Departament de Lavalleja
De Viquip??dia
|
|||||
| Localitzaci?? | |||||
|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||
| Informaci?? | |||||
| Pa??s |  Uruguai |
||||
| Capital ??? Poblaci?? ??? Coordenades |
Minas 37.925 34?? 22' 39" S 55?? 14' 17" O |
||||
| Superf??cie ??? Total ??? % de l'Uruguai |
Posici?? 9?? 10.016 km?? 5,72% |
||||
| Poblaci?? ??? Total ??? % de l'Uruguai ??? Densitat |
Posici?? 15?? 60.925 (2004) 1,88% 6,08 hab./km?? |
||||
| Gentilici | serrano, -na, minuano, -na | ||||
| Codi ISO | UY-LA | ||||
| P??gina web | Ajuntament Municipal de Lavalleja | ||||
| Pol??tica i administraci?? | |||||
| Intendent | Herman Vergara | ||||
| Partit governant | Partit Nacional | ||||
Lavalleja, departament de l'Uruguai. La seva capital ??s Minas. Situat al sud-est del pa??s, limita al nord amb el departament de Treinta y Tres, a l'est amb el de Rocha, al sud amb els de Canelones i de Maldonado, i a l'oest amb el de Florida.
Taula de continguts |
[edita] Origen etimol??gic
El departament rep el seu nom en homenatge al Brigadier General Juan Antonio Lavalleja, qui tingu??s destacada actuaci?? militar i pol??tica en la lluita independentista del pa??s, i que era ori??nd del mateix.
[edita] Hist??ria
El departament va ser creat el 16 de juny de 1837 amb part dels territoris de Cerro Largo i Maldonado. Va rebre, en una primera inst??ncia el nom de Minas. El mar?? de 1888 a la Cambra de Diputats es va sol??licitar elevar el rang de la vila de Mines al de ciutat i canviar-li el nom al departament pel de Lavalleja. El primer va anar aprovat. A partir de llavors i fins i tot que el 26 de desembre de 1927 finalment es va substituir el nom del departament de Minas pel de Lavalleja, es van succeir els debats sobre el punt. Existia voluntat pol??tica per designar un departament de l'Uruguai amb el nom del cap de la Llibertadora Creuada, per?? no a costa de Minas, arribant-se fins i tot a plantejar la possibilitat de crear un nou departament amb el nom Lavalleja, idea que finalment no va prosperar.
[edita] Geografia
Es troba dins de la penillanura cristal??lina. Apareixen roques metam??rfiques i volc??niques, formant la regi?? coneguda com muntanyes de Minas. Est?? solcat per rierols que pertanyen a la conca del Riu Santa Luc??a, cap a l'oest, i a les conques dels rius Aigu?? i Cebollat?? cap a l'est. La temperatura anual mitjana ??s de 17?? C i les precipitacions assoleixen uns 1.000 mm anuals.
Les principals activitats econ??miques s??n la ramaderia i l'agricultura; tamb?? l'activitat minera ??s de certa entitat. S'exploten calc??ries, dolomites i marbres.
[edita] Orografia
Presenta un relleu alt al sud, amb serres, turons i valls ??mplies, i plana cap al nord. Posseeix muntanyes i penyals que sovint s??n de granit. El departament est?? compr??s per terrenys corresponents al basament cristal??l??, amb fractures i dislocacions en diverses parts, el que va originar petites fosses tect??niques omplertes per terrenys posteriors, com les localitzades a la vall del Riu Santa Luc??a i a la regi?? on s'han vessat laves bas??ltiques. A vastes zones del basament predominen diversos tipus de granits i quarsites que, per la seva resist??ncia a la meteoritzaci?? i erosi??, determinen les zones m??s trencades i escabroses del departament. S??n abundants tamb?? les calc??ries cristal??lines i dolom??tiques.
Hi ha ??rees en les quals l'acumulaci?? sediment??ria ha estat important, omplint les parts baixes per conformar valls molt favorables per al desenvolupament de la ramaderia i de l'agricultura, com la vall Forta i la vall Petita amb terres i pastures de riquesa nutritiva.
[edita] Hidrografia
T?? una xarxa hidrogr??fica important i ben distribu??da que pot ser dividida en dues conques: la del riu Santa Luc??a que rega tota la regi?? sud, i la central o del Cebollat??, tancada parcialment per la Cuchilla Grande (les Cuchillas a l'Uruguai s??n cadenes de turons), que inclou tota la zona nord i central del departament.
[edita] Economia
Al nord es desenvolupa gaireb?? exclusivament l'activitat ramadera. Al sud hi ha una ??rea xacrera de minifundis, i existeix una zona interm??dia on l'activitat minera i de la muntanya es confonen.
S'extreuen materials de construcci?? i ornamentaci?? con la sorra, la grava i l'anomenada pedra de construcci?? i el llim argilenc amb qu?? s'elabora la cer??mica vermella. Tamb?? s'explota el marbre de tipus ??nix, color blanc amb vetes groguenques. Es crien bovins, ovins i un n??mero|nombre important de porcins. Es conrea blat, blat de moro, encebada cervesera, remolatxa, patata, arr??s, cep i fruiters. Existeixen algunes ind??stries com la duta a terme pel complex Salus, amb envasament d'aigua mineral d'una font natural i a partir d'ella la producci?? de cervesa, sidra, c??trics, aigua t??nica i malts. Tamb?? hi ha producci?? vitivin??cola, molins arrossers, adoberies, extracci?? de calc??ries i elaboraci?? de cal?? i ciment p??rtland.
[edita] Ciutats i atractius
La ciutat m??s poblada ??s la seva capital, Minas, fundada cap a 1783. Li segueixen Jos?? Pedro Varela (5.332 habitants) i Jos?? Batlle y Ord????ez (2.424 habitants), fundada el 1883.
Els principals atractius tur??stics de Lavalleja s??n la gruta i el puig Arequita, Villa Serrana, el Parc Salus, el Puig del Verd??n, la Presa d'Aig??es Blanques, el Salt del Penitent i diverses estances tur??stiques com la de "La Pe??a Blanca".
[edita] Demografia
[edita] Principals centres urbans
(Pobles o ciutats amb una poblaci?? de 1.000 o m??s persones - dades del cens de l'any 2004.)
| Ciutat/Poble | Poblaci?? |
|---|---|
| Jos?? Batlle y Ord????ez | 2.424 |
| Jos?? Pedro Varela | 5.332 |
| Mariscala | 1.674 |
| Minas | 37.925 |
| Sol??s de Mataojo | 2.676 |
[edita] Enlla??os externs
 |
|---|
| Artigas | Canelones | Cerro Largo | Colonia | Durazno | Flores | Florida | Lavalleja | Maldonado | Montevideo | Paysand?? | R??o Negro | Rivera | Rocha | Salto | San Jos?? | Soriano | Tacuaremb?? | Treinta y Tres |
