Ortiga petita

De Viquip??dia

TINGUEU PACI??NCIA Aquesta p??gina est?? sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovaci?? Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Bot??nica Farmac??utica en el curs acad??mic 2007-08, i t?? com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experi??ncia amb els estudiants, es revisar?? tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les pol??tiques i els est??ndards siguin complerts, moment en qu?? s'enretirar?? la plantilla.

Article inacabat!
Un (o m??s d'un) viquipedista treballa en l'edici?? de la present entrada, per la qual cosa ??s possible que trobeu defectes de contingut o de forma: a fi de coordinar la redacci??, contacteu amb els col??laboradors m??s recents amb un missatge a la p??gina de discussi?? de l'article en q??esti?? abans de realitzar modificacions o substitucions importants.

El seu ??s ??s temporal mentre l'usuari estigui editant l'article. No us oblideu de treure l'av??s un cop estigui acabat, o b?? es podr?? treure despr??s d'uns dies d'inactivitat.

Ortiga petita
Urtica urens
Classificaci?? cient??fica
Regne: Plantae Divisi??: Magnoliophyta Classe: Magnoliopsida Ordre: Rosales Fam??lia: Urticaceae G??nere: Urtica Esp??cie: U. urens
Nom binomial
Urtica urens L.

L'ortiga petita o ortiga menor (Urtica urens, del llat?? urere, "cremar", referint-se als p??ls urticants de la planta), ??s una planta herb??cia de la fam??lica de les urtic??cies, cosmopolita i pluriregional. Sovint tamb?? ??s coneguda en castell?? com Marrachincha.

[edita] Descripci?? bot??nica

??s una esp??cie monoica amb unes dimensions d???entre 15 i 30 cm. Pel que fa als ??rgans vegetatius l'arrel ??s fasciculada i la tija herb??cia. ??s de color vermell??s o groguenc, erecta, ramificada i buida en els nusos. T?? nusos de parelles de fulles i est?? recoberta de p??ls urticants.

Les fulla s??n simples, oposades, serrades i amb quatre esp??cules. Els p??ls est??n plens d?????cid f??rmic que es troba en una gl??ndula de l???extrem del p??l que ??s molt feble. Sovint el p??l es trenca i deixa anar la subst??ncia irritant.

Pel que fa als ??rgans reproductors diem que ??s una planta unisexual, on les flors femenines es troben a infloresc??ncies penjants i les masculines a les infloresc??ncies m??s curtes. Referent a aquestes, s??n cimoses, en racims espinosos, pan??cules pendulars, asilars i terminals.

El periant est?? format per flors verd-groguences amb periant monoclamidi amb estams groguencs.

L???androceu t?? quatre s??pals verds i quatre estams amb quatre t??pals lliures.

El gineceu ??s bicarpel.lar cenoc??rpic. L???ovari ??s s??per i l???estigma ??s s??ssil. T?? quatre t??pals lliures desiguals, dos interns iguals a l???aqueni i dos externs petits sense p??ls ganxuts. Est?? absent d???estaminoids i d???estil.

El fruit ??s un aqueni i ??s simple.

[edita] Farmacologia

La part utilitzada de la planta ??s a dir, la groga s??n les fulles i arrels.

La composici?? qu??mica si la planta es troba en estat fresc ??s la seg??ent en el cas de fulles i planta fresca, l???ortiga ??s rica en vitamina C i A, clorofil??la A i B, carotens, acetilcolina, histamina, flavonoides, sals minerals (magnesi, f??sfor, potassi, calci, sofre, ferro, silici, mangan??s), ??cids org??nics (caf??ic, clorog??nic, g??l???lic, f??rmic i ac??tic), provitamina A, muc??lags i sitosterols

Pel que fa als tricomes (p??ls urticants)trobem acetilcolina, histamina, serotonina i (5-hidroxitriptamina).

A l'arrel destaquen els tanins, fitosterols (beta-sitosterol) ceramides, fenilpropans, lignans, polifenols, monoterpendiols. polisac??rids: glucans, glucogalacturonans, arabinogalactans, escopolet??sid.

A les llavors trobem muc??lags, prote??nes, oli 30% amb elevat contingut en ??cid linoleic.

... AV??S M??DIC

[edita] Usos medicinals

S???utilitza en les hemorr??gies nasals o menstruacions abundants, per afeccions reum??tiques, hep??tiques, gota, c??lculs renals i arena a l???orina. Tamb?? s???utilitza per les cures de primavera com a desintoxicant de l???organisme. Tamb?? ??s ??til en an??mies degut al seu contingut en ferro i clorofil??la. Fins i tot s???utilitza com a reconstituent en cas de cansament intens o desnutrici??.

Aquesta planta tamb?? ??s utilitzada en trastorns de la digesti?? com a cura per diarrees i com a ajuda en casos de diabetis perqu?? disminueix la quantitat de sucre en sang, ??s a dir, ??s hipoglucemiant.

Est?? indicada per afeccions cut??nies com l???acne, ??czemes, i fins i tot psoriasi. La loci?? amb cocci?? de l???arrel es recomana contra la caspa i contra la caiguda de cabell.

