concerts per a piano, tres simfonies, dues sonates per a piano, tres ??peres, una simfonia coral (anomenada ???The Bells???, basada en un poema d'Edgar Allan Poe), la ???All-Night Vigil??? op.37, per a contralt, tenor i cor, (tamb?? conegut com les Vespres de Rakhm??ninov), la raps??dia sobre un tema de Paganini, 24 preludis, 17 ??tudes-tableaux, danses simf??niques i un nombre considerable de can??ons, d'entre les quals destaca el seu fam??s vocalise(melodia vocal sense paraules). Moltes d'aquestes peces van ser escrites amb una melanconia d'estil tardo-rom??ntic, molt proper a l'estil de Txaikovski, amb notables influ??ncies de Chopin i Liszt. Tamb?? es poden trobar certes influ??ncies de Balakirev, Mussorgski, Medtner i Henselt.
[edita] Biografia
[edita] Joventut
Rakhm??ninov va n??ixer a Semionovo, prop de Novgorod al nord-oest de R??ssia, dins d'una fam??lia noble d'ascend??ncia t??tar, la qual va estar al servei dels tsars russos fins al segle XVI. Les seves primeres lli??ons de m??sica les va rebre de la seva mare. Degut a problemes financers, la fam??lia va traslladar-se a Sant Petersburg, on Rakhm??ninov, abans de traslladar-se a Moscou, va ingressar al conservatori, estudiant piano amb Nikolai Zverev i Alexander Siloti i tamb?? harmonia i contrapunt amb Anton Arenski i Serguei Taneiev, respectivament.
Des de molt jove va demostrar tenir molt talent per a la composici??. Mentre encara era estudiant va compondre un acte de l'??pera Aleko, set peces per piano, el seu primer concert per a piano i orquestra, Morceaux de Fantaisie (Op. 3, 1892) i fins i tot el seu popular Preludi en Do # menor.
Rakhm??ninov va confiar a Zverev el seu desig de compondre m??s i va demanar una cambra privada on poder treballar en silenci, per?? Zverev, que el veia nom??s com a pianista, va trencar la relaci?? amb el noi. Despr??s de l'??xit d'Aleko, Zverev va rebre novament Rakhm??ninov, ara ja com a compositor i pianista. Les seves primeres peces importants per a piano van ser compostes i interpretades als tretze anys, mentre encara era alumne de Zverev. Al 1891, amb dinou anys, va acabar el seu Concert per a piano n??m. 1, Op.1, que va revisar posteriorment el 1917.
[edita] Els primers contratemps
La Simfonia n??m. 1 no va rebre sempre bones cr??tiques, cosa que li va fer perdre la confian??a en ell mateix. Despr??s de una ter??pia amb el psic??leg i tamb?? m??sic amateur, Nikolai Dahl, va recuperar la seva seguretat i va compondre el Concert per piano i orquestra No.2 (Op. 18, 1900???01), el qual va dedicar al Dr. Dahl. Aquest concert va ser molt ben rebut, i va ser una prim??cia que el mateix Rakhm??ninov l'interpret??s. Aquest concert s'ha convertit en una de les peces m??s populars del compositor.
El 1904, despr??s de varies experi??ncies amb ??xit com a director, li ofereixen feina com a director al Teatre Bolxoi, per?? per raons pol??tiques va haver de renunciar a la pla??a el mar?? del 1906. Despr??s va estar-se tres hiverns a Dresden, Alemanya, treballant intensament com a compositor i tornant amb la fam??lia a Ivanovka cada estiu.
[edita] Emigraci?? als Estats Units
El 1909 Rakhm??ninov va fer la seva primera gira com a pianista pels Estats Units, all?? va compondre el concert per piano i orquestra No.3 (Op.30, 1909). Aquesta gira el va conduir a l'??xit a Am??rica.
Despr??s de la revoluci?? russa el 1917, Rachmaninov i tota la seva fam??lia van emigrar de Sant Petersburg cap a Estocolm i mai m??s van tornar al seu pa??s d'origen. Despr??s es va establir a Dinamarca i va passar un any fent concerts per Escandin??via.
L'1 de novembre de 1918 va marxar de Cristiania (Oslo) cap a Nova York. Aquest viatge va marcar un comen??ament en la seva vida com a compositor a Am??rica. Degut a aix??, la seva m??sica va ser prohibida a la Uni?? Sovi??tica durant molts anys. El seu ritme composicional va ser una mica lent, degut a qu?? se sentia enyorat de la seva terra, deia que la seva inspiraci?? va quedar enrere quan va marxar de R??ssia. La prova d'aix?? ??s el fet que durant el per??ode de 1892 a 1917 va compondre 39 obres, en canvi des de 1918 fins la seva mort al 1943, nom??s en va compondre 6.
