Francesc d'Ass??s Vidal i Barraquer
De Viquip??dia
Francesc d'Ass??s Vidal i Barraquer, bisbe i cardenal catal??, nasqu?? a Cambrils, el Baix Camp, el 3 d'octubre de 1868 i mor?? a Friburg, Su??ssa, el 13 de setembre de 1943.
Als dotze anys l'enviaren a estudiar al Col??legi de Sant Ignasi de Manresa, Bages, i aviat manifest?? la seva intenci?? d'ingressar a la Companyia de Jes??s, per?? el seu pare li ho prohib?? tot instant-lo a primer acabar els estudis. El seu mentor, el bisbe de Vic Josep Torras i Bages, el dissuad?? de fer-se jesu??ta per a consagrar-se al servei de l'Esgl??sia del pa??s. El 1885 obtingu?? el batxillerat i ingress?? simult??niament al seminari conciliar de Barcelona, que abandon?? aviat, i a la Universitat de Barcelona, per la qual es llicenci?? en dret el 1890. A aquesta ciutat exerc?? d'advocat poc m??s d'un any, perqu?? el 1895 es trasllad?? a Tarragona, en el seminari de la qual reprengu?? els estudis eclesi??stics. All?? fou ordenat sacerdot el 17 de setembre de 1899 . L'any seg??ent es doctor?? en dret per la Universidad Complutense de Madrid.
A l'arxidi??cesi de Tarragona fou successivament substitut de la fiscalia del tribunal eclesi??stic (1900), fiscal titular (1905), vicari general adjunt (1905-1909), canonge de la catedral metropolitana (1907-1913), vicari general (1909-1913) i vicari capitular (1911-1913).
El 26 d'abril de 1914, a la catedral de Tarragona, fou consagrat bisbe titular de Pentacomia i nomenat administrador apost??lic del bisbat de Solsona. Aquell mateix 1914 i fins al 1916, per elecci?? dels bisbes catalans i nomenament d'Alfons XIII, rei d'Espanya, fou nomenat senador. El 1917 renunci?? al bisbat de Cadis perqu?? volia restar a Catalunya en uns moments socialment convulsos.
El 7 de maig de 1919 el papa Benet XV el promogu?? a la seu arquebisbal, metropolitana i primada de Tarragona, i el 7 de mar?? de 1921 el nomen?? cardenal del t??tol de Santa Sabina. En aquesta condici?? assist?? al conclave de l'any seg??ent que eleg?? Pius XI. El 1923 rebutj?? la seu metropolitana de Toledo i tamb?? el trasllat a Roma com a cardenal de la c??ria vaticana. Durant aquesta ??poca, la de la dictadura de Primo de Rivera, defens?? la separaci?? de l'Esgl??sia de l'estat i aconsegu?? mantenir la llengua catalana com a vehicle d'expressi??, de predicaci?? i de catequesi.
A l'adveniment de la II Rep??blica manifest?? la seva adhesi?? al nou r??gim. Conre?? una gran amistat personal amb el president Niceto Alcal??-Zamora. Salud?? abrandadament l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1934. Quan esclat?? la guerra civil, fou perseguit per escamots anarquistes incontrolats (uns membres de la FAI vinguts de l'Hospitalet de Llobregat a Vimbod?? on van saber que estava refugiat al monestir de Poblet, aleshores desafectat, van anar a buscar-lo amb intenci?? d'eliminar-lo), fou dut a la pres?? de Montblanc d'on, gr??cies a la intervenci?? personal del conseller Ventura Gassol, pogu?? ser rescatat i el van fer partir cap a l'estranger. No es va poder evitar l'assassinat del seu bisbe auxiliar, Manuel Borr??s, detingut tamb?? a Montblanc.
Mentrestant s'havia oposat fermament als revoltats a Espanya i no accept?? la bel??liger??ncia de la jerarquia de l'Esgl??sia a favor del b??ndol facci??s. Es neg?? a signar la carta col??lectiva de l'episcopat espanyol de l'1 de juliol de 1937 de suport al general Franco. Aix?? li comport?? la prohibici?? de retornar a la seva seu tarragonina, a la qual tanmateix no renunci?? mai malgrat les pressions governamentals. Particip?? en el conclave de 1939 que eleg?? el papa Pius XII, curiosament al costat del seu antagonista en les relacions amb el franquisme, el cardenal Isidre Gom??, arquebisbe de Toledo.
Durant l'exili s'estava a la cartoixa de La Farnetta, prop de Lucca, Toscana, fins que l'ocupaci?? nazi d'It??lia f??u que es refugi??s a Su??ssa, on mor??. Fou sebollit a la cartoixa de Valsainte, per?? l'any 1978, d'acord amb la seva voluntat testament??ria, les seves restes foren traslladades a la catedral de Tarragona, al costat de les del qui havia estat el seu bisbe auxiliar.