[edita] Accions farmacol??giques / propietats

Presenta propietats astringents, t??niques, i fortament diur??tiques.

[edita] Observacions

Es pot utilitzar tamb?? per fer tes com a remeis casolans per a malalties abans citades com per exemple la gota o un cop fetes decoccions i polvoritzacions. Si es fa en forma de suc s???aplica amb pinzell o mitjan??ant massatge. ??s molt nutritiva perqu?? t?? moltes vitamines i sals minerals i a m??s les fibres de la ortiga tamb?? serveixen per teixir.

• TOXICITAT

Hem de tenir precauci?? ja que els p??ls alliberen una subst??ncia ??cida que fa co??ssor i inflamaci?? a la pell. Una vegada ha entrat l?????cid dins el cos nom??s tenen un lleuger efecte emolient.

• ECOLOGIA

Creixement t??pic d'una ortiga al costat d'un mur

La distribuci?? mundial ??s cosmopolita, al Principat pot ser trobada a Barcelona, Girona, Alacant, illes Balears, Lleida, Tarragona i Val??ncia . Es fan en terrenys molt nitrogenats com per exemple l'entrada dels corrals, suporten molt el fred i s??n molt dif??cils d'eliminar viu entre el nivell del mar i els 800 metres. Propera a cases o s??ls habitats per l???home. Normalment habita zones humides i en ombres, horts, marges de camins.

• RECOL??LECCI??

Es recol??lecta la planta sencera, depenent de per qu?? es vol utilitzar. Es pot usar seca o immediatament despr??s de collir-la. Si es vol utilitzar amb finalitat medicinal s???ha de recol??lectar els mesos de maig, juny, juliol i agost tot i que no hi ha problema per recol??lectar-la al llarg de tot l???any. Amb finalitats aliment??ries es recol??lecta a qualsevol per??ode. S???ha de recol??lectar amb guants i es tallaran nom??s les parts joves i sanes, ja que les m??s velles tenen un efecte molt m??s irritant que en prohibeix l?????s.

• CONSERVACI??

S???asseca a l???ombra, a un lloc ben ventilat i ben estesa. Un cop seca es guardaran nom??s les fulles. Un cop seques deixar?? de ser urticant i es podr?? triturar per la seva conservaci??. D???aquesta manera podem continuar gaudint dels seus beneficis a l???hivern, moment en el que ??s impossible trobar-les fresques.

[edita] Galeria d'imatges

[edita] Refer??ncies bibliogr??fiques

Imatge ampliada d'un p??l urticant

• FONT i QUER, P. : Diccionario de Bot??nica, ediciones Pen??nsula, 2000 ( 1a edici??: ed. Labor, 1953)
• de BOL??S, O., VIGO, J., MASALLES, R.M., NINOT, J.M.: Flora Manual dels Pa??sos Catalans, 1a reimpressi??. Ed. P??rtic-Natura, 2000
• WEBERLING, F.: Morphology of Plants and Inflorescences. Cambridge University Press, 1989 (traducci?? de l'alemany del 1981)
• Diversos autors: Flora Ib??rica: plantas vasculares de la Pen??nsula Ib??rica e Islas Baleares. Real Jard??n Bot??nico, C.S.I.C., 1993
• CR??T??, P.: Pr??cis de Botanique, Tome II: Syst??matique des Angiospermes. 10 edici??. Masson et Cie. ??diteurs, 1965.
• "Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales". Dr. Berdonces. Ediciones Tikkal
• "El Diosc??rides Renovado". P??o Font Quer. Editorial Labor
• "Hierbas Medicinales y Recetas Caseras". Jill Nice. Editorial Paid??s
• "Plantas que Curan". Jean de Sill??. Ediciones Cedel
• "Plantas medicinales". Editorial Susaeta. Autor: Jan Vol??k (1997)
• "Gu??a de las plantas medicinales". Editorial Omega. Autor: Paul Schauenberg y Ferdinand Paris (1980)
• "Manuel de identificaci??n de plantas perennes". Editorial Blume. Autor: Royal Horicultural Society (1998)
• "Nuestras amigas las plantas". Editions Ferni-Gen??ve. Autor: Daniele Manta y Diego Semolli (1977)
• "Gu??a familiar de remedios caseros naturales". Editorial Susaeta. Autor: Karen Sullivan y C. Norman. (1996)
• "Fitoterapia: Vadem??cum de prescripci??n de plantas medicinales". Editorial Cita. Autor: Asociaci??n Espa??ola de M??dicos Naturistas y Colegio Oficial de Farmac??uticos de Vizcaya (1999)
• "Plantas medicinales". Editorial Labor. Autor: P. Font Quer (1961)

[edita] Enlla??os externs

• BDBC Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya
• ITIS 19158 Base de Dades

Podeu trobar m??s informaci?? en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]].
	[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
	Viquiesp??cies.
	[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinot??cies}}}|Viquinot??cies]].
	[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]].
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].