Un cop establert als Estats Units, Rakhm??ninov va comen??ar a fer enregistraments per a Thomas Edison el 1919. L'any seg??ent va firmar un contracte exclusiu amb la Victor Talking Machine Company que va durar fins el febrer de 1942.
Van passar els anys, i quan Rakhm??ninov va adonar-se que mai mes tornaria a la seva p??tria, va caure en una forta melanconia. Malgrat aix??, el 1934 mentre era a Su??ssa, va compondre una de les seves obres m??s reconegudes en l'actualitat, la Raps??dia sobre un tema de Paganini.
Altres obres d'aquest per??ode son la Simfonia n??m. 3 (Op. 44, 1935???36) i les Danses Simf??niques, (Op. 45, 1940), que van ser les seves ??ltimes obres completes. Rakhm??ninov va caure malalt durant una gira de concerts l'any 1942 degut a l'avan??at estat d'un melanoma.
Rakhm??ninov i la seva dona, van arribar a ser ciutadans dels EUA l'1 de febrer de 1942. El seu ??ltim recital, va tenir lloc el 17 de Febrer de 1943 a l'Alumni Gymnasium de la Universitat de Tennessee, on curiosament, va interpretar la Sonata n??m. 2 en Si b menor per a piano, que inclou la famosa marxa F??nebre.
[edita] Mort
Rakhm??ninov va morir el 28 de Mar?? de 1943 a Beverly Hills, Calif??rnia, just abans de fer els 70 anys. Va ser enterrat l'1 de Juny al Cementiri de Kensico a Valhalla de Nova York. Rakhm??ninov a les seves ??ltimes hores de vida, insistia en qu?? sentia una m??sica a prop, despr??s d'assegurar-li que no hi havia cap m??sica va dir: ???llavors la m??sica ??s al meu cap???
[edita] Personalitat
A mesura que Rakhm??ninov s'adonava que ja mai mes tornaria a la seva estimada terra es deprimia mes, el va sobrepassar la melanconia. L'any 1961 Eugene Ormandy en una entrevista, va dir:
Rakhm??ninov era, realment, com dues persones diferents. Ell odiava la seva pr??pia m??sica, i gaireb?? sempre estava infeli?? per culpa d'aix??, i quan el p??blic el veia tocant o dirigint, nom??s podien observar aquesta faceta de la seva personalitat. Per??, dins del seu cercle d'amistats m??s ??ntims, tenia un bon sentit de l'humor i un bon esperit.
[edita] Estil de composici??
L'estil de Rakhm??ninov ??s fonamentalment rus: la seva m??sica demostra la influencia de Txaikovski, l'??dol de la seva joventut, per?? acaba anant m??s enll??. Rakhm??ninov utilitza els ornaments amb certa freq????ncia en gran part de les seves obres com per exemple en el Dies Irae, The Bells, L'illa dels morts, Raps??dia sobre un tema de Paganini i en les seves tres simfonies.
Molt especialment important ??s l'??s de les campanes com a so. En podem trobar exemples en la seva cantata The Bells o en el preludi del Segon Concert per a Piano en si menor. Tamb?? enamorat dels cants ortodoxes russos, els utilitza en les Vespres i tamb?? son font dinspiraci?? per a moltes de les seves melodies. Les melodies de l'obertura de la seva Primera simfonia deriven d'aquests cants. (La nota de la melodia d'obertura del seu Tercer concert per a Piano no deriva d'aquest cants, falsa idea que molts m??sics tenen de Rakhm??ninov. Quan se li va preguntar per aix?? a Rakhm??ninov, va contestar que ell ho havia escrit).
En els Scherzos, utilitzava una forma modificada del rond??, com per exemple a l'scherzo de la sonata per a violoncel i a l' scherzo de la segona simfonia. A vegades, tamb?? utilitzava la fuga com a m??tode de desenvolupament.
Rakhm??ninov tenia una gran habilitat en l'escriptura del contrapunt i de la fuga. El Dies Irae ??s nom??s un petit exemple d'aix??. Una aspecte caracter??stic de la seva escriptura es el contrapunt crom??tic.
A les seves ??ltimes obres, com en el Concert per a Piano n??m. 4 (Op. 40, 1926) i les Variacions sobre un tema de Corelli (Op. 42, 1931), van ser compostes en un estil m??s emocional, fent-se menys populars entre el p??blic, malgat l'originalitat de la m??sica. En aquestes ??ltimes composicions, Rachmaninov buscava un major sentit de compressi?? i desenvolupament emotiu durant el desenvolupament de la melodia.
