Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Gustav Holst - Viquip??dia

Gustav Holst

De Viquip??dia

Gustavus Theodor Von Holst (Cheltenham, 21 de setembre de 1874 ??? Londres, 25 de maig de 1934), compositor angl??s. ??s conegut per la seua obra d'orquestra Els planetes. La seua m??sica reb?? la influ??ncia de l???espiritualisme hind?? i de les can??ons populars angleses. Destaca per l'??s poc convencional de la m??trica i per les seues melodies. ??s el pare de la compositora i directora d???orquestra Imogen Holst.


Taula de continguts

[edita] Biografia

[edita] Primers anys

Gustavus Theodor Von Holst va n??ixer el 1874 a Cheltenham, Anglaterra, a una fam??lia d???origen suec (via Litu??nia i R??ssia). Son pare era organista en l'esgl??sia de Tots els Sants a Pittville. La casa on va transc??rrer de la seua infantesa ??s ara un petit museu, dedicat en part a Holst, i en part a il??lustrar la vida dom??stica local de mitjans del Segle XIX. En l???any 1918 va treure la part??cula ' Von ' del seu nom en resposta al sentiment anti-alemany desencadenat a Anglaterra arran de la Primera Guerra Mundial.

Tant ell com la seua germana van estudiar piano des de ben menuts, per?? Holst, que patia una malaltia nerviosa que va afectar el moviment de la seua m?? dreta, va canviar al tromb?? en l???adolesc??ncia, perqu?? aquest instrument s???adaptava millor a les seues condicions f??siques.

Va accedir al recentment fundat Royal College of Music de Londres amb una beca, estudiant amb Charles V. Stanford, i on va fer relaci?? amb altre estudiant que esdevindria el seu amic per a tota la vida: Ralph Vaughan Williams.

Durant aquests anys, Holst va rebre la influ??ncia de les teories socialistes, i va assistir a confer??ncies i m??tings de George Bernard Shaw, amb qui tamb?? va compartir la passi?? pel vegetarianisme, i William Morris, que eren dos dels partidaris m??s aferrissats del moviment socialista a Anglaterra.

Tamb?? durant aquests anys, Holst es va interessar pel misticisme i l???espiritualitat hind??, i aquest inter??s va influir el seu posterior treball, incloent ??????Sita??????, ??pera basada en un episodi del Ramaiana, Savitri, ??pera de cambra basada en un conte del Mahabharata, i Himnes del Rig Veda, per a la composici?? de les quals va haver d???aprendre s??nscrit b??sic, per garantir-se la confian??a en les traduccions.

Per tal de guanyar-se la vida, abans de rebre rendes suficients del seu treball com a compositor, Holst va haver de treballar com a int??rpret de tromb?? en una orquestra popular anomenada White Viennese Band, dirigida per Stanislas Wurm. Holst trobava aquesta m??sica insubstancial i repetitiva, i el treball en l???orquestra miserable i gaireb?? criminal. Afortunadament les seues composicions van arribar a ser m??s acceptades i la seua estabilitat econ??mica va millorar gr??cies a la seua dedicaci?? a l???ensenyament, el que li va permetre deixar el treball miserable de les orquestres populars.

Va trobar treball com a director de m??sica en l'escola de jovenetes St Paul???s Girls' School, a Hammersmith, Londres, on va compondre l???encertada i popular obra St. Paul Suite, per a l'orquestra de l'escola, el 1913. L???obra de Holst per a banda de m??sica, encara que relativament petita, li ha garantit un lloc d???honor en el repertori angl??s d???aquestes formacions. Per exemple, s??n ben conegudes les dues Suites for Military Band o l???obra A Moorside Suite.

Durant aquests anys rep la influ??ncia de la poesia de Walt Whitman, utilitzant els seus textos en l???obra The Mystic Trumpeter (1904). Tamb?? va musicar poemes de Thomas Hardy i Robert Bridges.

Tamb?? ??s aquesta una ??poca en la qual la societat musical anglesa en la seua totalitat, i l???amic de Holst, Vaughan Williams, en particular comen??a a mostrar un especial inter??s per la m??sica folcl??rica anglesa, pels antics madrigals i pels compositors de l?????poca dels Tudor. Holst va compartir l'admiraci?? del seu amic per la simplicitat i l'economia d'aquestes melodies, i el seu ??s en les seues composicions ??s una de les caracter??stiques m??s recognoscibles de la seua m??sica.

