Ortiga gran
De Viquip??dia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Urtica dioica subsp. dioica
|
||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Urtica dioica L. |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
L'ortiga gran o ortiga verda (Urtica dioica, del llat??, urere, "cremar", en refer??ncia a qu?? cou i "dioic" ) ??s una planta herb??cia de la fam??lia de les Urtic??cies, cosmopolita per b?? que origin??ria d'Eur??sia, que apareix en gran diversitat d'al??ades; tamb?? al Principat, la seva distribuci?? ??s ??mplia. Pertany al grup de plantes que generalment anomenem ortigues, i n'??s un dels exemples m??s coneguts; sovint s'anomena simplement ortiga..
Tota la planta s'empra per les seves propietats nutritives i medicinals; podria tractar-se d'un nutrac??utic.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
??s un hemicript??fit en forma d'herba perenne que pot assolir 1,5 metres d'al????ria, per?? que sol cr??ixer entre 0,5 i 1 metres.
La tija ??s entre rogenca i groguenca, herb??cia, erecta, de secci?? quadrangular. ??s simple o poc ramificada i buida en els nusos, d'on surten els parells de fulles, oposades i clarament estipulades, ovato-lanceolades, serrades, agudes a l'??pex, herb??cies, peciolades, de color verd fosc, for??a grans (de 4 a 15 cm de longitud). Tiges i fulles estan recobertes de p??ls urticants. L'arrel ??s fasciculada.
Aquests p??ls s??n glandulars i tenen forma d'ampolla. Les parets s??n de carbonat c??lcic, i el cap t?? una estructura sil??cica; aquesta discontinu??tat, esbiaixada, fa que es trenquin f??cilment i surti el l??quid que hi ??s contingut a pressi??; a causa de la forma del tall, penetra a la pell.
Es tracta, d'una esp??cie dioica, amb les infloresc??ncies en pan??cula, d'un verd groguenc o blanquin??s, poc cridaneres, de fins a 10 cm, m??s allargades les flors femenines que les masculines (com ??s propi de les plantes de l'ordre). La flor t?? un periant monoclamidi, amb quatre s??pals verds i quatre estams (en la flor masculina) o el gineceu, bicarpel??lar, amb un ovari s??per i un estigma s??ssil (en la femenina). La pol??linitzaci?? ??s anem??fila; el fruit ??s en aqueni, d'un color verd-oliva, ovoide i menut (1x0.7~0.9 mm).
[edita] Ecologia
Es tracta d'una esp??cie cosmopolita, que pot habitar s??ls nitrogenats i humits en una gran varietat d'al??ades: des del nivell del mar fins a 2000-2500 metres. Al Principat, la seva distribuci?? ??s molt ??mplia, i nom??s no apareix en punts molt concrets. Degut a les necessitats de nitrogen (??s una planta molt nitr??fila), es diu que segueix l'home i el bestiar: ??s freq??ent en marges de camins i parets de pedra, corrals, terrenys de pastura, horts...; se'n poden veure les flors entre el maig i el setembre, si b?? aquestes no s??n gaire cridaneres.
[edita] Localitzaci??
Creix en regions altes que van des del Jap?? fins als Andes dels continents asi??tic, europeu i americ??. En la Pen??nsula Ib??rica es molt ufana en la serralada cant??brica.
[edita] Subesp??cies
Hi ha 5 subesp??cies, cadascuna d'una regi?? diferent:
- U. dioica subsp. dioica : a Europa, ??sia i Nord-??frica. ??s l'??nica subesp??cie que es pot trobar als Pa??sos Catalans.
- U. dioica subsp. afghanica: ??sia occidental i central.
- U. dioica subsp. gansuensis: ??sia oriental
- U. dioica subsp. gracilis: Am??rica del Nord
- U. dioica subsp. holoserica: Am??rica del Nord
[edita] Farmacologia
[edita] Hist??ria
L'ortiga gran es una esp??cie amb unes fulles ja citades en els tractats medievals com a remei en els estats associats a un d??ficit en la di??resi. Tanmateix, des de fa uns vint anys, les seves parts subterr??nies (arrel i rizomes) s??n objecte d'inter??s en el tractament de la hiperpl??sia benigna de pr??stata (HBP), tal i com han posat de manifest els nombrosos treballs d'investigaci?? realitzats sobre elles. Aquestes investigacions han perm??s accedir al coneixement dels seus principis actius m??s importants i a la seva actuaci?? sobre alguns dels factors implicats en l'aparici?? de l'HBP. D'altra banda, els m??s recents assaigs cl??nics realitzats amb extractes normalitzats d'ortiga indiquen un efecte positiu sobre els s??mptomes urinaris associats a l'HBP. A aix?? s'hi afegeix la gran toler??ncia cap als preparats elaborats amb les parts subterr??nies, ja que en assajos a sis meso nom??s un 0,7 por cent dels pacients va mostrar efectes secundaris, d'escassa gravetat en tots els casos.
[edita] Composici?? qu??mica
- Flavonoides
- Olis essencials
- ??cids fen??lics
- Tanins
- Sals minerals
- Carotens
- Esteroides i alcaloides
- Amines
- Vitamines: A, B2, C, K1, ??cids f??lic i pantot??nic
- Polisac??rids (muc??lag)
- Lectines
- Monoterpens i triterpens
[edita] Usos medicinals
|
Usos aprovats per la Comissi?? E del Ministeri de Salut alemany:
- Infeccions genitourin??ries
- C??lculs renals
- C??lculs urinaris
- Hiperpl??sia prost??tica benigna
- Artritis
- Artr??lgies
- Olig??ria
- Dermatitis, lesions cut??nies i ??lceres a la pell.