No obstant, algunes de les melodies m??s boniques (nost??lgiques i melanconioses) apareixen a la Tercera Simfonia, a la Raps??dia de Paganini i a les Danses simf??niques.
[edita] Pianisme
El pianisme de Rakhm??ninov es considera, generalment, entre els m??s fins del segle XX. Al llarg de la seva vida, va exhib?? les caracter??stiques de la escola pian??stica russa: capacitat interpretativa sense esfor??, llibertat interpretativa i una llibertat creativa din??mica i expressiva.
[edita] Primers enregistraments
Rakhm??ninov va fer els seus primers enregistraments per a Edison Records en els tipus de disc que anomenaven Diamond Disc, ja que eren els que demostraven una millor fidelitat ac??stica alhora d'enregistrar el piano. Per tal d'assegurar que les preses seleccionades fossin les de millor qualitat art??stica, Rakhm??ninov va sol??licitar ser ell personalment, qui aprov??s qualsevol publicaci?? comercial. Malgrat aix??, la companyia va publicar tamb?? les m??ltiples preses alternatives, fet com?? en la industria del gram??fon de l'??poca. Enfadat, Rakhm??ninov va deixar la companyia i va comen??ar a enregistrar amb la Victor Talking Machine Company (1920) i la seva successora RCA Victor. Aquesta companyia va acceptar les restriccions de Rakhm??ninov i orgullosa de tenir-lo amb ells, el va anunciar com un dels seus grans artistes. Rakhm??ninov tamb?? va fer nombrosos rodets per a piano primer sense massa confian??a en la qualitat musical que podia oferir un rodet de paper perforat, per?? quan la companyia Ampico el va convidar a escoltar el primer rodet mestre el 1919va quedar tan gratament sorpr??s que va seguir treballant per la companyia fins deu anys m??s tard.
[edita] Enregistraments d'estudi
Molts dels enregistraments de Rakhm??ninov son reconeguts com a versions de refer??ncia, especialment el Carnaval de Robert Schumann i la Marxa f??nebre de Fr??d??ric Chopin, considerada per alguns la pedra angular del seu treball.
Rakhm??ninov va gravar els seus quatre concerts amb l'orquestra de Filad??lfia, el primer, tercer i quart sota la direcci?? d'Eugene Ormandy i dues versions del seu segon concert amb Leopold Stokowski, aix?? com un primer enregistrament de la Raps??dia sobre un tema de Paganini. Rakhm??ninov hauria volgut gravar altres treballs importants per a piano com la Sonata ???Waldstein??? de Beethoven, la sonata en si menor de Liszt i les seves Dances simf??niques amb la col??laboraci?? de Vladimir Horowitz, per?? la RCA no ho va permetre. Tamb?? hauria volgut gravar la seva Segona Simfonia completa per?? en comptes d'aix??, Ormandy va gravar una versi?? m??s curta que va ser utilitzada durant molt de temps (finalment, Ormandy, li va permetre gravar la seva simfonia al complet al 1973). Rakhm??ninov tamb?? va fer tres grans gravacions com a director amb l'orquestra de Filad??lfia, que inclouen la seva pr??pia tercera simfonia, l'Illa dels morts i una versi?? orquestrada per ell mateix delVocalise.
Els seus ??ltims enregistraments van ser fets per la RCA, al febrer de 1942. Una prohibici?? de la Uni?? de Musics va impedir preventivament que continues gravant fins un any abans de la seva mort.
[edita] Obres destacades
- Preludi en do sostingut menor (1892) - (Va ser la seva obra m??s coneguda en vida).
- Trio eleg??ac (1893) - (Dedicada a la mem??ria del seu admirat m??sic Piotr Ilitx Txaikovski).
- Primera Simfonia (1897)
- Segona Simfonia (1907)
- Preludi en Si bemoll Major Op.23 n??2
- Preludi en Re Major Op.23 n??4
- L'illa dels morts Op.29 - Poema simf??nic
[edita] Piano i orquestra
| Opus | T??tol | ??udio | Data | Comentari |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Primer concert per a piano i orquestra | 1891 | ||
| 18 | Segon concert per a piano i orquestra |  Primer moviment (?) |
1901 | Una de les peces m??s conegudes actualment; tamb?? ??s la c??lebre banda sonora de la pel??l??cula Breu encontre, David Lean, 1945 |
| 30 | Tercer concert per a piano i orquestra | 1909 | ||
| 40 | Quart concert per a piano i orquestra | 1926 | ||
| 43 | Raps??dia sobre un tema de Paganini | 1934 | ||
