Monestir de Sant Pere de Besalú
De Viquipèdia
El monestir de Sant Pere de Besalú està situat al centre històric de la població de Besalú a la comarca de la Garrotxa.
Taula de continguts |
[edita] Història
Fundat l'any 977 pel comte Besalú i bisbe de Girona Miró Bonfill, el qual ho va posar sota el patrocini de la Santa Seu de Roma i va aconseguir el trasllat de les relíquies dels sants Prim i Felicià. Dos anys després, el papa Benet VII, per mitjà d'una butlla, concedia al monestir el privilegi de poder triar abat. La seva consagració es va portar a terme l'any 1003, gràcies al comte Bernat Tallaferro. La seva màxima expansió va ser durant els segles XII i XIII, quan va passar a formar part del comtat de Barcelona i és quan va ser objecte d'una reforma. Va començar la seva decadència en el segle XV per causa de la guerra dels remences, els terratrèmols i la lluita per les possessions amb el bisbe de Girona. Felip II va protegir al monestir i per mitjà d'una butlla papal al 1597 van quedar units els monestirs de Sant Llorenç del Munt i el de Sant Quirze de Colera.
Durant la guerra civil espanyola de 1936, va sofrir un incendi perdent el mobiliari , part de les seves pintures del segle XVIII i algunes escultures.
[edita] L'edifici
L'església renovada l'any 1160 és de planta basilical amb tres naus i un gran absis central amb deambulatori. La nau central està coberta amb volta de canó i les laterals amb voltes de quart de cercle. El creuer té volta de mig punt i l'absis semicircular de quart de cercle.
A l'exterior, l'absis té doble coberta i al seu fil decoracions amb arcuacions cegues i un fris de dents de serra
La façana principal consta d'un portal d'arc de mig punt amb llinda i dues petites columnes, situada sobre aquesta porta hi ha una finestra amb quatre arquivoltes, llaurades amb motius vegetals i geomètrics, sostingudes per columnes amb capitells també esculpits. Als ambdós costats d'aquesta finestra hi ha uns lleons amb cara diabòlica , un trepitjant una serp i l'altre un mico.
[edita] El deambulatori
La girola o deambulatori és l'element més característic d'aquest edifici. Consisteix en vuit columnes en grups de dos amb els capitells tallats, que estan sostenint cinc arcs de mig punt sobre els quals s'assenta la volta de l'absis. La temàtica dels capitells és variada, des de fulles d'acant fins a representacions humanes, en un d'ells hi ha la representació de Herodes aconsellat pel diable i en un altre la matança dels Sants Innocents.
[edita] Imatges
 |
 |
 |
 |
 |
[edita] Enllaç extern
[edita] Bibliografia
Pladevall, Antoni (1999), Guies Catalunya Romànica, La Garrotxa, Barcelona, Pòrtic. ISBN 84 412 0229 X
