Esp??rtac

De Viquip??dia

Esp??rtac (Spartacus, en llat??) (v. 120 aC^[1] ??? v. 70 aC), seguint els historiadors de l'antiga Roma, fou un gladiador traci en r??gim d'esclavatge que esdevingu?? el l??der (o un dels l??ders) del fracassat al??ament d'esclaus contra la Rep??blica de Roma coneguda com la Tercera Guerra Servil.

Poc es coneix sobre Esp??rtac abans dels fets de l'al??ament i la guerra i les fonts hist??riques s??n escasses i sovint contradict??ries. La seva lluita, sovint presentada com la lluita dels oprimits per aconseguir la seva llibertat en front l'aristocr??cia esclavista de Roma, ha trobat noves interpretacions entre els historiadors romans moderns, sobretot a partir del segle XIX. La figura d'Esp??rtac i de la seva revolta, aix?? mateix, ha inspirat nombrosos escriptors i cineastes, els quals han recreat la figura d'Esp??rtac com la d'un heroi popular de tots els temps.

Taula de continguts 1 La historiografia cl??ssica sobre Esp??rtac 1.1 Els seus or??gens 1.2 La Tercera Guerra Servil 1.2.1 La revolta de C??pua 1.2.2 Continuaci?? de la guerra 1.2.3 L'elecci?? de romandre a It??lia 2 La mem??ria d'Esp??rtac als nostres dies 2.1 Fets pol??tics 2.2 Creacions art??stiques 2.2.1 Pel??l??cules 2.2.2 Literatura 2.2.3 M??sica 2.3 Videojocs 2.4 Esport 2.5 Other 3 Refer??ncies

[edita] La historiografia cl??ssica sobre Esp??rtac

[edita] Els seus or??gens

Les fonts antigues coincideixen en general en que Esp??rtac provenia de les tribus tr??cies que servien com a tropes auxiliars a l'ex??rcit de Roma. Plutarc el descriu com "un traci de les tropes auxiliars n??mades",^[2] per?? aquesta interpretaci?? ??s discutida per algun historiador (Konrad Ziegler). Plutarc tamb?? escriu que la dona d'Esp??rtac, una sacerdotessa de la mateixa tribu, fou esclava com ell. Api?? diu que fou "un traci per naixement, serv?? com a soldat amb els romans, per?? des de llavors fou fet presoner i venut per a fer de gladiador".^[3] Florus diu que fou "un mercenari traci?? que pass?? a ser soldat rom??, de soldat rom?? a desertor i lladre, i m??s tard, en consideraci?? a la seva fortalesa, gladiador".^[4]

Tanmateix, l'estil "traci??" en la lluita de gladiadors consist?? en l'??s, per part dels gladiadors, d'un escut rod?? i d'una espasa curta o una daga,^[5] i aquest fet ha estat utilitzat per explicar que podria haver portat confusi?? a l'hora de determinar els or??gens dels lluitadors, en els casos en que no estava provat un origen clar.

El nom d'Esp??rtac fou for??a com?? en la regi?? del Mar Negre: reis dels Cimmeris del B??sfor^[6] i del Pontus^[7] el portaren i un "Spardacus"^[8] o "Sparadokos",^[9] traci??, pare de Seutes I d'Odr??sia, ??s aix?? mateix conegut.

[edita] La Tercera Guerra Servil

[edita] La revolta de C??pua

Esp??rtac fou entrenat en una escola de gladiadors (ludo) propera a C??pua i pertanyent a Lentulus Batiatus. El 73 aC, Esp??rtac i uns 70^[10] companys s'escaparen de l'escola de gladiadors. Prengueren els ganivets d'una botiga d'estris de cuina i una caravana plena d'armes i fugiren al mont Vesuvi, molt a prop de la moderna N??pols. All?? es van unir a d'altres esclaus fugitius.

