Mitologia dels Pirineus

De Viquip??dia

La mitologia dels Pirineus ??s el conjunt de religions, tradicions i supersiticions present a la serralada pirinenca.

Segons la mitologia grega, els Pirineus els cre?? Heracles, en amuntegar pedres per enterrar el seu amant, la princesa Pirena.^[1] Els Pirineus ??s aleshores una tomba esperitada que ha heretat el nom del seu ocupant.

Dos factors contraris, espec??fics del Pirineu, han afectat el desenvolupament d'una mitologia arrelada i complexa. En efecte, la serralada ??s alhora un lloc de pas des de la prehist??ria i un indret molt a??llat per la seua condici?? muntanyenca. Aix?? ha protegit les tradicions del mass??s i endarrerit l'avan?? de la religi?? cristiana i en general, de la modernitat. Hi ha evid??ncies de cultes molt antics, per exemple els Cr??mlech de Donibane Garazi, i tamb?? de d??us locals. Aquests cultes s??n relacionades amb les tradicions celtes i gal.les, per?? sobretot amb les basques (a la prehist??ria un grup que ocupava la major part de la serralada). Moltes d'aquestes de??tats foren assimilats pel pante?? religi??s rom??, un costum molt t??pic arreu de l'imperi.

Taula de continguts 1 Assimilaci?? i persecuci?? 2 De??tats prehist??riques 3 Gegants 4 Bruixes 5 Natura esperitada 6 Figures m??tiques del bosc i el camp 7 Mitologia cristiana 8 Llegendes del Pirineu 9 Perviv??ncia de la mitologia pirinenca 10 Estudis 11 Vegeu tamb?? 12 Enlla??os externs 13 Refer??ncies 14 Bibliogr??fia

[edita] Assimilaci?? i persecuci??

Amb l'arribada del cristianisme, les tradicions paganes no esvaeixen, sin?? s'hi assimilen. Moltes esgl??sies incorporen s??mbols pagans com el basc lauburu i estels. Mentrestant, els megalits continuaren sent objecte de culte fins al segle XIX.

Per?? a partir del segle XII i fins pr??cticament al segle XX l'Esgl??sia comen???? a "depurar" les heretgies. La m??s profunda croada per extirpar l'heretgia era la croada albigesa, tanmateix motivada tant per la pol??tica que per la fervor religiosa, que acab?? amb els c??tars, i de retruc, amb Occit??nia. Aquesta persecuci?? tingu?? efectes profunds: Als Pirineus, un home salvatge s'anomena "iretges" (heretges).

Aix?? doncs, les de??tats paganes perderen for??a a favor de figures fant??stiques que no suposaven cap conflicte amb la culta cristiana. Aquestes figures prenien vida sobretot entre els pastors com a protecci?? del mal. D'aquesta manera la superstici?? pre-cristiana no feia m??s que enlla??ar amb el nouvingut cristianisme, creant llegendes que, mentre incorporen el tret cristi?? d'un D??u judicial i sever, no deixaven de fer servir els car??cters de sempre com els gegants i donets. En forma d'exemple, al pirineu catal?? trobem la llegenda dels Encantats, dos ca??adors fugits de missa en busca d'un isard i al ser male??ts es transformaren en pedra.

A continuaci?? hi ha una relaci?? dels elements m??s estesos de la mitologia pirinenca.

[edita] De??tats prehist??riques

• Mari (deessa): divinitat important per als bascos prehist??rics.
• Sugaar (d'altres noms: Sugar, Sugoi, Maju) ??s la meitat mala d'una de??tat pre-cristiana basca associada amb l'oratge o mal temps. ??s casat amb Mari.
• Jaun Zuria (El senyor blanc).
• Jaunagorri, a sovint associat amb el diable.

[edita] Gegants

Segons la mitologia basca, els gegants s??n els constructors dels menhirs, d??lmens i cr??mlechs. M??s generalment, els gegants s??n els responsables de la creaci?? de roques inusuals, valls, penya-segats, i fins i tot muntanyes (els mateixos Pirineus s??n una tomba constru??da per Heracles, segons la mitologia grega).

La figura del gegant ??s tant arrelada en les mitologies de les nacions nascudes dels Pirineus, que fins i tot trobem els mateixos contes de gegants presents al mass??s tan lluny com al Pa??s Valenci??. A???? s'explica per la hist??rica repoblaci?? d'aquest pa??s per gent del pirineu de lleida (vegeu hist??ria del Pa??s Valenci??).

Tamb?? cal destacar la festa dels gegants, on es disfressa de gegants (normalment humans, de vegades animals). ??s una festa molt catalana, per?? curiosament reapareix al Pa??s Basc gaireb?? id??ntica (per exemple a Donostia).

