Basajaun
De Viquipèdia
Basajaun és un personatge de la mitologia basca. Viu als boscos i cavernes. Té forma humana, amb cos cobert de pell i una melena molt llarga. Un dels seus peus té planta circular.
És el geni protector dels ramats d'ovelles i aquestes indiquen la seva presència sonant unànimement l´ esquella|esquelles. Quan s'aproxima una tempesta o els llops, fa crits en la muntanya per a que els pastors retirin el bestiar.
Basajaun apareix de vegades en els relats com un geni terrorific de forces colossals, mentre que en d'altres apareix como el primer agricultor del qual els homes van aprendre a cultivar el blat.
Juntament amb Tartalo i els Gentils (o Jentil), forma part del grup de gegants de muntanya a la mitologia basca.
Són generalment retratats com a personatges positius, avisant amb xiulets quan s'apropa una turmenta i vigilant els ramats per la nit per que els pastors puguin dormir tranquils. A canvi, els Basajaun reben com a tribut un tros de pa que recullen mentre els pastors dormen.
Als orígens, els Basajaun eren els posseïdors dels secrets de l'arquitectura i la vida sedentària, i fou el civilitzador Martintxiki o Sant Martinic qui els hi arrabassa el secret per a divulgar-lo a l'humanitat.
Aquest ésser mitològic també existeix en la mitologia aragonesa de les valls de Tena, Ansó i Broto, on rep els noms de Basajarau, Bonjarau o Bosnerau
