Sant Joan les Fonts

De Viquipèdia

Sant Joan les Fonts és un municipi de la comarca de la Garrotxa, sent el segon municipi més habitat de la comarca (després d'Olot), i forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Sant Joan les Fonts es troba en el punt de confluència que uneix Girona amb Olot, Figueres i Camprodon. La indústria és el sector més desenvolupat en el municipi.

Taula de continguts 1 Situació 2 Història 3 Demografia 4 Llocs d'interès 4.1 Monestir de Sant Joan les Fonts 4.2 Pont medieval de Sant Joan les Fonts 4.3 Torre de Canadell 4.4 Estada de Juvinyà 4.5 Molí Fondo 5 Cultura 5.1 Festes i celebracions 5.1.1 Festa Major 5.1.2 Les festes i celebracions dels barris 5.1.2.1 La festa de Sant Sebastià 5.1.2.2 La festa del Roser 5.1.2.3 Festa de Sant Antoni 5.1.2.4 Festa del carrer de Sant Pere 5.1.2.5 Festa del carrer de Santa Magdalena 5.1.2.6 Altres festes 5.2 Esport 5.2.1 Inicis 5.2.2 El ciclisme 5.2.3 El futbol 5.2.4 El bàsquet 5.2.5 El tennis 6 Bibliografia 7 Enllaços externs

[edita] Situació

El municipi, de 32 km², està compost per tres nuclis principals que són Sant Joan les Fonts, la Canya i Begudà. El terme està situat a 342 metres sobre el nivell del mar i està a 4 quilòmetres d'Olot, la capital de la comarca. Un quilòmetre més amunt es troba la Canya. Aquest nucli està dividit en tres termes municipals. La zona de la Canya de Baix pertany a Sant Joan, la Canya de Dalt a la Vall de Bianya i Olot posseeix la zona industrial situada a occident. Begudà, per la seva part, queda separat d'aquests dos nuclis pels volcans d'Aiguanegra, Repàs, Repassot i el Cairat.

La Vall de Bianya		Montagut i Oix
Olot		Castellfollit de la Roca
	Santa Pau	Sant Jaume de Llierca

[edita] Història

El primer nucli es va constituir al segle IX. Els terratrèmols dels anys 1427 i 1428 van enderrocar la majoria dels edificis. Tot i això, es va començar una recuperació de la zona, amb petits nuclis poblacionals. Aquesta recuperació va ser frenada per la guerra civil del segle XV.

Durant el segle XVII es va viure una època de crisi, i la guerra de successió la va agreujar.

No hi va haver un creixement demogràfic fins al segle XVIII, amb la incorporació de nouvinguts al terme d'Olot i rodalies.

La guerra gran va significar una altre descens de la població, que es va anar fent progressiu durant el segle XIX i l'epidèmia de còlera (1854) va fer estralls.

Durant el segle XX hi va haver una revifada social i econòmica, malgrat la guerra civil de 1936 i la dictadura franquista.

[edita] Demografia

Entitat de població	Habitants
Begudà	248
Canya, la	557
Pla de Baix	39
Pla de Dalt	54
Sant Cosme	1
Sant Joan les Fonts	1.761
Font: Municat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 39 42 41 370 721 1.511 2.045 2.229 2.201

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 2.295 2.400 2.469 2.283 2.216 2.225 2.749 2.917 2.911

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 2.821 2.831 2.745 2.777 2.756 2.735 2.660 2.652 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Llocs d'interès

[edita] Monestir de Sant Joan les Fonts

Era un antic priorat dependent de l'abadia de Sant Víctor de Marsella, després de Sant Pere de Besalú fins al 1592 i fins a 1835 depengué de Sant Pere de Camprodon. Declarada monument nacional, l'església és un edifici romànic de tres naus, la central amb volta de canó lleugerament apuntada i les laterals de quart de cercle, sense transsepte. La sagristia i el campanar daten del segle XVIII. Destaca pel color vermellós de la pedra amb què està construïda. A l'interior destaquen els capitells decorats, la pica baptismal d'immersió amb relleus i la reproducció de la Majestat de Sant Joan les Fonts. Al desembre del 2007 es va inaugurar l'exposició permanent constituïda per cinc mòduls on s'explica l'evolució del monestir romànic. Es pot visitar tots els caps de setmana i festius d'11 a 14h i de 16 a 18 (horari d'hivern) i d'11 a 14 i de 16 a 19 (horari d'estiu). L'entrada és combinada amb el Castell Medieval Estada Juvinyà que acull el Centre d'Interpretació del Territori de Sant Joan les Fonts (general 3€ i reduïda 1,5€.

