Conservatori

De Viquipèdia

Un conservatori és un centre especialitzat en l'ensenyament de la música. El nom, d'arrel llatina, es fa servir habitualment a Itàlia, Espanya, França i altres països del seu entorn. El terme s'ha adaptat per anomenar algunes institucions anglosaxones, i varia segons el país: conservatoire (anglès britànic), conservatory (anglès americà) o conservatorium (anglès australià).

[edita] Origen

Durant la primera meitat del segle XVII, davant l’extraordinari desenvolupament de la vida musical que s’observava a tot Itàlia, i atès que la música religiosa exigia molts bons músics i cantants, els quatre orfenats de les dècades precedents es convertiren en escoles de música, fins arribar a ser les més prestigioses de la seva època. El seu objectiu principal era conservar, transmetre i perfeccionar la tradició musical, i del verb conservare va néixer per primera vegada a Europa la paraula conservatori.

Amb el naixement dels conservatoris apareixen els grans centres de formació musical i vocal. Inicialment els conservatoris del renaixement italià eren centres socials de caràcter benèfic, en els quals s’impartia una educació bàsica que també comprenia la música i els cants litúrgics. Existien altres institucions amb finalitats semblants, com els famosos ospedale, entre els quals destacava el de Venècia, dirigit per Vivaldi. L’alumne entrava en el conservatori com en un convent; tota la seva escolaritat estava regida per la música i els exercicis religiosos.

Els actuals conservatoris tenen el seu model en el Conservatori de Música de París fundat el 1795 dins dels ideals de la Il·lustració i de la Revolució Francesa. Es creà amb objecte d’ensenyar música a qualsevol alumne que ho sol·licités i demostrés posseir qualitats sobre l’esmentat art, prescindint del seu origen social. Fins a aquest moment els estudis musicals generalment només es podien realitzar en centres religiosos al servei de l’església o de la cort, o individualment, amb professors particulars.

Els conservatoris són el model institucional més conegut, però en la societat occidental hi ha d’altres centres musicals amb funcions semblants. A Alemanya, les Musikhochschulen o escoles superiors de música, la Royal Academy of Music a Gran Bretanya, fundada el 1822, i la school of music, el college, i el institute que podem trobar en els països anglosaxons.