El grup assol?? la regi??, devastant i fent pillatge, tot i que sembla que Esp??rtac mirava de reprimir-ho degut a que el seu principal objectiu era abandonar It??lia per tornar a casa. Els altres l??ders de la revolta eren gladiadors de la G??l??lia i de Germ??nia, anomenats Crixus, Castus, Gannicus i Oenomaus aix?? com un esclau jueu de nom David. Altres esclaus fugitius se'ls van unir, incrementant el seu nombre a diversos centenars, fins que el Senat decid?? intervenir enviant-hi un inexpert pretor, Gai Claudi Glaber (el nomen podria haver estat Clodi i el praenomen ??s dubt??s), amb una tropa de milicians reclutada cuita-corrents de prop de 3.000 homes. Els soldats assetjaren els revoltats al mont Vesubi, tot blocant l'??nica via d'escapament de la muntanya. Els rebels d'Esp??rtac, per??, elaboraren cordes amb els ceps i es despenjaren per una altre cara de la muntanya, atacant els soldats romans pels flancs en un atac sorpresa. No esperant-se cap problema per part d'un grapat d'esclaus, els romans no havien fortificat el seu camp ni havien posat els sentinelles adequats. Com a resultat, la majoria de soldats dormien i foren morts, incloent el mateix Gai Claudi Glaber. Despr??s d'aquest succ??s, molts esclaus fugitius s'uniren al grup fins a formar un aut??ntic ex??rcit.

[edita] Continuaci?? de la guerra

Esp??rtac es va anar acreditant com a un excel??lent estrateg militar i la seva experi??ncia com a formador de tropes auxiliars va fer d'ell un formidable enemic, tot i que la major part dels seus homes tenien la formaci?? pr??pia d'esclaus dedicats al treball i els mancava formaci?? militar. La temporada que estigueren acampats al Mont Vesubi, el qual en aquell temps estava inactiu i densament arbrat, els permet?? de preparar-se de cara a la propera lluita amb les legions de Roma.

Degut al poc temps que transcorregu?? abans no tingueren necessitat d'entaular batalla, Esp??rtac deleg?? la preparaci?? de petits grups d'homes als gladiadors. Aquests homes s'encarregaven, aix?? mateix, de la preparaci?? de nous petits grups. Aconsegu?? aix?? d'estendre una formaci?? militar b??sica en unes poques setmanes. Les tropes d'Esp??rtac derrotaren llavors dues legions romanes tretes de la frontera nord d'It??lia, sota el comandament del pretor Varinius Glaber, enviades contra elles. Varinius va dividir en tres parts el seu ex??rcit per mirar d'atrapar Esp??rtac en una maniobra de tenalla, per?? aquest va derrotar separadament els dos ajudants de Varinius| i finalment a les del pretor mateix, arribant al punt de capturar els seus lictors i el seu propi cavall. Despr??s marxaren cap a la costa m??s al sud, on passaren l'hivern fabricant-se armes i organitzant l'ex??rcit. Des d'aleshores, els seguidors d'Esp??rtac inclo??en dones, nens i vells que s'havien anat incorporant. Per la primavera, amb un ex??rcit d'uns 70.000 homes, marxaren en direcci?? al nord, cap a la G??l??lia.

El Senat, alarmat, envi?? els dos c??nsuls d'aquell any 72 aC, Gellius Publicola i Gnaeus Cornelius Lentulus Clodianus, cada un amb una legi??, contra els rebels. Crixus volia restar a It??lia fent pillatge, mentre que Esp??rtac volia seguir cap el nord. Aix?? f??u que Crixus, juntament amb uns 30.000 gals i germ??nics, abandon??s Esp??rtac i posteriorment fos derrotat i mort pel propretor Arrio, adjunt al c??nsul Publ??cola, a l'Ap??lia. Esp??rtac, en canvi, derrot?? primer Lentulus, i despr??s Publ??cola. Al Picenum, a la It??lia central, Esp??rtac desf?? les tropes consulars i avan???? cap el nord. En aquell moment, el continu flux de nous esclaus fugits, atrets pels ??xits militars d'Esp??rtac, f??u que, segons Api??, les seves forces arribessin als 120.000 homes. A Mutina (actual M??dena), tornaren a derrotar una altra legi??, aquest cop sota les ordres de Gaius Cassius Longinus, el Governador de la G??l??lia Cisalpina.