Holst era un viatger infatigable. Va visitar extensament It??lia i Fran??a, i havia recorregut gaireb?? tots els camins i carreteres d???Anglaterra en el moment en qu?? va esdevenir la seua mort. Per?? tamb?? va viatjar m??s ennl?? de la vella Europa, dirigint-se a l???Alg??ria Francesa (1906) per indicaci?? dels doctors, com a tractament de l'asma i la depressi?? que el colpej?? en no obtenir el desitjat premi Ricordi. Els seus recorreguts per Barbaria, incloent un llarg viatge en bicicleta pel S??hara, van inspirar-li la Suite Beni Mora, escrita al seu retorn.

Despr??s de la t??bia acollida del seu treball coral The Cloud Messenger el 1912, Holst va eixir de nou de viatge, aquesta vegada a Espanya i amb els compositors Balfour Gardiner i els germans Clifford Bax i Arnold Bax, tots quatre becats per un donant an??nim. A pesar del seu car??cter t??mid, Holst va quedar fascinat per la gent i la societat. Com sempre havia cregut que la millor manera de con??ixer una ciutat era perdent-s???hi, a Girona, Catalunya, sovint desapareixia, nom??s per a ser trobat unes hores m??s tard pels seus amics, que passaven el temps en discussions abstractes amb els m??sics locals. Va ser a Espanya on Clifford Bax va introduir Holst a l'astrologia, una obsessi?? que va inspirar la seua posterior suite Els Planetes. Va llegir els pron??stics astrol??gics fins a la seua mort, i al seu inter??s en els estels li agradava anomenar-lo ???el meu vici dom??stic???.

Poc despr??s la seua tornada, l'escola de jovenetes St Paul???s Girls' School va inaugurar unes noves instal??lacions musicals, i Holst va compondre la??????St Paul Suite?????? per a l'ocasi??. Aproximadament per aquesta ??poca (1913), Stravinsky va estrenar Le Sacre du Printemps (La consagraci?? de la Primavera), el que va causar un esc??ndol a Par??s i cr??tiques ferotges a Londres. L???any seg??ent, Holst va escoltar per primera vegada les ???ultramodernes??? Cinc Peces per a Orquestra de Schoenberg, en les que empra un cromatisme extrem (amb l'??s dels 12 tons). Certament aquestes obres avantguardistes van impactar Holst, i encara que m??s tard va satiritzar els aspectes m??s estranys de la m??sica moderna (sempre va gaudir d???un agut sentit de l'humor), la nova m??sica de Stravinsky i Schoenberg va influir, o almenys estimular el seu treball sobre la Suite Els Planetes.

El lloc de naixement de Holst es pot visitar a Cheltenham, Anglaterra. La casa on va n??ixer ??s avui dia un museu dedicat a la seua vida i a les seues obres, com un dels compositors brit??nics m??s excepcionals.


[edita] Els Planetes

Holst i la seua esposa Isobel van comprar una cabana a Thaxted, Essex. En aquest lloc, situat en un entorn d???edificis medievals i indrets ideals per fer excursions, va comen??ar el treball sobre la Suite que esdevindria el seu treball m??s conegut, la suite per a orquestra ??????Els Planetes?????? en set moviments. La Suite ha de ser considerada m??s com una s??rie de quadres que evoquen un cert ambient, que com qualsevol cosa concreta connectada amb l'astrologia o l'astronomia, encara que ??s sabut que Holst va utilitzar el llibre d???Alan Leo Qu?? ??s un Hor??scop com a guia:

  • Mart ??? Independent, ambici??s, testarrut
  • Venus - Desperta l'afecte i l'emoci??
  • Mercuri - El missatger alat dels d??us, inventiu, adaptable
  • J??piter - porta l'abund??ncia, persever??ncia

(...)

La influ??ncia de l???astr??leg del segle XIX, Raphael, tamb?? resulta evident a trav??s dels seus escrits referents al paper dels planetes en els assumptes del m??n, que va conduir Holst a desenvolupar-ne una magn??fica visi??.

El treball va ser acabat en dues etapes, amb Mart, Venus, i J??piter escrits simult??niament, i Saturn, Ur??, Nept??, i Mercuri escrits despr??s d???un interval en qu?? Holst va compondre altres obres. Els Planetes va ser acabada el 1916. La influ??ncia de Stravinsky va ser ressaltada per un cr??tic que va batejar la Suite com La consagraci?? de la primavera ???anglesa???.

