Emil Cioran
De Viquip??dia
Emil Cioran (R????inari, 8 d'abril del 1911 - Par??s, 20 de juny del 1995) fou un escriptor i fil??sof roman??s radicat a Fran??a, on tamb?? era conegut com Emil Michel Cioran. La major part de les seues obres es public?? en franc??s.
Taula de continguts |
[edita] Primers anys
Emil Cioran nasqu?? a R????inari, Comtat de Sibiu (a Transsilv??nia, part del territori austrohongar??s en l'??poca). Son pare, Emilian Cioran, fou un sacerdot roman??s ortodox i sa mare, Elvira Cioran (sobrenom de Comaniciu) era origin??ria de Vene??ia de Jos, un poblat proper a F??g??ra??. El pare d'Elvira, Gheorghe Comaniciu, era notari p??blic i reb?? el t??tol de bar?? per les autoritats imperials. Aix??, es pot dir que Emil Cioran, en virtut del llinatge matern, pertanyia a una petita fam??lia de nobles a Transsilv??nia.
Despr??s d'estudiar Ci??ncies Humanes al col??legi Georghe Laz??r a Sibiu, Cioran comen???? a estudiar Filosofia a la Universitat de Bucarest als 17 anys. En ingressar a la Universitat, s'aproxim?? a Eug??ne Ionesco i Mircea Eliade. Tots tres serien amics durant molts anys. Feu amistat amb els futurs fil??sofs romanesos Constantin Noica i Petre ??u??ea durant el per??ode en qu?? reberen ensenyament de Tudor Vianu i Nae Ionescu. Cioran, Eliade i ??u??ea esdevingueren adeptes de les idees del seu mestre Nae Ionescu -??s a dir, un corrent denominat tr??irism, que mesclava l'existencialisme amb el feixisme.
Absorbint influ??ncies germ??niques, els seus primers estudis se centralitzen en Immanuel Kant, Arthur Schopenhauer i principalment Friedrich Nietzsche. Durant els seus estudis a la Universitat, Cioran tamb?? fou influenciat per les obres de Georg Simmel, Ludwig Klages i Martin Heidegger i tamb?? pel fil??sof rus Lev Shestov, que un?? la creen??a en l'arbitrarietat de la vida a la base del seu pensament. Cioran es gradu?? amb una tesi sobre Henri Bergson. M??s tard, tanmateix, renegaria de Bergson, al??legant que este no comprenia la trag??dia de la vida.
[edita] Carrera a Romania
El 1933 guany?? una beca d'estudis per a la Universitat de Berl??n, on tingu?? contacte amb Nicolai Hartmann i Ludwig Klages. A Berl??n s'interess?? per les accions del r??gim nazi i col??labor?? amb una columna en el Vremea abordant l'assumpte (Cioran ac?? confessa: "No hi ha actualment cap pol??tic que em desperte m??s simpatia i admiraci?? que Hitler", i elogia la Nit dels ganivets llargs ("Qu?? hi perdria la humanitat si la vida d'alguns imb??cils f??ra suprimida?") i, en una carta adre??ada a Petro Comarnescu, es descriu com un "hitlerista". Cioran tenia una visi?? similar sobre el feixisme itali??. Salud?? les vict??ries de la Segona Guerra Italo-Abis??nia en afirmar que: "El feixisme ??s un xoc, sense el qual It??lia ??s un comprom??s comparat amb la Romania de hui". El primer llibre de Cioran, Pe culmile disper??rii (En els cims de la desesperaci??), fou publicat a Romania el 1934 i guardonat amb el premi Commission i el Young Writers com un dels millors llibres escrits per un autor jove in??dit. Hi succe??ren: Cartea am??girilor (El llibre de les desil??lusions) (1936), Schimbarea la fa???? a Rom??niei (la transfiguraci?? de Romania) (1936) i Lacrimi ??i Sfin??i (Ll??grimes i sants) (1937), tamb?? publicats a Romania. Encara que no en fou membre efectiu, a Romania Cioran comen???? a interessar-se per les idees propagades per la Gu??rdia de Ferro -una organitzaci?? ultradretana, a la ideologia nacionalista de la qual va donar suport fins a l'inici de la Segona Guerra Mundial, a pesar de desaprovar, suposadament, els seus m??todes violents.