[edita] L'elecci?? de romandre a It??lia

Aparentment, Esp??rtac intent?? de sortir d'It??lia amb el seu ex??rcit i passar a la G??l??lia (actualment B??lgica, Suissa i Fran??a) o fins i tot a Hispania per sumar-se a la revolta de Quint Sertori. Per?? sobtadament, va canviar de criteri i torn?? enrera cap el sud. Les fonts afirmen que la decisi?? fou presa per la pressi?? dels seus seguidors, que volien continuar el pillatge. Tanmateix, aquesta q??esti?? ??s for??a controvertida perqu?? van tornar enrera just quan estaven a punt d'escapar a la G??l??lia. Algun historiador creu que alguns dels seguidors d'Esp??rtac, no combatents, pogueren passar els Alps i marxar als seus pa??sos respectius.

La resta marxaren cap el sud i derrotaren novament dues legions romanes dirigides per Marcus Licinius Crassus, que en aquell temps era l'home amb la m??s gran fortuna de Roma. Al final del 72 aC, Esp??rtac acamp?? a Rhegium (Reggio Calabria), prop de l'Estret de Messina.

Esp??rtac intent?? un pacte amb els pirates cilicis, per mitj?? del qual les seves tropes fossin embarcades fins a la costa de Sic??lia, per?? l'acord no reex??. Al comen??ament de l'any 71 aC, vuit legions de Cras van a??llar l'ex??rcit d'Esp??rtac a Cal??bria. Amb la mort de Quint Sertori, el Senat decid?? cridar les legions de Gneu Pompeu Magne d'Hispania, aix?? com les de de Marcus Terentius Varro Lucullus de Maced??nia.

Esp??rtac maniobr?? per trencar les l??nies de Cras i escapar cap a Brundisium (avui Brindisi), per?? les forces de Pompeu els intercept?? a la Luc??nia i els esclaus foren for??ats a entaular batalla prop del riu Silarus. Hom creu que Esp??rtac va morir en la batalla, per?? tanmateix mai es va poder identificar el seu cad??ver. Despr??s de la batalla, els legionaris alliberaren 3.000 presoners del campament dels rebels.

La repres??lia dels romans foren cruels: 6.600 seguidors d'Esp??rtac foren crucificats al llarg de la Via ??pia entre Brundisium i Roma. Cras no va donar mai ordres de despenjar els cossos i els viatgers foren for??ats a observar-los durant anys, potser d??cades, despr??s de la batalla.

Al voltant de 5.000 esclaus, tanmateix, escaparen. Van marxar cap el nord i foren anihilats per Pompeu, el qual va tornar despr??s cap a Hisp??nia. Pompeu fou aclamat com un heroi a Roma, mentre que Cras reb?? nom??s una senzilla celebraci??.

[edita] La mem??ria d'Esp??rtac als nostres dies

[edita] Fets pol??tics

• Toussaint L'Ouverture i el seu successor Jean-Jacques Dessalines dirigiren la rebel??li?? dels esclaus en la Revoluci?? d'Hait?? (1791???1804), derrotant els ex??rcits d'Espanya, la Gran Bretanya i la Fran??a de Napole?? Bonaparte. Toussaint fou anomenat l'"Esp??rtac negre" per un dels seus rivals, el Comte de Lavaux [1].
• Esp??rtac ha estat inspiraci?? de nombrosos revolucionaris en els nostres temps. L'exemple m??s notable el constitu?? la Lliga espartaquiana durant la Rep??blica de Weimar, aix?? com una "Organitzaci?? anti-feixista Spartacus" sorgida durant els anys 70 del segle XX a ??ustria.
• Karl Marx digu?? que Esp??rtac havia estat el seu heroi, citant-lo com a ...el m??s "bon tipus" que l'antiguitat t?? per oferir.
• El revolucionari marxista sud-americ?? Che Guevara fou tamb?? un gran admirador del traci??.

[edita] Creacions art??stiques

[edita] Pel??l??cules

• Stanley Kubrick f??u, l'any 1960, l'adaptaci?? m??s famosa de la vida dels esclaus revoltats per al cinema a partir d'una novel??la de Howard Fast i gui?? de Dalton Trumbo: Esp??rtac, amb Kirk Douglas de protagonista. La frase "S??c Esp??rtac" ha estat referenciada en nombroses altres cintes, programes de televisi?? i altres usos comercials.
• El 2004, la novel??la de Fast fou adaptada, amb el mateix nom d'Esp??rtac, per a una tele-s??rie de la cadena nord-americana USA Network, amb Goran Vi??nji?? en el paper protagonista.
• El 1996, en la pel??l??cula The Wonders, de Tom Hanks, el bateria Guy Patterson cita l'expressi?? "S??c Esp??rtac!" diverses vegades i fin i tot grava una can???? amb aquest t??tol.