El primer moviment de la Suite ??s Mart, ???el fragment musical m??s esfereidor que mai no ha existit???, evoca una escena b??l??lica de grans proporcions en comp??s de 5/4 (canvia a 5/2 i a 3/4 al final) i disson??ncia evident. Holst va indicar que havia de ser interpretat m??s r??pidament que una marxa regular, donant-li un car??cter mecanitzat i inhum??. ??s sovint una sorpresa assabentar-se que Mart va ser acabat poc abans dels horrors de la Primera Guerra Mundial. Mart es segurament la pe??a m??s famosa de Holst, i s'ha utilitzat i citat pertot arreu, des de la s??rie Cosmos de Carl Sagan fins als jocs de v??deo.

Venus tranquil i J??piter satisfet de si mateix, son ambd??s tamb?? absolutament ben coneguts. Demostren la influ??ncia de Vaughan Williams, de Stravinsky, d'Elgar i de Schoenberg.

Ur?? ??s un homenatge estrafolari i fren??tic a L???Apprenti Sorcier (L???Aprenent de bruixot) de Dukas. Nept?? ??s misteri??s i evoca una escena de l'altre m??n.

El m??s original ??s Saturn, en el qual els impulsos amena??adors del rellotge avancen inexorablement cap a l???horitz??, revelant la dignitat i fragilitat de la vesella. Saturn era, entre els set moviments, el favorit de Holst.

A l'inici de la Primera Guerra Mundial, Holst va intentar allistar-se per?? va ser rebutjat a causa de diferents dol??ncies a la vista, els pulmons i l???aparell digestiu. En temps de guerra, Holst es va persuadir que calia llevar la part??cula ???Von??? del seu cognom, ja que aquesta despertava suspic??cies. La seua nova m??sica, no obstant, va ser rebuda amb entusiasme com a vertadera ???m??sica patri??tica??? i completament anglesa, i va tenir gran difusi?? a les sales de concert, en part a causa de la prohibici?? de tota m??sica teut??nica. Cap al final de la guerra li van oferir un lloc de treball dins del programa educatiu de l???YMCA com a director musical, i va ser destinat a Sal??nica (actualment a Gr??cia) i Constantinoble (Turquia) el 1918. Mentres ensenyava m??sica a les tropes impacients per escapar de la servitud de la vida de l'ex??rcit, la suite Els Planetes gaudia d?????xit a a Gran Bretanya. Poc despr??s la seua tornada, en acabar la guerra, Holst va compondre l' Oda a la mort, basada en un poema de Walt Whitman.

Entre els anys 1920 i 1923, el renom de Holst va cr??ixer impulsat per l'??xit d??? Els Planetes, de l' Himne de Jes??s (basat en evangelis ap??crifs, escrit el 1917), i de la publicaci?? d'una nova ??pera, The perfect fool (El panoli perfecte) (s??tira de Wagner). Holst esdevingu?? una ??????rara avis??????: un compositor angl??s fam??s, i com a tal estava molt ocupat dirigint les seues obres, donant confer??ncies, i amb les habituals obligacions de l'ensenyament. Odiava la vida p??blica ??? sovint va rebutjar contestar a les preguntes plantejades per la premsa - i quan els admiradors li demanaven un aut??graf, repartia unes targetes d???imprempta on es podia llegir "jo no done aut??grafs". Per?? encara que no apreciava l???atenci?? p??blica, s?? que estimava el fet de disposar de gaires diners per a viure comfortablement.


[edita] ??ltims anys

En els anys seg??ents, va aprofitar les noves tecnologies per a gravar en disc les seues obres i difondre-les per la r??dio (a trav??s de la BBC). El 1927, l'Orquestra Simf??nica de Nova York li va fer la comanda d???una simfonia, una oportunitat que va aprofitar per compondre una obra orquestral basada en Wessex del poeta Thomas Hardy, i que va donar lloc a l???obra Egdon Heath, que va ser estrenada a la mem??ria del poeta un mes despr??s de la seua mort. Malhauradament en aquells anys l???estil musical de Holst comen??ava a deixar d???estar a la moda, i aquesta obra no va ser massa interpretada. No obstant, Holst considerava aquesta obra curta i tranquil??la, per?? punyent, com la millor de la seua producci??. Egdon Heath ha tingut millor acollida en els darrers anys i n???hi ha diverses gravacions disponibles.

