Regne dels Odrisis
De Viquip??dia
El Regne dels Odrisis fou un regne traci que va exercir el poder sobre la major part de Tr??cia i sobre la majoria de tribus tr??cies. El seu nucli central foren els odrisis o odrises, un poder??s poble traci.
Taula de continguts |
[edita] Capital
La seva primera capital fou Uscudama o Odr??sia, moderna Edirne. Seutes III va traslladar la capital a Seut??polis, al centre de la moderna Bulg??ria prop de Kazanlak.
[edita] Hist??ria
[edita] Formaci?? del regne
La primera vegada que els odrisis son esmentats es durant l'expedici?? de Darios I el gran de P??rsia contra els escites, en la que els odrisis, protegits per les seves muntanyes, van conservar la seva independ??ncia.
El rei Teres, amb el prestigi derivat de la fortalesa dels odrisis, va incorporar sota el seu govern moltes tribus; els seus dominis van arribar a l'Eux?? tot i que fou derrotat pels tins o tinis (thyni o thynii).
[edita] Grandesa del regne
El seu fill Sitalces va dominar casi tota Tr??cia entre el Danubi al nord, Abdera a l'oest i l'Eux?? a l'est; atenencs i espartans es van disputar la seva alian??a al comen??ament de la guerra del Pelopon??s. Sitalces va fer una expedici?? a Maced??nia contra Perdicas II a petici?? del pretendent Amintes i amb el suport d'Atenes i es suposa que va reunir un ex??rcit de cent cinquanta mil homes dels que un ter?? eren cavalleria. Amb aquest ex??rcit Sitalces va assolar la pen??nsula Calc??dica, Antemos, Crest??nia i Migd??nia, per?? com que els atenencs no van apar??ixer i davant l'arribada del hivern, el rei va retornar al seu pa??s. El 424 aC es va enfrontar amb els tribalis (triballi) i va resultar mort i el va succeir el seu nebot Seutes I.
Sota Seutes I el regne odrisi va arribar al seu zenit. A la seva mort el pa??s es va dividir entre al menys tres reis, un dels quals, Medocos o Amadocos, era probablement el seu fill i va regnar sobre el territori central; Mesades (Maesades) que era probablement un altre fill va regnar sobre els tinis, els melandites i els tranipses; i Teres va governar la zona de la costa de l'Eux?? a la part del delta del Danubi. Fou probablement durant el regnat d'Amadocos que els deu mil de Xenofont van passar per Tr??cia i van ajudar a restablir a Seutes, fill de Mesades (que s'havia hagut d'exiliar) com a rei. Probablement Seutes va governar com a vassall de Amadocos amb el t??tol d'arcont o governador per?? mes tard es va fer independent lluitant contra Amadocos amb el que es va reconciliar i ambd??s van entrar a l'alian??a atenenca sota Trasibul.
Mes tard els odrisis apareixen enfrontats amb els atenencs per el Querson??s traci. Llavors era rei Cotis I (vers 382 a 353 aC) que el 376 aC es va enfrontar amb els tribalis (triballi) que van envair els seus territoris i van arribar fins Abdera per?? foren rebutjats.
A Cotis el va succeir el seu fill Quersobleptes, que dominava sobre la costa de l'Eux??, per?? va esclatar una guerra civil probablement amb els seus germans Berisades i Amadocos, als que Cotis I va cedir algunes part del regne i els atenencs van aprofitar les lluites per fer-se amos d'una part del Querson??s que finalment els hi fou reconegut el 357 aC.
[edita] Dominaci?? Maced??nia i resist??ncia
Despr??s de 9 anys de lluites Filip II de Maced??nia va conquerir el pa??s (343 aC) que va esdevenir un regne tributari. La sotsmissi?? degu?? ser prou completa perqu?? Filip va fundar col??nies i ciutats al pa??s dels odrisis, incloent Philippopolis, a la dreta de l'Hebros, al cor dels seus dominis.
La cavalleria odr??sia va servir a l'ex??rcit d'Alexandre el Gran dirigida per Agathon fill de Tyrimmas. Quan el general d'Alexandre, Zofiri, fou derrotat pels getes, els odrisis foren incitats pel seu rei Seutes III a revoltar-se contra els macedonis. A la mort d'Alexandre, Seutes va agafar el partit contra Lis??mac que dominava a Tr??cia i tenia un exercit de vint mil homes i 8000 cavallers. La lluita entre Seutes i Lis??mac va tenir diverses alternatives.
Sota Filip V de Maced??nia els odrisis encara estaven revoltats. El 211 aC el rei va reunir un ex??rcit que aparentment havia d'anar a Bizanci per?? en realitat va anar contra els odrisis, per?? no va aconseguir el seu prop??sit.
El 183 aC Filip va fer una nova expedici?? contra els odrisis, els denteletes i els bessi, va ocupar Filip??polis i hi va establir una guarnici??; per?? nom??s deixar la zona la guarnici?? fou expulsada; probablement els odrisis van tenir el suport dels romans.
