Alexander Siloti

De Viquipèdia

Alexander Siloti (Kharkov, Ucraïna, 9 d'octubre de 1863 - Nova York, 8 de desembre de 1945) fou un pianista, director d'orquestra i compositor rus.

Siloti va neixer prop de Kharkov, Ucraïna (que llavors formava part de l'Imperi Rus). Va estudiar piano al Conservatori de Moscou amb Nikolai Zverev des de 1871, i amb Nikolai Rubinstein, Sergei Taneyev, Piotr Ilitx Txaikovski, i Hubert des de 1875. Es va graduar amb la Medalla d'Or en Piano el 1881. Treballà amb Franz Liszt a Weimar (1883-1886), cofundat el Liszt-Verein a Leipzig, on hi feu el seu debut professional el 19 de novembre de 1883.

El 1887 retorna com a professor al Conservatori de Moscou, on entre els seus estudiants s'incloïen Goldenweiser, Maximov, i el seu cosí Serguei Rakhmàninov. En aquest període comença a treballar com editor per a Txaikovski, especialment en els dos primers concerts de piano.

Deixava el Conservatori el maig de 1891, i fins el 1900 vivia i viatjava per Europa. També visitava Nova York, Boston, Cincinnati i Chicago el 1898. Era en aquestes gires que presentà el famós Preludi de Rakhmàninov. També fou el director de l'estrena mundial del Concert per a piano núm. 2 de Rakhmàninov el 1901. Durant el període 1901-1903, Siloti dirigí la Filharmònica de Moscou i des de 1903 fins al 1917, organitzà, finançà, i dirigí els influents Siloti Concerts a Sant Petersburg. Hi varen passar Leopold Auer, Pau Casals, Fyodor Chaliapin, George Enescu, Josef Hofmann, Wanda Landowska, Willem Mengelberg, Felix Mottl, Arthur Nikisch, Arnold Schoenberg i Felix Weingartner, i hi estrenaren obres Debussy, Elgar, Glazunov, Prokófiev, Rakhmàninov, Rimski-Kórsakov, Scriabin, Sibelius, Stravinsky i altres. Diaghilev va interpretar Stravinsky per primera vegada al Siloti Concert.

En la generació anterior al 1917, Siloti fou un dels artistes més importants de Rússia, amb la música que li dedicaren Arensky, Liszt, Rakhmàninov, Stravinsky i Txaikovski. El 1918, Siloti fou nomenat intendent del Teatre Mariinsky, però amb abans d'acabar l'any següent deixa la Rússia soviètica per traslladar-se a Anglaterra, i finalment instal·lar-se a Nova York el desembre de 1921. Des de 1925-1942 va ser professor a Juilliard Graduate School, actuant ocasionalment en recitals. Així el novembre de 1930 donava un concert només amb obres de Liszt junt al llegendari amb Arturo Toscanini. Alguns dels seus estudiants foren Marc Blitzstein i Eugene Istomin.

Va escriure unes 200 obres per a piano i transcripcions, i edicions orquestrals de Bach, Beethoven, Liszt, Txaikovski i Vivaldi. Possiblement la seva transcripció més famosa és el seu Preludi en Si menor, basat en un Preludi en Mi menor de J.S. Bach.