Exposici?? Universal de Barcelona de 1929
De Viquip??dia
L'Exposici?? Universal de Barcelona tingu?? lloc del 19 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona.
Aquesta exposici?? tingu?? una superf??cie de 118 hect??rees, situada al parc de Montju??c, i un cost de 25.083.921 d??lars.
Entre la vintena europea de nacions que oficialment participaren estaven pa??sos com Alemanya, B??lgica, Dinamarca, Fran??a, Hongria, It??lia, Noruega, Romania o Su??ssa. Tamb?? participaren expositors privats japonesos i nord-americans.
Taula de continguts |
[edita] Origen de l'Exposici??
A Barcelona es guardava un grat record de l'Exposici?? Universal de 1888, que supos?? un gran aven?? per a la ciutat en el terreny econ??mic i tecnol??gic, aix?? com la remodelaci?? del Parc de la Ciutadella. Per aix?? es project?? aquesta nova exposici?? per a donar a con??ixer els nous aven??os tecnol??gics i projectar la imatge de la ind??stria catalana a l'exterior. De nou, l'exposici?? origin?? una remodelaci?? d'una part de la ciutat, en aquest cas la muntanya de Montju??c, aix?? com les seves zones colindants, especialment la pla??a Espanya.
La idea d'una nova exposici?? comen???? a gestar-se el 1905, promoguda per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Inicialment es pens?? que el recinte de l'exposici?? estigu??s a la zona del Bes??s, per?? el 1913 es decid?? la seva ubicaci?? definitiva a Montju??c. Degut a l'auge de la ind??stria el??ctrica des de finals del segle XIX es pens?? realitzar una Exposici?? d'Ind??stries El??ctriques, pel que el 1917 comen??aren les obres d'urbanitzaci?? de la muntanya de Montju??c, a c??rrec de l'enginyer Mari?? Rubi?? i Bellver. El projecte d'ajardinament fou a c??rrec de Jean Claude Nicolas Forestier, que compt?? amb la co??laboraci?? de Nicolau Maria Rubi?? i Tudur??.
Les obres es van endarrerir diversos anys, essent finalitzades el 1923; malhauradament, la instauraci?? aqueix any de la dictadura de Primo de Rivera posterg?? la celebraci?? de l'event, que finalment es produ?? el 1929.
La inauguraci?? es produ?? el 19 de maig de 1929, efectuada pel rei Alfons XIII, amb l'assist??ncia del president del govern, Miguel Primo de Rivera, aix?? com m??ltiples personalitats del m??n de la pol??tica, l'economia i la cultura catalanes, encap??alades per l'alcalde Darius Rumeu i Freixa.
[edita] El recinte
El recinte de l'exposici?? es constru?? segons el projecte de Puig i Cadafalch, amb dos distintes tipologies d'edificis: els palaus, dedicats a les seccions oficials del certamen, i els pavellons, que representaven pa??sos, institucions o societats. El conjunt partia de la pla??a Espanya, on es constru??ren quatre grans hotels pels visitants, passant per l'avinguda Maria Cristina, on s'ubicaven els grans edificis de l'exposici??, fins al peu de la muntanya, on se situ?? la Font m??gica de Montju??c, flanquejada pels Palaus d'Alfons XIII i Vict??ria Eug??nia; d'aqu?? partia una escala que condu??a al Palau Nacional, l'obra m??s monumental de l'exposici??.
La pla??a Espanya fou urbanitzada amb un projecte de Josep Puig i Cadafalch, amb un conjunt monumental de forma circular on s'eleva una ??mplia columnata, amb un monument central d'una ornamentada decoraci?? escult??rica, obra de Miquel Blay, i una font dissenyada per Josep Maria Jujol. A la pla??a es constru??ren els hotels de l'exposici??, obra de Nicolau Maria Rubi?? i Tudur??. A l'acc??s de la pla??a que condueix a l'avinguda Maria Cristina se situaren dos altes torres en forma de "campaniles", inspirats en els de Sant Marc de Ven??cia, obra de Ramon Revent??s.
L'avinguda Maria Cristina es decor?? amb brolladors d'aigua i columnes de vidre i??luminades per llum el??ctrica, que causaren una gran sensaci??. A tots dos costats de l'avinguda es trobaven els edificis principals de l'exposici??: el Palau del Treball, obra de Josep Maria Jujol i Andr??s Calzada, actualment ocupat per Iberia; el Palau de Comunicacions i Transports, de F??lix de Az??a i Adolf Florensa i Ferrer; el Palau de l'Electricitat i For??a Motriu -actualment de la Meta??l??rgia-, obra d'Amadeu Llopart i Alexandre Soler i March. Junt a l'avinguda es trobava la pla??a de l'Univers, al centre de la qual se situava una font lluminosa i l'escultura El treball, de Josep Llimona. El conjunt arquitect??nic de la zona constitueix actualment la Fira de Barcelona.
Al final de l'avinguda i al peu de la muntanya es constru?? la famosa Font m??gica de Montju??c, obra de Carles Bu??gas, que admir?? al p??blic pel seu fant??stic joc de llums i brolladors d'aigua; encara avui ??s una obra emblem??tica de la capital catalana, on se solen celebrar espectacles piromusicals en les festes de la Merc??. Junt a la font se situen els Palaus d'Alfons XIII i Vict??ria Eug??nia, obra de Josep Puig i Cadafalch.
