Departament de Cerro Largo
De Viquip??dia
|
|||||
| Localitzaci?? | |||||
|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||
| Informaci?? | |||||
| Pa??s |  Uruguai |
||||
| Capital ??? Poblaci?? ??? Coordenades |
Melo 50.578 32?? 22' 5" S 54?? 10' 4" O |
||||
| Superf??cie ??? Total ??? % de l'Uruguai |
Posici?? 4?? 13.648 km?? 7,79% |
||||
| Poblaci?? ??? Total ??? % de l'Uruguai ??? Densitat |
Posici?? 10?? 86.564 (2004) 2,67% 6,34 hab./km?? |
||||
| Gentilici | Arax??n o Cerrolarguense | ||||
| Codi ISO | UY-CL | ||||
| P??gina web | Ajuntament Municipal de Cerro Largo | ||||
| Pol??tica i administraci?? | |||||
| Intendent | Ambrosio Barreiro | ||||
| Partit governant | Partit Nacional | ||||
Cerro Largo ??s un departament uruguai?? situat al nord-est del pa??s. Limita a l'oest amb Durazno, al nord amb Rivera i Tacuaremb??, a l'est amb el Brasil, i al sud amb el departament de Treinta y Tres.
T?? 13.648 km?? de superf??cie (una mica m??s extens que la prov??ncia catalana de Lleida), el que el converteix en el quart departament m??s extens de l'Uruguai, i una poblaci?? estimada de 89.564 habitants segons el cens de 2004.[1] La capital departamental ??s la ciutat de Melo, ubicada a 387 km de Montevideo.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
El 1795, el Capit?? d'Infanteria Agust??n de la Rosa, fundaria la vila de Melo en l'extrem oriental del riu Tacuar??.
Aquest assentament va suposar un refugi per a la gu??rdia militar i un camp de batalla entre els colons espanyols, els ind??genes i els portuguesos. La seva ubicaci?? geogr??fica sempre va desencadenar pol??mica davant les pretensions de l'Imperi lusit?? sobre el territori.
Els enfrontaments armats i les sagnants lluites desencadenades a Melo i els seus voltants, van portar a la formaci?? d'un grup de soldats que actuarien en defensa de la terra i que serien coneguts com la Divisi?? de Cerro Largo.
Poc despr??s, aquest grup d'homes amb divisa vermella o blanca, va fer hist??ria en una infinitat de combats de vital import??ncia per al futur de la naci??. Alguns d'ells van tenir lloc el 1810, en l'apogeu independentista i el 1910, quan es va produir el final de l'era revolucion??ria. La comesa de Cerro Largo, com a comando de l'Ex??rcit i com a departament, sempre ha estat la de protegir la integritat cultural, ??tnica i moral de l'Uruguai respecte a les influ??ncies regionals. Un clar exemple de l'antedit ??s la perman??ncia del castell?? com a llengua oficial front al portugu??s, i l'estil nacional front a l'estranger, si b?? existeixen clares influ??ncies brasileres en l'??rea departamental, m??s en concret en ciutats frontereres com R??o Branco.[2]
[edita] Geografia
L'??rea del departament ??s una mica extensa i rica en recursos naturals. Forma part de la franja oriental de l'Uruguai, al costat de Treinta y Tres, Rocha (al sud-est) i Rivera. La vegetaci?? predominant ??s la prada estival, i ??s possible trobar zones forestals compostes d'omb??es, pins, eucaliptus platanus hispanica, cedres i salzes.
[edita] Orografia
El terreny de Cerro Largo tendeix a ser pla i lleugerament humit en les proximitats de la llacuna Mer??n. Tamb?? es troba esquitxat d'algunes zones d'alt relleu com la serra d'Acegu?? (composta de roques gran??tiques i massisses), la Cuchilla Grande (les Cuchillas, a l'Uruguai, s??n cadenes de turons) ??? que travessa al departament de nord-est en sud-oest ???, el Cerro Largo, i els turons dels Cuentas, Guazunamb?? i Tupamba??. S??n abundants els sediments litol??gics variables com sorres fines i mitges, conglomer??dicas, llims, argila i lodolitas de l'Era Cenozoica, i jaciments sorrencs, dunes, torberes i restes bas??ltiques en menor mesura.
[edita] Hidrografia
El departament compta amb importants cursos fluvials i banyats que serveixen d'abastament intern i com a l??mit natural en algunes de les seves fronteres. La Cuchilla Grande divideix a les conques de la Llacuna Mer??n i el Riu Negre. Altres rius i rierols de singular import??ncia s??n el Tacuar??, el Parao i el Yaguar??n que separa Cerro Largo de la Rep??blica Federativa del Brasil.
