Carl Sagan
De Viquipèdia
Carl Edward Sagan (9 de novembre de 1934 - 20 de desembre de 1996) popular astrònom nord-americà i divulgador científic. Va ser pioner en camps com la exobiologia i promotor del projecte SETI (Search for Extraterrestrial Intelligence, Cerca de vida intel·ligent extraterrestre). Sagan es va convertir en una figura coneguda pel gran públic gràcies a la sèrie de documentals de televisió Cosmos, presentada pel mateix i escrita junt amb la seva última esposa, la també científica Ann Druyan.
Carl Sagan va ser titular de la càtedra de astronomia i ciències de l'espai de la Universitat de Cornell en Estats Units. Va morir als 62 anys víctima d'una pneumònia, conseqüència de la complicació d'una malaltia que el va afectar durant els seus dos últims anys de vida.
"El Cosmos és tot el que és, tot el que va ser i tot el que serà. Les nostres més lleugeres contemplacions del cosmos ens fan estremir sentim com un pessigolleig ens ompli els nervis, una veu muda, una lleugera sensació com en un record llunyà o com si caiguérem des de l'altura. Sabem que ens aproximem al més gran dels misteris."
Taula de continguts |
[edita] Descobriments científics
Sagan es va doctorar en la Universitat de Chicago treballant amb el famós astrònom Gerard Kuiper. En aquesta etapa va demostrar, utilitzant observacions de radiació de microones, que la superfície de Venus era extremadament calenta i densa. Sagan va estudiar l'efecte hivernacle provocat pel diòxid de carboni que elevava les temperatures de Venus. Açò li va portar a alertar dels perills del canvi climàtic produïts per l'activitat industrial de l'home. Sagan també és conegut com un dels coautors de l'article científic en el que s'advertia dels perills de l'hivern nuclear, un estudi basat en els seus treballs sobre l'atmosfera marciana i els possibles canvis climàtics marcians produïts per tempestats d'arena.
Sagan va ser un del primers científics a proposar la hipòtesi que Europa, un dels satèl·lits galileians de Júpiter, podria contenir un oceà sota la superfície gelada, suggerint la possibilitat d'un entorn habitable. Aquest oceà va ser més tard confirmat indirectament pels resultats de la missió espacial Galileu.
Sagan també va concebre la idea d'enviar un missatge inalterable a l'espai més enllà del sistema solar i que poguera ser entès per una civilització extraterrestre que poguera trobar-lo. El primer missatge així enviat va ser una placa d'alumini recobert d'or adossada a la sonda espacial Pioneer 10. Un altre missatge interestel·lar va ser enviat en les Voyager.
En total Sagan va ser coautor d'uns 200 treballs científics d'investigació en ciències planetàries i busca de vida extraterrestre.
[edita] Influència científica
Sagan va ser fundador i promotor de nombrosos projectes dins de l'àmbit de les Ciències Planetàries:
- La revista Icarus destinada a estudis del sistema solar de la qual va ser editor en cap durant 12 anys.
- Va impulsar la creació de la Divisió de Ciències Planetàries de la Associació Americana d'Astronomia.
- També va ser cofundador de la Societat Planetària, una societat dedicada a la investigació en les àrees següents:
- Busca de vida extraterrestre per mitjà d'ones de ràdio. Sagan va ser també membre de l'Institut SETI.
- Identificació i estudi de asteroides pròxims a la Terra.
- Exploració de Mart per mitjà de robots.
- Va treballar per a la NASA i va dirigir diferents projectes d'investigació per a tractar de detectar vida en l'Univers.
[edita] Reconeixement i premis
Durant la seva labor científica i de divulgació se li van atorgar nombrosos premis per les seves aportacions al pensament humà. Entre ells la medalla de la NASA (NASA medal for distinguished scientific achievement) en dos ocasions i el guardó més important de la Acadèmia de Ciències Americana, la medalla al mèrit públic (Public Welfare Medal). També va rebre un premi Pulitzer per la seva obra de divulgació El cervell de Broca.
Com a reconeixement als seus treball sobre exobiología, li van oferir descriure el terme vida dins la Enciclopèdia Britànica. La Divisió de Ciències Planetàries (DPS) de la Associació astronòmica americana (AAS) atorga cada any la medalla Sagan al mèrit de divulgació científica en ciències planetàries. El lloc d'aterratge de la missió Mars Pathfinder va ser anomenat en el seu honor com a estació Carl Sagan Memorial. El asteroide 2709 Sagan també rep el seu nom en el seu honor.
[edita] Personalitat
Sagan era considerat pels seus detractors com una persona amb un gran ego. Aquesta característica li va portar a plantejar diferents judicis contra diverses empreses per atemptar contra el seu nom, perdent la majoria d'aquests. Sagan era considerat com un ateu o agnòstic. També era un conegut escèptic amb un fort posicionament en contra de la pseudociència. No obstant, és considerat pels seus partidaris com a posseïdor d'un "toc màgic" gràcies al qual va ser capaç d'aconseguir que el ciutadà sense formació científica entenguessin i s’interessessin per la ciència, explicant-la d'una forma amena i contagiant la seva fascinació.
Sagan es va casar en tres ocasions. Amb la biòloga Lynn Margulis en 1957, mare de Dorion Sagan, l'artista Linda Salzman, que li ajudaria en el disseny del missatge inter estel·lar en les plaques del Pioneer 10, i finalment amb Ann Druyan, amb qui va tenir dos fills i va romandre casat fins a la seva mort.
[edita] obra
Llibres
- Las variedades de la experiencia científica (2006) en anglès: "The Varieties of Scientific Experience"
- El mundo y sus demonios (1997)
- Miles de millones (1997)
- Un punto azul pálido (1994)
- Contact (1985)
- Cosmos (1980). Publicat en català el gener de 2007 per [Omnis Cellula][1].
- Los Dragones del Edén (1977)
- El Cerebro de Broca (1974)
- La conexión cósmica
- El invierno nuclear
- El cometa
Documentals
Cosmos. Un viatge personal. (1980)
