Dieta mediterrània

De Viquipèdia

Verdures i oli d'oliva, ingredients essencials per l'elaboració del gaspatxo

La dieta mediterrània és un tipus de dieta originària dels països banyats per la Mediterrània, que es caracteritza per un alt consum de verdures, llegums, fruites, peix i, sobretot, d'oli d'oliva. També s'inclou freqüentment el vi negre dins de la dieta.

Al juny de 2007 el Govern espanyol, juntament amb el suport de la Generalitat de Catalunya, ha proposat la candidatura de la dieta mediterrània per a la seva inclusió en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.

[edita] Beneficis

Pa francès

Vi negre

Les seves virtuts per a la salut humana han estat constatades científicament pels beneficis dels aliments que la componen, en especial l'oli d'oliva, el vi negre en quantitats moderades i els llegums, així com una certa importància del peix sobre la carn.

Els beneficis són molt destacables per a evitar les malalties cardiovasculars, així com el càncer i altres patologies. Les causes semblen estar en el major consum de peix, especialment peix blau, ric en àcids grassos omega 3; en l'alt consum de oli d'oliva (que redueix el nivell de colesterol en la sang) en lloc de grasses animals, i finalment en el consum de vi, que té efectes beneficiosos, especialment el vi negre pels seus antioxidants, encara que per la toxicitat de l'alcohol, ha de prendre's en quantitats moderades, entenent com a tal un o dos gots per menjar.

[edita] Història

Les primeres referències són de l'any 1938, quan Leland Allbaugh va estudiar l'alimentació dels habitants de la illa de Creta. A la dècada del 1950, però, fou quan el doctor Ancel Keys, que estudiava les relacions entre les malalties coronàries, el colesterol i la dieta, la va difondre describint una dieta caracteritzada per (cita aproximada):

«	"abundants vegetals (fruita, verdures, pa i altres derivats dels cereals, llegums i fruits secs), amb la fruita fresca com a postres habituals, oli d'oliva com el greix principal, lactis (sobretot llet i iogurt) i peix consumits en quantitats de baixes a moderades, de zero a quatre ous per setmana, sota consum de carns vermelles, i consum entre baix i moderat de vi. És una dieta amb baix contingut en greixos saturats (entre 7 i 8% de les calories) amb un consum de greix total entre el 25% fins a poc més del 35%."	»

[edita] Crítica

Aquesta dieta, tal qual es va plantejar, mai ha estat consumida tradicionalment en cap país mediterrani. Els estudis demostren que el consum d'ous, per exemple, se situaria més aviat entorn dels 10 ous per setmana, que el consum de carns o peixos és diari, que el consum de gelats i altres dolços era comparable al de fruita com a postres, etc. Quan Keys va observar la dieta de Nàpols a la dècada de 1950, el menjar estava bastant racionat a conseqüència de la postguerra, i potser en aquest temps la dieta quotidiana dels napolitans s'asemblava més a la que ell va proposar.

Keys es va recolzar en la imatge de salut projectada pels països mediterranis entre els nord-americans per a formular una dieta més racional que la basada en: esmorzar un parell d'ous, cuinar amb mantega, menjar carns una o dues vegades al dia, i gairebé ignorar el peix. Encara que el que va acabar formulant va ser, pràcticament, una dieta vegetariana, complementada mínimament amb carn i peix, que no és realment la dieta tradicional en cap país mediterrani.