L'edifici principal de l'exposici?? fou el Palau Nacional, obra de Eugenio Pedro Cendoya, Enric Cat?? i Cat?? i Pere Dom??nech i Roura; constru??t entre 1926 i 1929, la seva l??nia est?? inspirada en el Renaixement espanyol. En la seva decoraci?? intervingueren artistes com Francesc d'Ass??s Gal??, Josep de Togores, Manuel Humbert, Josep Obiols, Francesc Labarta i Rafael Duran i Camps. Al seu Sal?? Oval s'efectu?? la cerim??nia d'inauguraci??, presidida per Alfons XIII i la reina Vict??ria Eug??nia. El Palau Nacional es dedic?? a una exposici?? d'art espanyol amb m??s de 5.000 obres procedents de tot el territori de l'estat. Des de 1934 acull el Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Altres edificis destacats de l'exposici?? foren: el Palau de la Premsa, obra de Pere Dom??nech i Roura en estil neomud??jar, actual seu de la Gu??rdia Urbana de Barcelona; el Pavell?? de Barcelona, obra de Josep Goday, a l'avinguda Rius i Taulet, avui igualment ocupat per la Gu??rdia Urbana; el Palau de l'Agricultura, obra de Josep Maria Ribas i Casas i Manuel Mayol, al carrer Lleida; i el d'Arts Gr??fiques, obra de Raimon Duran i Reynals i Pelai Mart??nez, des de 1935 Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Entre els pavellons constru??ts pels pa??sos assistents al certamen destac?? especialment el d'Alemanya, obra de Ludwig Mies van der Rohe, exemple d'arquitectura racional per la seva puresa formal, la seva funcionalitat i el seu inte??ligent ??s d'estructures i materials, que ha passat justament a la hist??ria de l'arquitectura del segle XX. Enderrocat despr??s de l'exposici??, fou reconstru??t entre 1985 i 1987 al seu lloc original per Cristian Cirici, Ignasi de Sol??-Morales i Fernando Ramos, seguint els pl??nols deixats per Mies van der Rohe.
[edita] Altres obres per a l'Exposici??
L'ajardinament de la muntanya de Montju??c deix?? obres com el Teatre Grec, teatre a l'aire lliure inspirat en els antics teatres grecs, projectat per Ramon Revent??s; t?? un di??metre de 70 metres i capacitat per a 2.000 persones. Actualment ??s seu d'un fam??s festival d'estiu a la ciutat comtal. Als jardins es co??locaren multitud d'escultures, amb obres d'Enric Casanovas, Josep Clar??, Pau Gargallo, Antoni Alsina, Joan Rebull, Josep Dunyac, etc.
A l'alt de la muntanya es constru?? l'Estadi Ol??mpic (actual Estadi Ol??mpic Llu??s Companys), obra de Pere Dom??nech i Roura; fou remodelat pels arquitectes Correa-Mil??-Margarit-Buixad?? per als Jocs Ol??mpics de Barcelona de 1992. Igualment, es constru?? un funicular per a accedir fins a dalt de la muntanya.
Prop de l'estadi es constru?? el Palauet Alb??niz, que serv?? de Pavell?? Reial de l'Exposici??, obra d'estil neorenaixentista de Juan Moya; ampliat el 1970 i decorat amb pintures de Salvador Dal??, s'utilitza actualment en algunes cerim??nies i actes p??blics.
Per ??ltim, una obra que tingu?? molt ??xit de p??blic fou el Poble Espanyol, petit recinte que recull al seu interior reproduccions de distints ambients urbans i arquitect??nics de tot el conjunt del territori espanyol, en un ambient que va des de l'evocaci?? folkl??rica fins a la m??s estricta recreaci?? arqueol??gica. Obra dels arquitectes Ramon Revent??s i Francesc Folguera, compt?? amb l'assessorament art??stic de Miquel Utrillo i Xavier Nogu??s. El recinte est?? dividit en sis ??rees regionals: castellano-estremenya, basco-navarra, catalana-valenciana-balear, andalusa, aragonesa i gallega, en torn a una Pla??a Major i rodejat per una muralla. Amb una superf??cie de 20.000 m2, compta amb uns 600 edificis, dels quals 200 poden visitar-se.
[edita] Impacte de l'Exposici?? envers la ciutat
Tal com pass?? l'any 1888, l'exposici?? de 1929 supos?? un gran impacte per a la ciutat de Barcelona a nivell urban??stic, no tan sols a la zona de Montju??c, per tota la ciutat es realitzaren obres de millora i reacondiciament: s'ajardinaren les places de Tetuan, Urquinaona i Letamendi; es constru?? el pont de Marina; s'urbanitz?? la pla??a de Catalunya; i es perllong?? la Diagonal fins a l'oest. Es remodelaren diversos edificis, com l'Ajuntament -on Josep Maria Sert pint?? el Sal?? de Cr??niques-, o la Generalitat -on es constru?? el pont flam??ger que creua el carrer Bisbe-. Es terminaren l'edifici de Correus i l'Estaci?? de Fran??a, que portaven anys en obres. Tanmateix, es constru?? el Palau Reial de Pedralbes com a resid??ncia de la fam??lia reial, obra d'Eusebi Bona i Francesc Nebot.
[edita] Bibliografia
- Josep L. Roig, Historia de Barcelona, Ed. Primera Plana S.A., Barcelona, 1995, ISBN 84-8130-039-X.