A determinats sectors podem trobar inundacions, estanys i terres baixes que es presten al cultiu d'arr??s i a la cria extensiva de peixos.
[edita] Clima
El clima ??s temperat i humit, amb una temperatura que oscil??la entre els 17 o 18?? C mitjana i un ??ndex de precipitacions que va dels 1.100 als 1.200 mm anuals. Per aquest motiu Cerro Largo ??s una de les regions uruguaianes que es veuen m??s afectades per la caiguda de pluges i de creixents inundacions.
[edita] Economia
La ramaderia ??s la principal font econ??mica del departament, i es concentra principalment en els guanyats ov?? i bov??. Aquesta activitat ha disminu??t en virtut de l'aparici?? de noves prades artificials i camps fertilitzats. La pesca, l'explotaci?? de argila i la silvicultura s??n tamb?? representatives.
L'agricultura es troba en tercer lloc en l'escala, destacant el blat de moro, el blat, la soja, fruits, c??trics i cep. Finalment es podria ressaltar que la ind??stria de Cerro Largo ??s bastant pobre o mancat en molts aspectes, girant sol entorn d'un frigor??fic, algunes poques bodegues i a una s??rie de lleteries.
[edita] Comunicacions
Cerro Largo compta amb bones carreteres. La principal de totes elles ??s la ruta nacional n??m. 8 (tamb?? coneguda com la ruta del General Juan Antonio Lavalleja), que va des de Montevideo fins a Acegu??, en el l??mit amb Brasil. D'import??ncia no menor ??s la ruta nacional n??m. 7, o de Aparicio Saravia, que tamb?? neix a la capital nacional i mor en Centuri??n (a la franja fronterera uruguai??-brasilera), intersectant amb la ruta vuit a la ciutat de Melo.
Altres vies terrestres de transport es presenten a continuaci??:
Nord:
- Ruta 44 (neix en la ruta 7 a pocs km de Melo, i acaba en la ruta 6 a Rivera)
Oest:
- Ruta 6 (avarca a Treinta y Tres, Cerro Largo i Rivera)
Oest/Est:
- Ruta 26 (de Paysand?? a Cerro Largo. Passa per Melo)
Sud:
- Ruta 18 (Treinta y Tres ??? Cerro Largo)
El ramal ferroviari que uneix Melo amb Nico P??rez passant per les principals localitats del departament es troba clausurat des de 1991. Actualment l'??nic tram ferroviari en operaci?? en el departament ??s el que arriba a R??o Branco des de Montevideo via Nico P??rez i Treinta y Tres. El departament disposa a m??s d'un aeroport nacional i regional (a Melo), hidrov??es a la llacuna Mer??n, i un port comercial i industrial en R??o Branco, un centre urb?? lim??trof amb la ciutat brasilera de Yaguar??n en l'estat de Rio Grande do Sul.[3]
[edita] Govern
D'acord amb l'article 262 de la Constituci?? de la Rep??blica, en mat??ria d'administraci?? departamental:
| ?? | el Govern i Administraci?? dels Departaments, a excepci?? dels serveis de seguretat p??blica, seran exercits per una Junta Departamental i un Intendent. Tindran la seva seu a la capital de cada departament i iniciaran les seves funcions seixanta dies despr??s de la seva elecci??. A m??s, l'Intendent, amb acord de la Junta Departamental, podr?? delegar en les autoritats locals l'exercici de determinades comeses en les seves respectives circumscripcions territorials(...) [4]. | ?? |
La Intend??ncia Municipal de Cerro Largo ??s l'??rgan executiu i legislatiu suprem en el departament. L'Intendent ??s qui encap??ala al Poder Executiu i ??s elegit pel poble departamental per exercir per un per??ode no superior als quatre anys de durada. Pot, a m??s, ser reelegit.
El Poder Legislatiu ho assumeix la Junta Departamental, composta per edils, que formen part dels comicis electorals i es proposen a debatre sobre q??estions relacionades a tarifes, aranzels, obres p??bliques i mat??ria educativa, aix?? com del percentatge de capital destinat de les esmentades tasques.
L'actual Intendent municipal ??s Ambrosio Barreiro, pertanyent al Partit Nacional, i que romandr?? en el c??rrec fins a l'any 2009.
[edita] Educaci?? i cultura
L'ensenyament primari i secundari (sol fins al batxillerat) ??s de car??cter obligatori per a tots els ciutadans, igual com en la resta del pa??s. Hi ha un bon nombre d'escoles rurals i urbanes, havent-hi almenys un centre d'instrucci?? p??blica a gaireb?? totes les localitats de Cerro Largo. No obstant aix??, al voltant del 67% dels nens matriculats en aquests establiments ho fan en condicions desfavorables, i amb prou feines un 7% ho fa en una situaci?? econ??mica o social estable.
