Monestir de Sant Joan les Fonts

De Viquipèdia

Església del monestir

El monestir de Sant Joan les Fonts és situat a la població de Sant Joan les Fonts a la comarca de la Garrotxa

Taula de continguts

1 Història
2 L'edifici
3 Enllaç extern
4 Bibliografia

[edita] Història

L'any 1079, Udalard Bernat de Milany i Ermessenda, vescomtes de Besalú, com propietaris, ho van cedir a l'abadia de Sant Víctor de Marsella, que hi van fundar un priorat benedictí, es va consagrar l'església del monestir l'any 1117. Durant l'any 1424 va passar a dependre de Sant Pere de Besalú fins al 1592 que es va unir a Sant Pere de Camprodon fins a la desamortització.

Fou declarat monument nacional l'any 1981, i restaurat a la fi del segle XX.

[edita] L'edifici

La seva construcció és de tres naus, sense creuer, acabades amb tres absis, un dels quals va ser enderrocat per a construir la sagristia al segle XVIII. La nau central té coberta de volta de canó apuntada, amb semicolumnes adossades amb capitells corintis de les quals arrenquen els arcs torals per a reforçar la nau i que la divideixen en quatre trams. Es comunica amb les laterals per mitjà d'arcs de mig punt i les seves voltes són de quart de cercle. En l'absis central hi ha una finestra amb columnes de capitells corintis i una cornisa amb fulles i ocells.

Important és la pila baptismal, de grans proporcions, semiesfèrica, decorada a manera de sanefa amb figures, entre unes altres hi ha la representació de la mort de sant Joan Baptista, patró de l'església.

Al museu d'Art de Girona es conserva una talla de fusta d'un Crist en majestat policromat, datat al primer quart del segle XII.

A l'exterior, la porta d'accés està formada per tres arcs de mig punt en degradació, té llinda i timpà llisos i per sobre d'ella hi ha una rosassa. Els absis tenen decoració llombarda de fris de dents de serra i arcuacions cegues, al central les arcuacions estan sostingudes per semicolumnes i la finestra central decorada amb una arquivolta i columnes com a l'interior.