[edita] Pont medieval de Sant Joan les Fonts

El pont medieval, construït amb pedra volcànica, travessa el riu Fluvià i uneix el nucli de la vila amb l'actual església i amb el barri de Castanyer.

[edita] Torre de Canadell

Fortificació situada a la serra de Vivers. Des d'aquest punt es domina tota la plana de la Garrotxa, passant per Besalú, la vall d'Olot i la Vall de Bianya. La Torre de Canadell és un edifici quadrat de quatre pisos, amb espitlleres per les quatre cares i terrat. Antigament estava envoltat d'una muralla.

[edita] Estada de Juvinyà

És l'edifici romànic civil més antic de Catalunya. Està situat vora el riu Fluvià. És una casa senyorial fortificada de dos cossos, la torre de defensa i l'edifici principal. Declarat monument provincial l'any 1972. Situat a l'emplaçament on, durant el segle XIII, hi va haver un molí fariner. Les obres de restauració de l'edifici van finalitzar al maig del 2003. A principis de desembre del 2005 es va dur a terme l'obertura del castell com a Centre d'Interpretació del Territori de Sant Joan les Fonts. Aquest és un espai d'interès per conèixer l'entorn i el patrimoni municipal i comarcal. Es pot visitar tots els caps de setmana i festius d'11 a 14h i de 16 a 18h (horari d'hivern) i d'11 a 14h i de 16 a 19h (horari d'estiu) i també de dilluns a divendres de 10 a 13h. L'entrada és combinada amb la del Monestir Romànic (general 3€ i reduïda 1,5€). Gratuït l'últim diumenge de cada mes. Les persones amb fills d'entre 3 a 5 anys i de 6 a 10 anys poden demanar les activitats infantils amb les quals els seus fills aprendran els continguts del Centre d'Interpretació de Territori tot passant-s'ho molt bé.

[edita] Molí Fondo

Espai d'interès per la seva arqueologia industrial i per la colada de lava que formava part de l'antiga resclosa la Reformada.

[edita] Cultura

[edita] Festes i celebracions

[edita] Festa Major

Fins fa poc, es celebrava la festa major cada primer diumenge d'agost. De fet, l'any 1921 es va decidir aquesta data perquè, quan la festivitat de Sant Joan queia entre setmana, les fàbriques s'havien d'aturar i, a més, els pagesos estaven en plena feina del segar.

Aquesta decisió es va prendre en una reunió de veïns en què estava present Francesc Caula, i ell va proposar celebrar-la el primer diumenge d'agost, dies abans o després de la Invenció del cos de Sant Esteve. Caula, abans de dir res, va consultar-ho amb les autoritats eclesiàstiques i li van donar el vist-i-plau.

L'historiador va demostrar amb documents de l'arxiu que Sant Esteve és tant patró del poble com Sant Joan Baptista. Un cop l'Ajuntament va tenir constància de la decisió dels veïns, va organitzar una reunió amb els comerciants. La va presidir l'alcalde Miquel Torras, que era el director de la fàbrica Torras. Tots els presents a la reunió van estar d'acord amb el canvi de dates, i d'una manera consensuada la festa va passar a celebrar-se el primer diumenge d'agost.

L'any 1922 la festa ja es va celebrar el primer diumenge d'agost i així va continuar fins a l'arribada del primer ajuntament de Convergència i Unió, el qual, basant-se en el fet que la primera setmana d'agost es fan vacances, va decidir, amb un referèndum amb poca participació, tornar la festa a la diada de Sant Joan. I, ara, Sant Joan celebra el Roser a final d'abril i la Festa Major a final de juny.