Cioran fou cr??tic en la segona edici?? de Schimbarea la fa???? a Rom??niei (La transfiguraci?? de Romania) , publicada en els anys 1990, eliminant del text diversos passatges que consider?? extremistes o "pretenciosos i est??pids". L'obra expressava simpatia pel totalitarisme, tema present tamb?? en diversos articles publicats per Cioran en esta ??poca, i que validava l'"urbanitzaci?? i la industrialitzaci??" com "dos obsessions d'un poble emergent". Marta Petreu, en el seu llibre An Infamous Paste: E.M. Cioran and the Rise of Fascism in Romania, publicat en angl??s l'any 2005, fa una an??lisi profunda d'esta obra.
Mentrestant, fou dif??cil conciliar les seues primeres necessitats de modernitzaci?? amb el tradicionalisme militar. El 1934, Cioran escrigu??: "Trobe que el nacionalisme f??rtil, creatiu i vigor??s de Romania nom??s pot ser una mena de nacionalisme que no nom??s descarte la tradici??, sin?? que tamb?? hi renegue i la derrote". La desaprovaci?? del que ell ve??a com a caracter??stiques essencialment romaneses era present en les seues obres ("En totes les m??ximes, tots els proverbis, totes les reflexions, el nostre poble expressa la mateixa timidesa davant la vida, la mateixa vacil??laci??, la mateixa resignaci??... (...) Les bajanades de la quotidianitat romanesa s??n alienants."), que van ser criticades per la revista ultradretana G??ndirea (el seu editor, Nichifor Crainic, es referia a Schimbarea la fa???? com "una sangonosa i impietosa massacre de l'actual Romania, sense (deslliurar-la) del matricidi i del sacrilegi"), i tamb?? per diversos articles de la Gu??rdia de Ferro.
Despr??s de tornar de Berl??n (1936), Cioran enseny?? Filosofia al col??legi "Andrei ??aguna", a Bra??ov, durant un any. El 1937 an?? a viure a Par??s despr??s d'aconseguir una beca d'estudi de l'Institut Franc??s de Bucarest, que seria prolongada fins el 1944. Despr??s de passar un curt per??ode en la seua terra natal (de novembre de 1940 a febrer de 1941), Cioran no hi torn?? m??s. En esta darrera estada a Romania, don?? senyals de tindre relacions estretes amb la Gu??rdia de Ferro, for??a dominant en l'??poca. El 28 de novembre feu un discurs a la R??dio Romanesa, controlada per l'Estat, basat en el retrat de Corneliu Zelea Codreanu, el l??der principal d'este moviment, que havia mort dos anys abans (lloant-lo per haver, ell i la Gu??rdia de Ferro, "donat als romanesos un objectiu").
Comen???? a escriure el seu darrer ll??bre en roman??s, ??ndreptar p??tima?? (El manual apassionat), el 1940. Esta obra no fou acabada fins el 1945. M??s tard, Cioran renunciaria no nom??s al seu amor plat??nic per la Gu??rdia de Ferro, sin?? tamb?? a les seues idees nacionalistes, passant a expressar amb freq????ncia el seu penediment per la seua implicaci?? emocional en estes causes. Per exemple, en una entrevista donada el 1972, condemn?? eixes idees, referint-se a elles com "un complex de moviments; m??s que a????, un corrent i una secta malaltisses", i admet??: "Vaig descobrir llavors (...) el que significa ser llavat per un corrent sense la m??s m??nima tra??a de convicci??"(...). Hui s??c immune a eixe tipus de coses".
[edita] Carrera a Fran??a
L'any 1937 registra la partida de Cioran cap a Fran??a, havent aconseguit una beca escolar a l'Institut Franc??s de Bucarest. Des del moment de la seua parten??a, Cioran public?? nom??s llibres en franc??s (que foren molt apreciats, no nom??s pel seu contingut, sin?? tamb?? per l'estil replet de lirisme i per la sofisticaci?? del llenguatge). De fet, refusava escriure en roman??s, accentuat fins un tal punt el deslligament del seu pa??s, que fins i tot les cartes enviades als familiars eres escrites en franc??s.
