[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Riudaura - Viquipèdia

Riudaura

De Viquipèdia

Riudaura és un municipi de la comarca de la Garrotxa. Actualment, l'any 2007 l'alcaldessa és l'Eulàlia Masana. Forma part d'un partit majoritàriament de dones.

Riudaura, està situat en el límit amb la comarca del Ripollès, tancat de muntanyes i boscos, és molt visitat per excursionistes, doncs té moltes rutes per a practicar el senderisme. Poble amb un gran tipisme per les seves cases i els seus carrers de pedra.

De l'antic monestir romànic avui en dia només en resta una torre circular.

El seu recurs econòmic és l'agricultura i la ramaderia així com algunes petites indústries.

Taula de continguts

[edita] Història

La primera referència la tenim en la fundació del monestir, l'any 852 pel comte wifred de Besalú i el defineix com "una vall erma i deserta" de nom Riodazzari. El monestir de Riudaura va ser donat al monestir de La Grassa (Occitània) entre els anys 937 i 953, pel comte Sunyer, per la redempció de la seva ànima.

Sembla que ja al segle XI hi ha indicis de poblament al voltant del monestir.

Al segle XV, Riudaura, a través del seu prior Pere (cardenal de Foix) va emancipar-se de La Grassa per passar a dependre de Sant Joan de les Abadesses. Aquesta emancipació però, fou revocada pel papa Nicolas V. Al 1592 finalment el monestir passà a dependre de Camprodon gràcies a la mediació papal.

Entre els segles XI i XVI el monestir de Riudaura hagué de fer front a les ànsies dels senyors del voltant que intentaren reiteradament apropiar-se de les terres i les rendes del monestir.

El monestir es mantingué actiu fins a inicis del segle XIX.

Al segle XV, com tants altres pobles del voltant, Riudaura va patir els estralls dels terratrèmols que arrassaren el poble. En aquest mateix segle s'edificà la petita església de Sant Marçal, al bell mig del poble. Aquesta església té una llinda amb una data molt posterior (segle XVII), degut a una reforma de la portada, però l'acta de consegració és del segle XV.

A mitjan segle XIX el poble va patir els estralls de diferents epidèmies entre les que cal destacar la de febre tifoidea de 1863.

Cal destacar el paper del poble durant les guerres carlines, especialment la tercera ja que fou a l'hostal de la corda (dins del terme municipal de Riudaura) on es firmà la fi de la resistència carlina a Catalunya (pacte secret entre Francesc Savalls i Martinez Campos).

L'any 1931, la Generalitat de Catalunya inclogué les valls de Riudaura com a "zona d'interès natural i paisatgístic" especialment per la biodiversitat de la ribera.

L'any 1940, la riera de Riudaura es desbordà inundant diversos carrers, i més avall, donà cabal al riu fluvià que inundà la vila d'Olot.

El poble de Riudaura sofrí durant els anys 70 un sotrac important amb el descobriment de petroli dins el seu terme, les cates van revelar que el petroli es trobava molt per sota d'una bossa de gas, però el moviment de personal que es va produí va suposar un impuls econòmic pel poble.

[edita] Cultura

Plaça del Gambeto
Plaça del Gambeto

El poble manté la tradició i la cultura ben viva, cal destacar per exemple el gran nombre de cançons tradicionals recollides al poble recentment per Josep Garcia. O el curiós ball del Gambeto que es balla per la festa major.

També cal destacar la missa del gall on entra el pastor amb una ovella (antigament un moltó, un marrà capat) que s'agenolla davant de l'altar, i les pastoretes que canten cançons dialogades amb el cor de l'església.

Les altres festes destacades són:

  • La festa del roser (diumenge de pentecosta) amb el tradicional ball del Gambeto
  • La festa de Sant Sebastià
  • L'aplec de Font de Joan
  • La festa del segar

[edita] Demografia

Entitat de població Habitants
Bac d'en Déu 26
Clot de la Plana 23
Fajula, la 15
Riudaura 258
Solei, el 84
Font: Municat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
31 25 24 522 971 913 1.096 1.111 955
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
943 950 823 752 710 638 629 426 387
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
372 383 389 390 417 413 406 417 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Llocs d'interès

  • Església parroquial de Santa Maria de Riudaura.
  • Església de Sant Miquel del Mont. Any 1779.
  • Santuari de la Font de Joan
  • Plaça del gambeto
  • El vell Teix (exemplar de teix d'uns 300 anys)
  • Puigestela

[edita] Enllaços externs


 
Municipis de la Garrotxa
Senyera
Argelaguer · Besalú · Beuda · Castellfollit de la Roca · Maià de Montcal · Mieres · Montagut i Oix · Olot · les Planes d'Hostoles · les Preses · Riudaura · Sales de Llierca · Sant Aniol de Finestres · Sant Feliu de Pallerols · Sant Ferriol · Sant Jaume de Llierca · Sant Joan les Fonts · Santa Pau · Tortellà · la Vall de Bianya · la Vall d'en Bas


Ubicació de la Garrotxa Aquest article sobre la Garrotxa és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.