Ortiga

De Viquip??dia

Ortiga

(Urtica dioica)

Classificaci?? cient??fica

Regne:	Plantae
Divisi??:	Magnoliophyta
Classe:	Magnoliopsida
Ordre:	Rosales
Fam??lia:	Urticaceae
G??nere:	Urtica L.

Esp??cies

Vegeu el text

Ortiga (Urtica) ??s un g??nere de plantes de la fam??lia de les Urticaceae totes elles caracteritzades per tenir p??ls que alliberen una subst??ncia ??cida que fa co??ssor i inflamaci?? a la pell. Tota la planta ??s de color intensament verd i semicaducif??lia durant l'hivern. Als Pa??sos Catalans les ortigues m??s comunes s??n Urtica dioica, la m??s gran i Urtica urens, m??s xica. ??s fan en terrenys molt nitrogenats com per exemple l'entrada dels corrals, suporten molt el fred i s??n molt dif??cils d'eliminar amb herbicides o llaurant ja que tenen estolons. Les anomenades ortigues mortes pertanyen a la fam??lia de les labiades dins dels g??neres Lamium i Stachys i malgrat que el seu aspecte s'assembla for??a a les veritables ortigues no tenen p??ls urticants.

Taula de continguts

1 Esp??cies
- 1.1 Esp??cies d'Urtica presents als Pa??sos Catalans
- 1.2 Altres esp??cies d'Urtica en el m??n
2 Usos
3 Folklore
4 Enlla??os externs

[edita] Esp??cies

El g??nere compr??n unes 35 esp??cies de les regions de clim temperat de tot el m??n. En general s??n herbes perennes per?? algunes s??n anuals i unes poques arbusts.Totes elles estan caracteritzades per tenir p??ls que en trencar-se alliberen una subst??ncia irritant per a la pell.

[edita] Esp??cies d'Urtica presents als Pa??sos Catalans

Urtica dioica: Ortiga gran - herba perenne dioica, de fulles ovato-lanceolades, serrades. De 0'5 a 1'5 metres d'al??ada. Floreix d'abril a setembre i viu en llocs sempre humits entre el nivell del mar i els 2500 metres.
Urtica urens: Herba anual de 0'1 a 1'2 metres viu entre el nivell del mar i els 800 metres.
Urtica atrovirens: Herba perenne monoica nom??s es troba a Mallorca a la serra de Tramuntana
Urtica pilulifera: Anual o biennal monoica viu entre el nivell del mar i els 1000 metres.
Urtica membranaceae: Fulles ovades, viu nom??s al litoral.

Urtica dioica	Urtica urens	Urtica urens	Urtica atrovirens
Urtica pilulifera	Urtica pilulifera

[edita] Altres esp??cies d'Urtica en el m??n

Urtica angustifolia. Xina, Jap??, Corea.
Urtica cannabina. Sib??ria fins Iran.
Urtica dubia Canad??.
Urtica ferox: Arbre ortiga Nova Zelanda
Urtica hyperborea. Himalaia
Urtica incisa:Arbust Austr??lia.
Urtica laetivirens. Jap??
Urtica parviflora. Himalaia
Urtica platyphylla. Xina, Jap??.
Urtica thunbergiana. Jap??.

[edita] Usos

Les ortigues han tingut ??s com a fibra t??xtil i com aliment ja que una vegada cuites perden el poder lacerant i tenen un gust agradable. Es mengen com a verdura, en sopa, en truita, etc. Es prefereixen els brots tendres i s'han de collir amb guants.

Popularment les fregues amb plantes d'ortigues es consideren un remei contra l'artrosi o els dolors musculars com la torticoli.

En la medicina cient??fica tamb?? s'ha comprovat una certa acci?? dels preparats d'ortiga contra l'artritis.

En agricultura ecol??gica una decocci?? d'ortigues s'empra com adob nitrogenat i com insecticida.

[edita] Folklore

En tractar-se d'una planta cosmopolita i l'??nica amb la caracter??stica urticant ha generat nombroses llegendes i costums arreu del m??n.

Segons alguns no piquen si mentre es passa entre elles es recita una oraci??, o b?? es mant?? la respiraci??.

Plantes de fulla ampla que creixen entre les ortigues com l'agrella, del genere Rumex, o la llapassa o bardana Arctium minus es considera popularment que curen la inflamaci?? provocada per les ortigues (malgrat que una vegada ha entrat l'acid dins el cos nom??s tenen un lleuger efecte emolient).