[edita] Les festes i celebracions dels barris

[edita] La festa de Sant Sebastià

La festa més antiga que es celebrava al poble a començament del segle XX era la de Sant Sebastià i recordava la terrible pesta negra o foc de Sant Antoni que tant de mal va causar a la Catalunya del segle XV.

Per tal d'agrair la finalització de l'epidèmia els santjoanencs van ergir la capella de Sant Sebastià, un petit temple situat a l'entrada de l'avinguda Rafel Torras. La gent de Sant Joan va complir el vot any rere any fins que a la dècada dels trenta, i amb el permís de la Generalitat Republicana, l'Ajuntament va decidir enderrocar-la, per permetre el pas dels camions que es dirigien a l'antiga fàbrica Torras. El temple acollia l'excel·lent retaule gòtic dedicat a Sant Sebastià, el qual va ser traslladat a l'església monacal i després de la Guerra Civil, al Museu Diocesà de Girona.

[edita] La festa del Roser

En temps del frare Pere de Mena, penúltim prior que va residir al monestir de Sant Joan, es va intentar fundar a l'església parroquial una confraria del Roser, devoció molt estesa després del triomf naval de Lepant l'any 1571. Per això, el prior va encarregar un retaule que havia de presidir l'altar de la Verge. Aquest retaule, datat del 1583, és el del Roser, que va ser traslladat, també, a Girona. Un cop obtingut el permís de fundació de la confraria el 1588, la Festa del Roser, que es va celebrant d'aleshores ençà, cada segon diumenge després de la Pasqua de Resurrecció. És la festa més antiga que perdura.

[edita] Festa de Sant Antoni

Es celebra cada 13 de juny, gràcies a Catarina Bofill, que va recuperar-la a principis dels 90, després de moltes dècades sense fer-se. Quan aquest carrer estava en plena vitalitat, en els anys trenta, s'engalanava amb banderetes, fetes amb paper de la fàbrica Torras i retallades a la guillotina en un taller del carrer Major de Santa Magdalena, conegut com a Ca les Paperinaires. A vegades, els veïns enramaven el carrer i en una ocasió es va fer un arc de boix davant la botiga de cal Senén.

[edita] Festa del carrer de Sant Pere

Era el 29 de juny i consistia, més o menys, en un programa d'actes similar a la festa de Sant Antoni. Per Sant Joan es celebrava la festa del carrer amb aquest nom. Ara porta el de carrer Rafel Torras.

[edita] Festa del carrer de Santa Magdalena

Es celebrava el 22 de juliol. Es ballaven sardanes davant la capella de la santa, situada davant de can Portabella, llavors la sabateria de Josep Portabella. Tots els balls es feien a cal Rei, bar fundat el 1919 per Pere Massó, en "Pere de cal Rei".

[edita] Altres festes

• Festa de Sant Abdó i Sant Senén: aquesta festa tenia lloc cada 30 de juliol i era la festa patronal dels pagesos.
• Festa del barri de Castanyer: es celebrava al 16 d'agost. Consistia en un animat ball, amenitzat per un acordionista a l'era de la masia.
• Festa de la Colònia de la Sebastiana: aquesta colònia també celebrava festa i n'eren famosos els seus balls, amenitzats amb manubri, a l'era de la Canova.
• Festa del barri dels Torrents: festa que es celebra actualment al nou barri dels Torrents, i consisteix en un sopar popular i un animat ball.

[edita] Esport

[edita] Inicis

Existeix constància de competicions velocipèdiques al poble abans de la guerra. L'any 1935 es va organitzar una cursa que des de Sant Joan les Fonts voltava per Castellfollit, Besalú, Can Vilà, Esponellà, Banyoles, Besalú, Castellfollit i Sant Joan. Una altra modalitat de l'època eren les curses de cintes, en què es provava, sobretot, l'habilitat. En els anys quaranta, el ciclisme, com a esport, va quedar una mica apagat, però com a mitjà de transport era massiu.