[edita] Influ??ncia romana
A la caiguda del regne de Maced??nia el romans van tractar amb consideraci?? als odrisis, que van esdevenir aliats especialment contra tribus enemigues com els bessi. Despr??s es coneix molt poc de la seva historia.
El 42 aC va morir sense successi?? el rei Sadales, i va llegar el regne a Roma (un dels al menys dos regnes existents a l'??poca). Brutus en va prendre possessi?? poc despr??s en nom de Roma. August va restablir el regne el 31 aC en agra??ment per l'amistat dels odrisis i se'ls va donar a m??s un territori arrabassat als bessi.
L'any 20 aC Rematalques (Rhoematalces) regent de tres infants del ja difunt rei Cotis, va aconseguir la sotsmissi?? dels bessi. Uns anys despr??s per??, els bessi, sota la direcci?? de Volog??s (Vologaeses) un sacerdot de Baccus, van expulsar a Remetalques cap al Querson??s; per?? aviat fou derrotat per Lucius Piso i Rhoematalces fou restaurat i sota el seu domini, segons T??cit, els odrisis van governar tota Tr??cia.
Despr??s de la mort de Rematalques, August va dividir el regne entre els seu fill Cotis i el seu germ?? Rascuporis (Rhascuporis). Cotis fou assassinat per Rascuporis, i Tiberi va dividir el regne entre els fills de Cotis d'un costat (Remetalques i Cotis), i Remetalces fill de Rascuporis, de l'altre, i va nomenar al rom?? Trebellienus Rufus com a regent dels primers que eren joves.
Dos anys despr??s va esclatar una revolta dels odrisis i els queletes contra el rei Remetalces que fou assetjat a Filip??polis. La revolta, dirigida per l??ders populars, fou aviat esclafada per P. Velleius. Per?? un temps despr??s, l'any 26, les tribus tr??cies es van tornar a revoltar contra el reclutament, i van haver de ser sotmeses per Poppaeus Sabinus que va rebre una ins??gnia triomfal.
Claudi va posar fi al regne odrisi i el va convertir en prov??ncia l'any 46.
[edita] Llista de reis
- Teres I vers 480-460 aC
- Sitalces vers 460-424
- Esporadocos vers 460-430 aC (associat)
- Sadocos 425-424 aC
- Seutes I 424-415 aC
- Amadocos I 415-391 aC
- Seutes II 405-384 aC (associat)
- Maesades 389-384 (associat)
- Eurizelmes 389-384 aC
- Cotis I 384-359 aC
- Cersobleptes I 359-341 aC
- Berisades (rei a l'Estrim??) 359-356
- Amadocos II (rei a Maroneia i el Querson??s) 359-351 aC
- Cetriporis (rei a l'Estrim??) 356- ? aC
- Escostodocos 351- ?
- Teres II (rei a Maroneia i el Querson??s) 351-342 aC
- Cersobleptes II vers 348-341 aC
- A Maced??nia 341-323 aC
- Seutes III (vassall) 341-vers 306 aC
- Desconeguts vers 306-280 aC
- Odroes vers 280-273 aC
- Adeos I (associat) vers 280-273 aC
- Escostodos vers 275 aC
- Orsoaltios vers 265 aC
- Cersivaulos vers 260 aC
- Cotis II vers 260 aC
- Teres III vers 250 aC
- Adeos II vers 235 aC
- Rascuporis I vers 213 aC
- Seutes IV 213-175 aC
- Ocupaci?? parcial de Maced??nia 208-183 aC
- Ocupaci?? parcial de P??rgam 183-180 aC
- Abrupolis vers 200-172 aC
- Amadocos III ?- 184 aC
- Teres IV vers 183-148 aC
- Cotis III 180-168 aC
- Diygyles 150-140 aC
- Biz vers 148 aC
- Teres V vers 149 aC
- Amodocos IV vers 90-80 aC
- Regne de Astes o Astea
- Cotis I (IV) vers 100-87 aC
- Sadales I vers 87-80 aC
- Cotis II (V) vers 80-45 aC
- Sadales II 44-42 aC
- heretat per Roma, 42 a 31 aC
- Sadales III 31 aC
- Cotis III (VIII) 31-18 aC
- Rascuporis (III) 18-11 aC
- Cotis IV (X) 11 aC
- A Roma 11 aC
- Regne de Sapes o Seut??polis
- Cotis I (VI) vers 55-48 aC
- Rascuporis II 48-42 aC (una part)
- Rascos vers 48 aC- > 42 aC (l'altra part)
- Cotis II (VII) 42-31 aC
- Remetalces I 31-15 aC
- Volog??s de Tr??cia 15-14 aC
- Remetalces I (restablert) 14-13 aC
- Cotis III (IX) (al sud-oest) 13 aC-18 dC
- Rascuporis IV (o III) (al nord-oest) 13 aC-18 dC
- Remetalces II 18-37
- Remetalces III 18-46
- Annexi?? a Roma 46 dC