El 1949 public?? el seu primer llibre en franc??s, Pr??cis de Decomposition (Breviari de descomposici??), a Gallimard -editorial que publicaria la major part dels seus llibres posteriorment- i va rebre el premi Rivarol el 1950. M??s tard, Cioran pass?? a refusar tots els premis literaris que li eren conferits. Establ?? resid??ncia permanent al Barri Llat?? de Par??s. Visqu?? la major de la seua vida a??llat, evitant el contacte amb el p??blic. A pesar d'aix??, tenia molts amics, amb els quals conversava amb freq????ncia, com ara Mircea Eliade, Eug??ne Ionesco, Paul Celan, Samuel Beckett o Henri Michaux.
[edita] Estil i temes principals
Exhaurint el seu inter??s per la filosofia conservadora, ja en la joventut, Cioran criticava el pensament sistem??tic i l'especulaci?? abstracta, defensant les reflexions personals i el lirisme apassionat. "No invente res; simplement, s??c el missatger de les meues sensacions", afirmaria m??s tard.
El pessimisme marcaria els seus treballs posteriors, com a visibles tra??os cr??tics girats cap a la seua inf??ncia (el 1935, sa mare li havia dit que, si haguera sabut que seria tan infeli??, l'hauria avortat). El pessimisme de Cioran, tanmateix (que pot ser qualificat d'escepticisme, o igualment de nihilisme), ??s capa?? d'existir, romanent, en la seua manera particular de ser, alegre; no ??s un pessimisme que es remunte cap als seus simples or??gens, al q??estionament dels or??gens individuals. Quan la mare li parl?? sobre l'avortament, ell admet?? que all?? no el pertorb??, i s?? despert?? dins seu una sensaci?? extraordin??ria que el va conduir a una visi?? sobre la naturalesa de l'exist??ncia ("Jo s??c nom??s un accident. Per qu?? portar aix?? tan seriosament" - diria m??s tard, en referir-se a este incident).
Les seues obres retrataven sovint una atmosfera de turment i tortura, situacions que Cioran visqu?? i que foren dominades pel lirisme, sempre propens a expressar sentiments violents. Els llibres que escrigu?? en roman??s, quan era jove, s'identifiquen m??s amb esta caracter??stica. Preocupat per la q??esti?? de la mort i el sofriment, estigu?? atret per la idea del su??cidi, pensant que esta era una idea que podria ajudar l'individu a continuar vivint, una idea que explor?? profundament en el seu llibre Pe culmile disper??rii (En els cims de la desesperaci??). El tema de l'alienaci?? de l'home, el m??s prominent dels temes existencials presentats per Jean-Paul Sartre i Albert Camus, ??s formulat aix??, el 1932, pel jove Cioran: "Seria l'exist??ncia el nostre exili i el buit la nostra p??tria?". Les obres de Cioran comprenen tamb?? molts altres temes com: el pecat original, el sentit tr??gic de la hist??ria, la fi de la civilitzaci??, la negaci?? de la consolidaci?? per la fe, l'obsessi?? de l'absolut, la vida com expressi?? de l'exili metaf??sic de l'home, etc. Era un pensador apassionat per la hist??ria, la qual estudi?? profundament a la universitat. Lleg?? els autors relacionats amb els per??odes considerats "decadents". Autors com Oswald Spengler influenciaren la filosofia pol??tica de Cioran, a l'oferir reflexions gn??stiques sobre el dest?? de l'home i de les civilitzacions. D'acord amb Cioran, "una vegada que l'home es mant?? en contacte amb els seus or??gens i no es dissocia de si mateix, resistix la decad??ncia. Hui, l'home camina vers la seua mateixa destrucci?? mitjan??ant l'autoobjectivaci?? de la producci?? i reproducci?? implacables, de l'exc??s d'autoan??lisi i transpar??ncia, mitjan??ant un triomf artificial".
Pel que fa a D??u, Cioran observ?? que "sense Bach, D??u seria nom??s un mer coadjuvant" i que "la m??sica de Bach ??s l'??nic argument que prova que la creaci?? de l'univers no pot ser vista com un gran error".