L'educaci?? universit??ria corre per compte de la Universitat del Treball de l'Uruguai (UTU), i d'alguns instituts dedicats a la formaci?? de docents de prim??ria i secund??ria, aix?? com diversos cursos pr??ctics orientatius al sector de serveis i salut p??blica.
En l'??mbit cultural, el departament sempre ha estat el bressol de brillants talents literaris com la m??tica Juana de Ibarbourou (tamb?? sobrenomenada Juana d'Am??rica), Emilio Oribe, Casiano Monegal, Pedro Martins Marins i Justino Zavala Muniz. No en va, el 1988 es va crear un taller art??stic que operaria a trav??s de l'Associaci?? d'Escriptors de Cerro Largo, una instituci?? orientada a promoure l'art literari a la regi??, i que ha convocat nombrosos cert??mens de literatura en el que han participat joves escriptors d'altres departaments i de pa??sos membres del Mercosur. Els participants tenen el grat de presenciar la publicaci?? de les seves obres i s??n convidats a diverses reunions locals i internacionals.
[edita] Demografia i poblaci??
Conforme al cens de 2004, havien 86.564 habitants i 28.140 habitatges en el departament. La mitjana de nombre de persones per llar era de 3,2 integrants. Per cada 100 dones havien 97,2 homes. Els informes duts a terme per l'Institut Nacional d'Estad??stica (INE) de l'Uruguai revelen que per a l'any 2025, la poblaci?? total de Cerro Largo ser?? de 98.887 habitants[5].
- Taxa de creixement poblacional: 0,152% (2004)
- Taxa de natalitat: 17,29 naixements/1.000 persones (2004)
- Tasa de mortalitat: 8,98 morts/1.000 persones
- Promedio d'edat: 31,6 (31,1 homes, 32,2 dones)
- Esperan??a de vida en n??ixer (2004):
| General: | 74,75 anys |
| homes: | 70,30 anys |
| dones: | 78,77 anys |
- Mitjana de fills per fam??lia: 2,58 fills/dona
- Ingr??s per c??pita mensual (en ciutats de 5.000 o m??s habitants): 3.208,5 pesos uruguaians/mes
Creixement poblacional (habitants des de 1852 a 2004):[6]
- 1852: 6.451
- 1860: 17.475
- 1908: 44.742
- 1963: 71.023
- 1975: 74.027
- 1985: 78.416
- 1996: 82.510
- 2004: 86.564
[edita] Principals centres urbans
Les ciutats m??s importants de Cerro Largo s??n: Melo, la capital; R??o Branco, port comercial confronta amb el Brasil; i Fraile Muerto, un poble agrari. A continuaci?? s'ofereix una llista d'aquelles ciutats o pobles amb una poblaci?? superior a 1.000 habitants segons el cens de 2004, llevat que s'indiqui una data diferent:
| Ciutat/Poble | Poblaci?? |
|---|---|
| Acegu?? | 1.432 (1996) |
| Fraile Muerto | 3.223 |
| Isidoro Noblia | 1.964 (1996) |
| Melo | 47.189 |
| Ram??n Trigo | 1.964 (1996) |
| R??o Branco | 13.306 |
[edita] Refer??ncies
- ??? Institut Geogr??fic Militar i Institut Nacional d'Estad??stica (castell??)
- ??? Camilo Ure??a Gonz??lez, Cr??nicas de Cerro Largo
- ??? Mapa geogr??fico de la Rep??blica Oriental del Uruguay. Silveira edicions (2004)
- ??? Article 262 de la Constituci?? de la Rep??blica Oriental de l'Uruguai en domini p??blic
- ??? Indicadors demogr??fics per al departament de Cerro Largo. Projeccions de la poblaci?? per a 2025 a c??rrec de l'Institut Nacional d'Estad??stica de l'Uruguai (castell??)
- ??? Poblaci?? del pa??s segons departament (castell??)
[edita] Enlla??os externs
- P??gina oficial de l'Intend??ncia Municipal de Cerro Largo (castell??)
- Economia de Cerro Largo (castell??)
- Tribunal de Comptes de Cerro Largo (castell??)
- Pla d'obres Quinquennal (castell??)
 |
|---|
| Artigas | Canelones | Cerro Largo | Colonia | Durazno | Flores | Florida | Lavalleja | Maldonado | Montevideo | Paysand?? | R??o Negro | Rivera | Rocha | Salto | San Jos?? | Soriano | Tacuaremb?? | Treinta y Tres |