[edita] Literatura

• La novel??la hist??rica de Howard Fast Esp??rtac.
• Arthur Koestler escrigu?? una novel??la sobre Esp??rtac anomenada Els gladiadors.
• Una altra novel??la titulada Esp??rtac de l'escriptor escoc??s Lewis Grassic Gibbon.
• Esp??rtac ??s un dels principals protagonistes de la novel??la Fortune's Favorites (Favorits de la fortuna, en catal??) de Colleen McCullough. McCullough segueix la teoria de que Esp??rtac era un soldat rom?? renegat i s'aferra a fet de que el seu cad??ver no fou mai identificat.
• L'escriptor itali?? Rafaello Giovagnoli escrigu?? una altra novel??la hist??rica titulada Esp??rtac el 1874. Aquesta novel??la fou despr??s tradu??da i publicada en diversos pa??sos europeus.
• Hi ha una altra novel??la, Els estudiants d'Esp??rtac (Uczniowie Spartakusa), de l'escriptora polonesa Halina Rudnicka.
• L'obra Spartacus to the Gladiators at Capua del reverend Elijah Kellogg ha estat utilitzada per practicar l'orat??ria en angl??s per part de moltes generacions d'escolars.
• Esp??rtac tamb?? apareix en el llibre La mort dels reis de Conn Iggulden.
• Esp??rtac i els gloriosos gladiadors, de Toby Brown, tamb?? forma part d'una col??lecci?? de llibres d'hist??ria per a infants.
• En la novel??la Bolo Rising de William H. Keith, el personatge "Hector" ??s basat en la figura d'Esp??rtac.

[edita] M??sica

• Esp??rtac ??s un ballet, amb partitura del compositor Aram Khachaturian.
• El grup alemany Triumvirat editaren l'??lbum Spartacus el 1975.
• El grup The Farm va debutar el 1991 amb l'??lbum Spartacus.
• Jeff Wayne edit?? el 1992 la seva recopilaci?? musical Jeff Wayne's Musical Version of Spartacus.
• La banda de punk/rock anti-feixista Angelic Upstarts editaren el 2004 un ??lbum titulat Sons of Spartacus.
• "Spartacus" ??s el nom de la segona can???? del primer ??lbum del grup The Fall of Troy.
• "I Am Spartacus" ??s un tema que registra el soroll d'una persona inhalant intensament i que ha estat utilitzat sovint com a introducci?? en diversos estils musicals (tecno, samba, etc.).

[edita] Videojocs

• El videojoc Independence War: Defiance utilitza la figura d'Esp??rtac.
• Esp??rtac surt en el joc de taula Heroscape en la fase coneguda com la Thora's Vengeance.
• En el popular joc d'estrat??gia Roma: Guerra Total, Esp??rtac ??s un dels personatges principals.

[edita] Esport

• El FC Spartak de Moscou i la Societat esportiva Spartak s??n aix?? conegudes en honor d'Esp??rtac^[11].
• Les Espartaqu??ades eren una competici?? esportiva semblant a uns Jocs Ol??mpics pels pa??sos del bloc sovi??tic.^[12],

[edita] Other

• Adam Weishaupt, francma???? i suposat fundador dels Il??luminats, utilitz?? el nom "Spartacus" per signar els seus escrits.
• En la pel??l??cula del 2003 The Recruit, James Clayton (interpretat per Colin Farrell), crea un programa de software anomenat "Spartacus", que pot controlar tots els programaris inform??tics en una ??rea determinada. Els estudiants que l'havien creat s'autoanomenaven "la revolta dels esclaus".
• En el joc d'estrat??gia "Warhammer 40000", el personatge "Angron" t?? molta semblan??a amb Esp??rtac.
• La mascota de l'equip dels Ottawa Senators ??s un lle?? de nom "Spartacat", jugant amb la figura d'Esp??rtac, ja que el s??mbol de l'equip ??s un senador rom??.
• "Spartacus 7s" ??s un equip de rugby-set internacional creat el 2006.
• Spartacus Books, fundada el 1973, ??s una llibreria anarquista que funciona com a cooperativa i ??s atesa per voluntaris a Vancouver, Canad??.

[edita] Refer??ncies