[edita] Usos tradicionals
- Retencions urin??ries
- Acn??
- Lumb??lgies
- Hemorroides
A m??s, ??s molt nutritiva per la seva composici??, i es fa servir per alimentar el bestiar o per alimentaci?? humana. En aquest cas el que es fa ??s bullir la planta diverses vegades canviant-ne l'aigua, per aix?? treure'n la part ortigant.
[edita] Accions farmacol??giques
- ??s un bon di??r??tic, per la pres??ncia de sals minerals i clorofil??la, i un bon antiadenoma prost??tic.
- Per ser urticant, ??s un bon rubefaent.
- ??s tamb?? atringent, pels tanins que cont??.
- Pot ser tamb?? utilitzat com a analg??sic, antireum??tic, colagog, coler??tic... i se li ha atribu??t accions hemost??tiques, galact??genes, antian??miques, antiarterioscler??tiques, reconstituents...
[edita] Toxicitat
Rarament, provoca reaccions al sistema digestiu, amb astr??lgies i ??lcera p??ptica. ??s freq??ent que causi dermatitis per contacte, per?? no s'ha observat mai que en provoqui per ingesti??. Una ingesta excessiva de llavors pot tenir un dr??stic efecte purgant. S'evita el seu ??s en edemes causats per insufici??ncia hep??tica; en el seu ??s com a tintura en alcoh??lics desintoxicats i infants menors de 2 anys; en el seu ??s com a diur??tic en pacients amb hipertensi??, cardiopaties i/o insufici??ncia renal.
[edita] Recol??lecci??
Es recull la planta sencera. Depenent de l'??s al que estigui destinada pot fer-se servir seca o acabada de recollir.
En fitoter??pia, els naturistes aconsellen recol??lectar les summitats florides (herba urticae), o simplement les fulles (folium urticae) de les tiges joves. Per dur la recol??lecci?? a bon port, es procedeix abans de la floraci??, i el secat es dur a terme tan r??pid com sigui possible.
Amb fins medicinals es recull en els mesos que van del maig a l'agost, tot i que tamb?? es podria recollir al resta de l'any. Amb fins alimentaris, es recol??lectar?? en qualsevol per??ode.
Pel seu poder urticant es recol??lecta amb guants i es tallen les tiges joves i sanes. Les arrels es recol??lecten en primavera (cap al mar??) i la tardor (cap al novembre). Abans de l'aparici?? de les flors, la planta ??s m??s tendra. Les fulles velles se separen degut a la seva major capacitat irritant.
[edita] Conservaci??
Per a conservar-la, la planta s'asseca ben estesa a l'ombra. Un cop seca es guarden nom??s les fulles. Es posen a secar en un lloc ben ventilat. Un cop seques deixar?? de ser urbicant, i es podran triturar per a la seva conservaci??. D'aquesta manera es pot continuar gaudint dels seus beneficis en hivern, moment en qu?? no ??s possible trobar-les fresques.
[edita] Refer??ncies bibliogr??fiques
- FONT i QUER, P. : Diccionario de Bot??nica, ediciones Pen??nsula, 2000 ( 1a edici??: ed. Labor, 1953)
- de BOL??S, O., VIGO, J., MASALLES, R.M., NINOT, J.M.: Flora Manual dels Pa??sos Catalans, 1a reimpressi??. Ed. P??rtic-Natura, 2000
- WEBERLING, F.: Morphology of Plants and Inflorescences. Cambridge University Press, 1989 (traducci?? de l'alemany del 1981)
- Diversos autors: Flora Ib??rica: plantas vasculares de la Pen??nsula Ib??rica e Islas Baleares. Real Jard??n Bot??nico, C.S.I.C., 1993
- CR??T??, P.: Pr??cis de Botanique, Tome II: Syst??matique des Angiospermes. 10 edici??. Masson et Cie. ??diteurs, 1965.
- "Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales". Dr. Berdonces. Ediciones Tikkal
- "El Diosc??rides Renovado". P??o Font Quer. Editorial Labor
- "Hierbas Medicinales y Recetas Caseras". Jill Nice. Editorial Paid??s
- "Plantas que Curan". Jean de Sill??. Ediciones Cedel
- "Plantas medicinales". Editorial Susaeta. Autor: Jan Vol??k (1997)
- "Gu??a de las plantas medicinales". Editorial Omega. Autor: Paul Schauenberg y Ferdinand Paris (1980)
- "Manuel de identificaci??n de plantas perennes". Editorial Blume. Autor: Royal Horicultural Society (1998)
- "Nuestras amigas las plantas". Editions Ferni-Gen??ve. Autor: Daniele Manta y Diego Semolli (1977)
- "Gu??a familiar de remedios caseros naturales". Editorial Susaeta. Autor: Karen Sullivan y C. Norman. (1996)
- "Fitoterapia: Vadem??cum de prescripci??n de plantas medicinales". Editorial Cita. Autor: Asociaci??n Espa??ola de M??dicos Naturistas y Colegio Oficial de Farmac??uticos de Vizcaya (1999)
- "Plantas medicinales". Editorial Labor. Autor: P. Font Quer (1961)
[edita] Enlla??os externs
- BDBC Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya
- ITIS 19152 Base de Dades
- fibra textil: http://www.nettleworld.com/ (aleman)