William H. Gass es referia a l'obra de Cioran com "un roman?? filos??fic sobre temes moderns com: l'alienaci??, l'absurd, la futilitat, la decad??ncia, la tirania de la hist??ria, la vulgaritat dels canvis, la consci??ncia com agonia, la ra?? com a malaltia". Ir??nicament, Cioran esdevingu?? fam??s quan comen???? a escriure en franc??s, un idioma amb el qual bregava des de la joventut. L'??s de l'idioma adoptat rarament fou tan contundent com l'??s de l'idioma roman??s. Est ??ltim oferia els recursos de l'originalitat d'entonaci??.
[edita] Manuscrits
Despr??s de la mort de Simone Bou??, companya de Cioran durant bona part de la seua vida, una s??rie de manuscrits (al voltant de trenta quaderns) escrits per ell foren trobats a l'apartament on vivien per un negociant, que intent?? subhastar-los el 2005. Mentrestant, per decisi?? del Tribunal d'Apel??laci?? de Par??s, la seua comercialitzaci?? fou vetada. Este proc??s encara es troba pendent a Fran??a. Entre estos manuscrits, la majoria esborranys de treballs ja publicats, fou trobat un diari in??dit que descriu la seua vida despr??s del 1972 (any en qu?? s'oculten els quaderns). El document ??s d'un gran inter??s per a lectors i editors, i ??s probablement el darrer treball no publicat de Cioran.
[edita] Aforismes
- "En un m??n sense malenconia els rossinyols es posarien a rotar"
- "Ning?? no pot conservar la seua soledat si no sap fer-se odi??s"
- "La meua visi?? de l'avenir ??s tan precisa, que si tinguera fills els estrangularia immediatament"
- "Haver com??s tots els crims, excepte el de ser pare"
- "??Interrogar-se per l'home durant anys! Impossible exagerar m??s el gust per all?? que ??s mals??"
- "Alg?? fa servir cont??nuament la paraula "vida"? Sapigueu que ??s un malalt"
- "Com m??s es detesta els h??mens, m??s madur s'est?? per a D??u, per a un di??leg amb ning??"
- "Una obra viu pels malentesos que suscita"
- "L'orgasme ??s un paroxisme; la desesperaci??, un altre. El primer dura un instant; el segon una vida"
- "El fet que la vida no tinga cap sentit ??s una ra?? per a viure, l'??nica en realitat"
- "Estimar el pro??sme ??s quelcom inconcebible. Potser es demana un virus que estime un altre virus?"
[edita] Obres
En roman??s
- Pe culmile disper??rii (En els cims de la desesperaci??, 1934)
- Cartea am??girilor (El llibre de les desil??lusions, 1936)
- Schimbarea la fa???? a Rom??niei (La transfiguraci?? de Romania, 1936)
- Lacrimi ??i Sfin??i (Ll??grimes i sants, 1937)
- ??ndreptar p??tima?? (El manual apassionat, 1991)
En franc??s
- Mon pays/??ara mea (El meu pa??s. Escrit en franc??s, fou publicat per primera vegada a Romania en un volum biling??e, 1996)
- Pr??cis de d??composition (Breviari de descomposici??, 1949)
- Syllogismes de l'amertume (Silogismes de l'amargor, 1952)
- La tentation d'exister (La temptaci?? d'existir, 1956)
- Histoire et utopie (Hist??ria i utopia, 1960)
- La chute dans le temps (La caiguda en el temps, 1964)
- Le mauvais d??miurge (El malvat demi??rg, 1969)
- De l'inconv??nient d'??tre n?? (De l'inconvenient d'haver nascut, 1973)
- ??cartel??ment (L'esquin??, 1979)
- Exercices d'admiration (Exercicis d'admiraci??, 1986)
- Aveux et anath??mes (Confessions i anatemes, 1987)
- Cahiers (Quaderns, 1997)
[edita] Bibliografia
- E.M. Cioran, l'escriptura de la llum i el desencant, Joan M. Mar??n. Editorial 7 i Mig, Val??ncia, 1999
- E. M. Cioran o el laberinto de la fatalidad, Joan M. Mar??n. Val??ncia, Edicions Alfons el Magn??nim, 2001
[edita] Enlla??os externs
- Cioran.eu - P??gina amb enlla??os en diversos idiomes