[edita] Bruixes

La figura de la bruixa ??s molt estesa als Pirineus. Tant ??s aix?? que molts pobles tenen la bruixa com a s??mbol (per exemple Vilafranca de Conflent), i al poble basc de Zugarramurdi hi ha un museu de les bruixes. Segons la creen??a popular, es reuneixen al cim del Tretzevents, al Canig??, i des d'all?? criden les pedregades colpejant amb un pal tres vegades damunt l'estany de Calandr??. A Pedraforca, mentrestant, salten i ballen per sobre les argelagues el dia de Sant Silvestre (31 de desembre).

La den??ncia com a bruixa destaca com un dels elements de la persecuci?? religiosa duta a terme per la Inquisici??. Moltes d??nes moriren per no combregar amb les idees de l'esgl??sia, mentre les creences paganes d'altres foren interpretades com a bruixeria.

• Vegeu Mitologia catalana sobre bruixes

[edita] Natura esperitada

El mateix misticisme converteix moltes muntanyes en d??us o esp??rits, com el Puigmal o l'Aneto, qui segons els habitants de la vall de Benasc brama per les nits "per no haver ajudat a Jes??s". Igualment trobem una alta quantitat de rius i boscos encantats, o habitats per esperits, follets o d'altres criatures.

• A la Cerdanya i el Ripoll??s el peric?? ??s l'esperit del ferro. Malgrat ser molt petit, amb el foc s'enfada i es fa un gegant.

• El pare llop, a la mitologia catalana, ??s aquell que t?? poder sobre els llops i els utilitza per fer maldats, com atacar el ramat d'alg??.

• A la Garrotxa, el pare de la neu ??s un ??sser que controla la neu.

[edita] Figures m??tiques del bosc i el camp

• Minairons: a l???Alta Ribagor??a en diuen diablorins; al Pallars, a Andorra i a l???Alt Urgell, reben el nom de minairons ???amb les variants de manairons o menairons???; i encara, en altres indrets meridionals, m??s allunyats del Pirineu, s??n coneguts per femilians. Tots aquests noms es refereixen a uns mateixos ??ssers diminuts que alg?? guarda tancats din??tre d???un canut d???agulles. Els minairons neixen de l'Herba Menaironera , anomenada tamb?? Herba de Sant Joan ja que floreix i grana la nit del Solstici d'Estiu. Creix en coves de molta fond??ria guardades per gegants i dracs que nom??s deixen passar al punt de mitjanit de Sant Joan. La llegenda diu que moltes de les tarteres del Pirineu han estat obres d'aquests follets, quan el seu amo havia obert per descuit o accident l'ampolleta o canut i desesperat per les seves amenaces ( "qu?? farem, qu?? direm?") els ordenava aplegar en un punt determinat totes les pedres dels rodals. A la Seu d'Urgell dins del marc "el M??n M??gic de les Muntanyes" durant les festes de Nadal, els Minairons en s??n els principals protagonistes i s??n els responsables d'organitzar el Ti?? de la Freita (o el Caga Ti??).

• Lamina: (fon. : /lami??a/, forma indeterminada lamin, plural laminak) o lami??a ??s un ser o esperit de la natura present a la mitologia basca. Aquests ??ssers es troben t??picament en grups, i especialment al bosc i als rius. S??nm relacionats amb els minairons en qu?? s??n industriosos, sent els responsables de la construcci?? de molts ponts al pirineu basc. No tenen una forma, genere o nom concreta (varia segons la zona). A sovint s??n descrits com a follets. Vegeu tamb?? mairu.

• Basajaun o Baxajaun (plural : Basajaunak, femen?? : Basaandere, Basa Andere, Basandere) ??s una antiga ra??a humana d'homes corpulents, peluts i salvatges que viu als Pirineus, en especial a la forest d'Irati. Serien aquests qui constru??ren els megalits de la zona i eren tamb?? coneixedors de l'art de la m??gia. Basajaun significa "senyor del bosc", o "senyor salvatge". ??s un nom per un ??sser t??pic de moltes cultures tradicionals, especialment de muntanya (vegeu yeti, almasty, Joan de l???Os...)^[2]

• Aloja o Dona d'aigua: Una criatura que es pot transformar en aigua, present a Occit??nia, el Pa??s Basc i Catalunya. Habiten als estanys i nom??s se'n poden veure sense perill el dia de Sant Joan. Els estanys on es banyen poden bullir de r??bia quan s'hi submergeix un estrany.

• Tamarro: Una b??stia que la gent del Pallars intenten ca??ar amb un sac i l'esquerp de dues pedres.

[edita] Mitologia cristiana

Als herois de la mitologia grega i romana, no era si no un pas a la creen??a en els herois de la mitologia cristiana: els sants i les santes. L'aparici?? del cristianisme no ??s una ruptura radical amb els rituals i creences del Pirineu, sin?? una adaptaci??. l'Egl??sia s'encarrega de construir-hi els seus temples per damunt dels temples pagans.

