Departament de Lavalleja
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||
| Informació | |||||
| País |  Uruguai |
||||
| Capital • Població • Coordenades |
Minas 37.925 34º 22' 39" S 55º 14' 17" O |
||||
| Superfície • Total • % de l'Uruguai |
Posició 9º 10.016 km² 5,72% |
||||
| Població • Total • % de l'Uruguai • Densitat |
Posició 15º 60.925 (2004) 1,88% 6,08 hab./km² |
||||
| Gentilici | serrano, -na, minuano, -na | ||||
| Codi ISO | UY-LA | ||||
| Pàgina web | Ajuntament Municipal de Lavalleja | ||||
| Política i administració | |||||
| Intendent | Herman Vergara | ||||
| Partit governant | Partit Nacional | ||||
Lavalleja, departament de l'Uruguai. La seva capital és Minas. Situat al sud-est del país, limita al nord amb el departament de Treinta y Tres, a l'est amb el de Rocha, al sud amb els de Canelones i de Maldonado, i a l'oest amb el de Florida.
Taula de continguts |
[edita] Origen etimològic
El departament rep el seu nom en homenatge al Brigadier General Juan Antonio Lavalleja, qui tingués destacada actuació militar i política en la lluita independentista del país, i que era oriünd del mateix.
[edita] Història
El departament va ser creat el 16 de juny de 1837 amb part dels territoris de Cerro Largo i Maldonado. Va rebre, en una primera instància el nom de Minas. El març de 1888 a la Cambra de Diputats es va sol·licitar elevar el rang de la vila de Mines al de ciutat i canviar-li el nom al departament pel de Lavalleja. El primer va anar aprovat. A partir de llavors i fins i tot que el 26 de desembre de 1927 finalment es va substituir el nom del departament de Minas pel de Lavalleja, es van succeir els debats sobre el punt. Existia voluntat política per designar un departament de l'Uruguai amb el nom del cap de la Llibertadora Creuada, però no a costa de Minas, arribant-se fins i tot a plantejar la possibilitat de crear un nou departament amb el nom Lavalleja, idea que finalment no va prosperar.
[edita] Geografia
Es troba dins de la penillanura cristal·lina. Apareixen roques metamòrfiques i volcàniques, formant la regió coneguda com muntanyes de Minas. Està solcat per rierols que pertanyen a la conca del Riu Santa Lucía, cap a l'oest, i a les conques dels rius Aiguá i Cebollatí cap a l'est. La temperatura anual mitjana és de 17º C i les precipitacions assoleixen uns 1.000 mm anuals.
Les principals activitats econòmiques són la ramaderia i l'agricultura; també l'activitat minera és de certa entitat. S'exploten calcàries, dolomites i marbres.
[edita] Orografia
Presenta un relleu alt al sud, amb serres, turons i valls àmplies, i plana cap al nord. Posseeix muntanyes i penyals que sovint són de granit. El departament està comprès per terrenys corresponents al basament cristal·lí, amb fractures i dislocacions en diverses parts, el que va originar petites fosses tectòniques omplertes per terrenys posteriors, com les localitzades a la vall del Riu Santa Lucía i a la regió on s'han vessat laves basàltiques. A vastes zones del basament predominen diversos tipus de granits i quarsites que, per la seva resistència a la meteorització i erosió, determinen les zones més trencades i escabroses del departament. Són abundants també les calcàries cristal·lines i dolomítiques.
Hi ha àrees en les quals l'acumulació sedimentària ha estat important, omplint les parts baixes per conformar valls molt favorables per al desenvolupament de la ramaderia i de l'agricultura, com la vall Forta i la vall Petita amb terres i pastures de riquesa nutritiva.
[edita] Hidrografia
Té una xarxa hidrogràfica important i ben distribuïda que pot ser dividida en dues conques: la del riu Santa Lucía que rega tota la regió sud, i la central o del Cebollatí, tancada parcialment per la Cuchilla Grande (les Cuchillas a l'Uruguai són cadenes de turons), que inclou tota la zona nord i central del departament.
[edita] Economia
Al nord es desenvolupa gairebé exclusivament l'activitat ramadera. Al sud hi ha una àrea xacrera de minifundis, i existeix una zona intermèdia on l'activitat minera i de la muntanya es confonen.
S'extreuen materials de construcció i ornamentació con la sorra, la grava i l'anomenada pedra de construcció i el llim argilenc amb què s'elabora la ceràmica vermella. També s'explota el marbre de tipus ònix, color blanc amb vetes groguenques. Es crien bovins, ovins i un número|nombre important de porcins. Es conrea blat, blat de moro, encebada cervesera, remolatxa, patata, arròs, cep i fruiters. Existeixen algunes indústries com la duta a terme pel complex Salus, amb envasament d'aigua mineral d'una font natural i a partir d'ella la producció de cervesa, sidra, cítrics, aigua tònica i malts. També hi ha producció vitivinícola, molins arrossers, adoberies, extracció de calcàries i elaboració de calç i ciment pórtland.
[edita] Ciutats i atractius
La ciutat més poblada és la seva capital, Minas, fundada cap a 1783. Li segueixen José Pedro Varela (5.332 habitants) i José Batlle y Ordóñez (2.424 habitants), fundada el 1883.
Els principals atractius turístics de Lavalleja són la gruta i el puig Arequita, Villa Serrana, el Parc Salus, el Puig del Verdún, la Presa d'Aigües Blanques, el Salt del Penitent i diverses estances turístiques com la de "La Peña Blanca".
[edita] Demografia
[edita] Principals centres urbans
(Pobles o ciutats amb una població de 1.000 o més persones - dades del cens de l'any 2004.)
| Ciutat/Poble | Població |
|---|---|
| José Batlle y Ordóñez | 2.424 |
| José Pedro Varela | 5.332 |
| Mariscala | 1.674 |
| Minas | 37.925 |
| Solís de Mataojo | 2.676 |
[edita] Enllaços externs
 |
|---|
| Artigas | Canelones | Cerro Largo | Colonia | Durazno | Flores | Florida | Lavalleja | Maldonado | Montevideo | Paysandú | Río Negro | Rivera | Rocha | Salto | San José | Soriano | Tacuarembó | Treinta y Tres |
