Mitologia basca
De Viquipèdia
La mitologia basca és el conjunt de creences i mites precristians dels bascos. Tot i la intensa cristianització soferta en l'últim mil·lenni i de les persecucions de la inquisició, el poble basc ha conservat numeroses llegendes que parlen d'una mitologia pròpia molt antiga. Aquesta mitologia ha estat recollida al llarg del segle XX per estudiosos com J.M. Barandiarán i J. Caro Baroja, entre d'altres.
Les llegendes de pobles veïns romanitzats, com les de l'Alt Aragó o Astúries mostren una sorprenent similitud.
L'antiga religió basca sembla estar centrada en una divinitat central de caràcter femení, que rep el nom de Mari. El seu consort masculí rep el nom de Maju o Sugar.
Encara que hi ha nombroses referències a l'existència d'una divinitat celest, anomenada Urtzi, i que podria ser assimilable al Júpiter llatí o al Déu cristià, aquest sembla no tenir cap paper en les llegendes, essent probablement una incorporació d'origen exterior.
L'antiga religió basca és per tant de caràcter ctònic, tenint tots els seus personatges el seu cau a la Terra i no al firmament, que sembla com un un paratge buit pel que Mari o Maju viatgen de muntanya a muntanya, o pastoregen remats de núvols.
Altres personatges de la mitologia basca són les làmies, els mairus, els iratxos, Basajaun, Gaueko, Tartalo, els galtzagorris, el drac primigeni o Herensuge, les sorgines o bruixes, els jentils, etc.