Cap al final de la seua vida, el 1930, Holst va ser comissionat per la BBC a escriure una pe??a per a banda, i el resultat, Hammersmith, va ser un homenatge al lloc on havia passat la major part de la seua vida, una descripci?? musical de la ciutat que comen??a amb un intent de reconstruir el so del riu T??mesi fluint suaument.

En els anys seg??ents, Holst va patir creixents problemes d'est??mec. Una de les seues darreres composicions The Brook Green Suite, que rep el nom del paratge on se situa la St Paul???s Girls' School, va ser estrenada nom??s uns mesos abans de la seua mort, esdevinguda arran de complicacions despr??s de cirurgia d'est??mec, el 25 de maig de 1934. Est?? soterrat a la catedral de Chichester, West Sussex.


[edita] Obres m??s importants

  • The Mystic Trumpeter (1904)
  • Two Songs Without Words Op.22 (1906)
    1. Country Song
    2. Marching Song
  • A Somerset Rhapsody (1907)
  • Savitri ??pera(1908)
  • First Suite for Military Band in Eb (1909)
    1. Chaconne
    2. Intermezzo
    3. March
  • Beni Mora (Oriental Suite) Op.29 No.1 (1909 ??? 1910)
    1. First Dance
    2. Second Dance
    3. Finale
  • Two Eastern Pictures (1911)
  • Second Suite for Military Band in F (1911)
    1. March: Morris Dance, Swansea Town, Claudy Banks
    2. Song Without Words "I Love my Love"
    3. Song of the Blacksmith
    4. Fantasia on the "Dargason"
  • Psalm 86 H.117 No.2 (Psalmo 86), (1912)
  • Choral Hymns from the Rig Veda (1908 ??? 1912)
    1. First Group (for women's chorus and orchestra) (H.96)
      1. Battle Hymn
      2. To the Unknown God
    2. Second Group (for chorus and orchestra) (H.98)
      1. To Varuna (God of the Waters)
      2. To Agni (God of Fire)
      3. Funeral Chant
    3. Third Group (for women's chorus and harp) (H.99)
      1. Hymn to the Dawn
      2. Hymn to the Waters
      3. Hymn to Vena (Sun rising through the mist)
      4. Hymn of the Travelers
    4. Fourth Group (for men's chorus and orchestra (H.100)
      1. Hymn to Sama (the juice of an herb)
      2. Hymn to Manas (the spirit of a dying man)
  • Two Eastern Pictures (for women's voices and harp) (H.112)
    1. Spring
    2. Summer
  • St Paul's Suite Op.29 No.2 (Finale ??s altre arranjament del 4t moviment de la Second Suite) (1913)
    1. Jig
    2. Ostinato
    3. Intermezzo
    4. Finale (The Dargason)
  • Hymn to Dionysus Op.31 No.2(H.116) (1913)
  • The Planets Suite Op. 32 (1916)
    1. Mars, the Bringer of War
    2. Venus, the Bringer of Peace
    3. Mercury, the Winged Messenger
    4. Jupiter, the Bringer of Jollity (main theme:"I Vow to Thee, My Country")
    5. Saturn, the Bringer of Old Age
    6. Uranus, the Magician
    7. Neptune, the Mystic
  • The Hymn of Jesus (1917)
  • Ode to Death 1919
  • Short Festival Te Deum (H.145) (1919)
  • The Perfect Fool Op.39 ballet (1918???1922)
  • Fugal Concerto for Flute, Oboe & String Orchestra (1923)
  • At the Boar's Head (1924)
  • Egdon Heath, (1927)
  • A Moorside Suite (1928)
    1. Scherzo
    2. Nocturne
    3. March
  • Double Concerto Op.49 (1929)
    1. Scherzo/Allegro
    2. Lament/Andante
    3. Variations on a Ground
  • The Wandering Scholar opera, (1929 ??? 1930)
  • Hammersmith: Prelude and Scherzo (1930)
  • Lyric Movement (1933)
  • Brook Green Suite (H.190) (1933)
    1. Prelude
    2. Air
    3. Dance

[edita] Enlla??os externs