David Lean

De Viquipèdia

David Lean (Croydon, rodalies de Londres, 25 de març del 1908 – Londres, 16 d'abril del 1991) fou un director de cinema anglès.

Fill d’una família quàquera va estudiar a l’escola Leighton Park School situada a la ciutat de Reading (ciutat situada a la confluència entre els rius Tàmesi i Kennet, al mig del camí entre Londres i Oxford). Va iniciar la seva carrera cinematogràfica l’any 1928, en aquest mateix any comença a treballar als estudis Gaumont Pictures, aquí va treballar d’editor de pel·lícules, va editar per exemple Escape me Never (1935), Pigmalion (1938), Parallel 49 (1941) i One of our Aircraft is missing (1942).

L’any 1942 va fer la seva primera pel·lícula, In which we serve, la va dirigir juntament amb Noël Coward; amb ell també va dirigir les pel·lícules This happy breed (1944), Blithe Spirit (1945) i Great Expectations (1946) (Grans esperances), amb la qual va obtenir una Palma d'Or al Festival de Cannes de l’any 1946 i varis premis Oscar entre els quals destaca millor direcció artística. L’any 1948 estrena Oliver Twist basada en el llibre de Charles Dickens. Aquestes dues pel·lícules que van tenir un gran èxit van fer que David Lean sigués un dels directors de la postguerra més aclamats a la Gran Bretanya.

L’any 1952 fa The sound barrier, pel·lícula feta amb la col·laboració del dramaturg Terence Ratting, molts l’han considerada com la versió definitiva de l’obra teatral de Harold Brighouse, Hosbon Choice.

El 1955 fa la seva primera pel·lícula fora de Gran Bretanya, concretament a Venècia: Bogeries d'estiu també és la seva primera pel·lícula en color. Aquesta pel·lícula va estar finançada des dels Estats Units i protagonitzada per Katherine Hepburn.

Amb la pel·lícula El pont sobre el riu Kwai (1957) va obtenir diversos premis entre els quals destaquen un Oscar i un New York Film Critics Award; el següent Oscar el va guanyar el 1962 amb la pel·lícula Lawrence d'Aràbia. Aquesta pel·lícula, Doctor Givago (1965) i La filla de Ryan (1970) formen part d’una sèrie d’espectaculars superproduccions caracteritzades pel seu alè èpic i un magnífic ritme narrador.

Lean va estar durant catorze anys sense fer cap pel·lícula, però el 1984 va fer la que seria la seva última pel·lícula, una adaptació del llibre Passatge a l'Índia, d'E. M. Foster. Un cop acaba aquesta pel·lícula comença a filmar Victòria sobre el llibre de Conrad però no la va poder acabar a causa del seu precari estat de salut.