Laminak
De Viquipèdia
Els laminak, singular lamina o lamiña (fon. : /lamiŋa/) forma indeterminada lamin són éssers o esperits del bosc segons la mitologia basca. Existeix també la forma lamia (forme indet. lami, pl. lamiak).
Taula de continguts |
[edita] Característiques
Aquests éssers es troben típicament en grups, i especialment al bosc i als rius. No tenen una forma, genere o nom concreta (varia segons la zona). A sovint són descrits com a follets, homes diminuts; d'altres vegades com a dones de proporcions normals però incorporant-hi part d'un animal, com garres d'ocell o cua de peix (com una sirena).
En la versió femenina, de vegades s'emparellen amb humans i tenen fills, però en cap cas poden casar-se per no poder trepitjar terra consagrada. Són relacionats amb els minairons en què són industriosos, sent els responsables de la construcció de molts ponts al pirineu basc. En general són benvolents però es poden enrabiar si se'ls roba la seua pinta, amb el qual s'empentinen els seus llargs cabells.
El seu hàbitat és el bosc i la muntanya. I és allà on se'n pot percebre, majorment de nit. D'altres llegendes parlen del tema recurrent de l'or dels laminak o els segrests de laminak per humans, o vice-versa.
[edita] Origen
Sembla probable que aquesta figura o almenys el seu nom prové de la mitologia grega, que parla de Làmia, un monstre femení. Les seues característiques el posen molt a prop d'altres personatges mitologics, com els gnoms, les fades etc.
 |
 |
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Laminak a l'Enciclopèdia Auñamendi (basc)(castellà)(francès)(anglès)
- Laminak i llegendes a la plana de Sara (francès)