Els sants i santes ori??nds, llegendaris o reals, s??n un reflex de la societat rural del mass??s: pastors conversos, com Sant Urbez de l'Alt Arag??, o b?? eixits del caliu d'invasions estrangeres i sotmesos al martiri, com Sant Aventin a Comenges. Les llegendes s??n repartides entre les que tracten dels romans i les sobre els ??rabs (sarrassins, moros), clarament identificats com a anti-cristians.

Els camins de pelegrinatge, sobretot el Cam?? de Sant Jaume, contribu??ren a exportar i difondre nombroses llegendes de sants. Destaquen les romeries, pelegrinatges annuals a l'ermita o cova santa on hauria viscut un sant local. S??n celebrades les aparicions de la Mare de D??u, nombroses als Pirineus, i han donat lloc a un dels pelegrinatges m??s importants del m??n, la Santa Bernadeta de Lorda.

En canvi, hi ha una s??rie de sants oficialment reconeguts per?? gens populars, les victimes cat??liques, directes o indirectes, de l'episode c??tar: generalment inquisidors morts pels adarulls populars, com els inquisidors massacrats a Avinyonet entre ells el Sant Garsie i el Sant Pere de la Cadireta.

[edita] Llegendes del Pirineu

Malgrat que la majoria d'aquestes llegendes segurament provenen de la prehist??ria, no significa que no en n??ixen noves. Tal ??s el cas amb la Bretxa de Rotllan, un pas de muntanya suposadament obert a tall d'espasa (el m??tic Durandal) per en Rotllan durant la seua batalla amb el gegant Farragut. Es basa en el fet real de la batalla de Roncesvalls al 778.

[edita] Perviv??ncia de la mitologia pirinenca

Fins avui en dia, les festes paganes tenen forta signific??ncia als Pirineus, com ??s el cas de la Nit de Sant Joan estesa a tot el pirineu oriental, les m??ltiples festes basques de proced??ncia mil.len??ria, o les Falles del Pallars.

[edita] Estudis

Hi ha hagut relativament pocs estudis sobre la mitologia pirinenca, especialment al vessant nord. El m??s destacat estudi??s de la mitologia dels Pirineus en conjunt i la basca en concret ??s Olivier de Marliave, nascut a Arieja al Pa??s de Foix, escriptor de Tr??sor de la mythologie pyr??n??enne publicat el 1987.

[edita] Vegeu tamb??

• Mitologia catalana
• Mitologia basca
• Mitologia occitana
• Mitologia aragonesa
• Llegendes del Cam?? de Sant Jaume

[edita] Enlla??os externs

• Museu de Bruixeria de Zugarramurdi (castell??)(basc)

[edita] Refer??ncies

1. ??? Silius Italicus, La Guerre punique, ??ditions Les Belles Lettres, Paris, 1979, traduction de Pierre Miniconi et Georges Delvallet. p. 86-88.
2. ??? Xan de l'Ours

[edita] Bibliogr??fia

• Olivier de Marliave, Tr??sor de la Mythologie pyr??n??enne, Tolosa, Esper, 1987.
• Olivier de Marliave i Jean-Claude Pertuz??, Panth??on pyr??n??en, Tolosa, Loubati??res, 1990.
• Olivier de Marliave, Dictionnaire de magie et sorcellerie dans les Pyr??n??es, Burdeus, Sud-Ouest, 2006. ISBN 2879016495
• Charles Joisten, Les ??tres fantastiques dans le folklore de l'Ari??ge (2e ??dition augment??e), Tolosa, Loubati??res, 2000. ISBN 2-86266-323-9
• Jean Poueigh, *Le folklore des pays d???oc : la tradition occitane, Par??s, Payot, 1952
• Antonio Beltran, Leyendas aragonesas, Lle?? (Espanya), Editorial Everest, sd, ISBN 84-241-2935-0
• Isaure Gratacos, Calendrier pyr??n??en, Biblioth??que historique, Tolosa, Privat, 2007. ISBN 2708958534
• Isaure Gratacos, Femmes pyr??n??ennes, Memoires Traditions Grand Sud, Tolosa, Privat, 2003. ISBN 2708958178
• Violet Alford, F??tes pyr??n??ennes, trad. Anne Foch, Tolosa, Loubati??res, 2004. ISBN 2862663956
• Jean-Fran??ois Cerquand, L??gendes et R??cits populaires du Pays Basque, Bordeus, ??ditions Aub??ron, 1992
• Jos?? Miguel de Barandiaran, Dictionnaire Illustr?? de la Mythologie Basque, traduit i anotat per Michel Duvert, ??ditions Elkar
• Marc Large, Xan de l'Ours, la l??gende de l'homme sauvage, introducci?? per Renaud, Ed. Cairn