En els primers seixanta, els joves Miquel Corominas, Jordi Juanola i Emili March participaven, amb bons resultats, a les proves de competició que es feien a les comarques gironines.

[edita] El ciclisme

Al final dels setanta Lluís Tarrés es va convertir en un dels millors ciclistes gironins. En aquella època s'entrenava al circuit de Cisteller amb Pere Muñoz (campió professional i millor ciclista gironí de tots els temps), Cassià Nieto (gran escalador) i Francesc Sancho (gran esprínter).

Els èxits de Pere Muñoz al Tour de França, Giro d'Itàlia, París, Niça i Vuelta a España creaven afició i engrescaven a la gent de manera que, el 1984, es va crear una secció de ciclisme al Club Poliesportiu, des d'on, amb la col·laboració de l'Associació de Pares, es va crear una cursa escolar, d'on va sorgir Carles Torrent.

[edita] El futbol

El futbol es va iniciar als prats de can Xerbanda, on els militars d'Olot van començar a disputar algun partit, davant la mirada incrèdula dels pagesos. Els costava molt comprendre que l'esforç físic pogués servir per alguna cosa més que guanyar-se la vida. El 1931 ja es celebraven campionats escolars en què els nois en la fase escolar final competien amb els pobles veïns. Tanmateix, a final de la dècada dels vint es va fundar la Unión Deportiva Sanjuanense, amb un equip que jugava al pla del Cisteller. Més tard es va fer un camp anomenat el Pla. En aquell temps el màxim rival era el Castellfollit i els derbis eren molt virulents.

Després es va jugar en un camp prop de la masia del Plançó i més tard en els terrenys on ara hi ha l'antiga fàbrica de Hilados Fluvià. Després de la guerra, el primer camp va ser al costat del cinema Iris. Durant un temps es van aprofitar les obres d'aplanament dels terrenys per a la nova caserna de la Guàrdia Civil, i finalment es va fer un camp de difícil accés sota la fàbrica Torras. Llavors es va crear el Club Poliesportiu Santjoanenc, que va absorbir l'antiga UD Sanjuanense, i van construir l'actual camp amb gespa, enllumenat i vestidors moderns.

[edita] El bàsquet

El bàsquet va arribar al poble de la mà de les Mares del Diví Pastor, que a finals dels seixanta van improvisar una pista rere el pati de l'escola. Les noietes de les Monges hi jugaven amb gran afició i competien amb noies d'altres escoles. Les seves màximes rivals eren les del Cor de Maria, i aquells partits que es celebraven després de la missa tenien una gran expectació.

Quan les germanes van dedicar-se només als pàrvuls es va acabar el bàsquet femení i Albert Bramon, que coneixia aquest esport perquè anava als Escolapis d'Olot, va crear un equip amb els alumnes de l'escola pública. Quan es va poder disposar de pavelló, alguns dels que havien après el bàsquet a les monges van crear la secció de bàsquet del Club Poliesportiu Santjoanenc, d'on va sorgir el professional Josep Cargol.

[edita] El tennis

El tennis també va començar a can Xerbanda, on Jordi Planella, que vivia a la masia, va instal·lar una xarxa i va marcar una pista. S'hi feien grans partits, amb mainada i jubilats que els portaven a passeig com a espectadors.

Ben aviat es va inaugurar una pista de tennis al Club Poliesportiu, i un frontó.

[edita] Bibliografia

Volum 102 (2002) Xavier Valeri, Quaderns de la Revista de Girona, Monografies locals (Núm. 62), "Sant Joan les Fonts", Diputació de Girona/Caixa de Girona. ISBN 84 951 8743 4

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Joan les Fonts

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

Municipis de la Garrotxa
Argelaguer · Besalú · Beuda · Castellfollit de la Roca · Maià de Montcal · Mieres · Montagut i Oix · Olot · les Planes d'Hostoles · les Preses · Riudaura · Sales de Llierca · Sant Aniol de Finestres · Sant Feliu de Pallerols · Sant Ferriol · Sant Jaume de Llierca · Sant Joan les Fonts · Santa Pau · Tortellà · la Vall de Bianya · la Vall d'en Bas