Departament de Flores

De Viquipèdia

Flores

(En detall) (En detall)
Localització
Informació
País	Uruguai
Capital  • Població  • Coordenades	Trinidad 20.982 33º 30' 59" S 56º 53' 54" O
Superfície  • Total  • % de l'Uruguai	Posició 15º 5.144 km² 2,94%
Població  • Total  • % de l'Uruguai  • Densitat	Posició 19º 25.104 (2004) 0,77% 4,88 hab./km²
Gentilici	Poronguero, poronguera
Codi ISO	UY-FS
Pàgina web	Ajuntament Municipal de Flores
Política i administració
Intendent	Armando Castaingdebat
Partit governant	Partit Nacional

Flores, departament de l'Uruguai. La seva capital és la ciutat de Trinidad, ubicada a 212 km de Montevideo. Ubicat al sud-oest del territori, limita al nord amb el departament de Río Negro, al nord-est amb el de Durazno, a l'est amb el de Florida, al sud amb el de San José, i a l'oest amb el de Soriano, tenint al sud-oest un lleuger contacte amb Colonia. Amb una superfície de 5.144 km² (similar a la de La Rioja) i una població de 25.104 habitants, és el departament menys poblat de l'Uruguai

Taula de continguts 1 Història 2 Geografia 2.1 Orografia 2.2 Hidrografia 3 Economia 3.1 Estadístiques 4 Demografia 4.1 Principals centres urbans 5 Esports 6 Referències 7 Enllaços externs

[edita] Història

A finals del segle XVIII el territori de l'actual departament de Flores estava en poder de només dos terratinents: Francisco Alzáybar capità de navili de la Reial Armada Espanyola, qui va portar els primers immigrants des de les Illes Canàries per a la fundació de Montevideo i Miguel Ignacio de la Cuadra, tinent coronel de l'artilleria de Montevideo. Els mateixos, en no tenir demarcats els límits dels seus camps, afavorien la presència de "faeneros" de bestiar a les seves fronteres. Al seu pesar, entre les dues propietats es va establir un caseriu|mas conegut com dels Porongos per una carbassa silvestre abundant en la zona que s'usava per beure mate. Cap a 1802 es decideix la construcció d'una capella i és assignat com a rector, el frare Manuel Ubeda de l'ordre dels Trinitarios Calçats devots de la Divina Trinidad. És ell qui rebent de la llavors vídua de Miguel de la Cuadra, Inés Durán, la donació dels solars, procedeix a fundar la que es va anomenar "Villa de la Santísima Trinidad de los Porongos" (actual Trinidad).

Des de mitjan 1860, existia un important moviment de veïns de la Villa de la Santísima Trinidad que aspiraven a què aquests territoris que constituïen la 3era. Secció Judicial de San José, fossin separats del mateix i constituïssin un nou departament. Tal iniciativa no hauria de tenir èxit fins a l'any 1885, quan el llavors President de la República Gral. Máximo Santos va decidir la creació d'un nou departament com una eina política per detenir més poder. Va ser així que per la Llei Nro. 1854 del 30 de desembre de 1885 va néixer el departament de Flores del territori que pertanyia a la 3era. Secció Judicial de San José.

La denominació de Flores del nou departament és en homenatge al Brigadier Venancio Flores, qui tingués destacada actuació militar i política en la vida del país en les dècades de 1840, 1850 i 1860 i que era oriünd del mateix.

[edita] Geografia

[edita] Orografia

Flores té el terra ondulat per la Cuchilla Grande (les cuchillas a l'Uruguai són cadenes de turons), que en ell desprenen els ramals de Marincho, de Porongos i d'altres. Al sud-oest es destaquen al paisatge turons d'Ojosmín. Té abundants gresos de Palacio en la seva part el Nord, on formen escarpes panoràmiques, i en ser erosionades deixen lloc a les anomenades grutes, com la del Palacio, típic d'aquesta classe de formacions, amb tafaneres columnes. L'esmentat gres ferruginós, té una coloració vermellosa característica, i s'empra per a la reparació de camins. No falten en Flores mars de pedra de curta extensió, en zones on aflora el granit (Marincho, Rierol Grande), i a alguns turons (Ojosmín).

[edita] Hidrografia

La Cuchilla Grande forma la divisòria principal del departament, separant les conques del riu Negro, de la del Santa Lucía; a aquest últim corre el riu San José, que neix en el departament; cap al riu Negro es dirigeixen el riu Yí i el rierol Grande; la Cuchilla de Marincho separa els tributaris del rierol Grande dels del riu Yí, corrent cap a aquest últim el rierol Porongos, que passa a poca distància de Trinidad, capital del departament. Al sud el riu San José, rep al rierol San Gregorio.

[edita] Economia

Hi ha zones on es conreen cereals com a blat, blat de moro, lli i gira-sol. El sud-oest es dedica en part a la lleteria, elaborant-se formatge. El departament es destaca principalment per la seva producció llanera. Entre les activitats industrials poden esmentar-se el rentat de llana, la fabricació de formatges, l'adobat de cuirs, fabricació de maons i rajoles; sent els establiments generalment petits i ubicats molts d'ells a la capital, Trinidad.

[edita] Estadístiques

• Migració interna: 24%
• PBI departamental: US$ 4796 per cápita
• Llars amb NBI: 28,5%
• Taxa de desocupació: 14%

[edita] Demografia

Segons el cens de 2004, hi ha en el departament 25.104 habitants i 8.137 llars particulars. La mida mitja de la llar són 3,0 persones. Per cada 100 dones existeixen 97,5 homes.

• Taxa de creixement exponencial de la població: -0,313% (2004)
• Taxa bruta de natalitat: 14,20 naixements/1.000 persones (2004)
• Taxa bruta de mortalitat: 9,97 morts/1.000 persones (2004)
• Mitjana d'edat: 34,2 anys (32,8 homes, 35,7 dones)
• Esperança de vida en néixer:
  • Població total: 76,96 anys
  • Homes: 72,98 anys
  • Dones: 81,10 anys
• Nombre mig de fills per dona: 2,13 fills/dona
• Ingrés mig mensual per capita de la llar (ciutats de 5.000 o més habitants): 4.754,1 pesos/mes

[edita] Principals centres urbans

(Pobles o ciutats de Flores - dades del cens de l'any 2004^[1].)

Ciutat/Poble	Població
Ismael Cortinas	1.069
Trinidad	20.982
Andresito	140
La Casilla	93
Àrea Rural	3.730

[edita] Esports

L'esport per excel·lència d'aquest departament és el futbol, tenint com principals equips a Independent i Porongos.

[edita] Referències

1. ↑ INE - Cens Fase I - Divulgació de resultats (castellà)

[edita] Enllaços externs

• Intendència Municipal de Flores. (castellà)
• Junta Departamental de Flores. (castellà)
• Ecos Regionales, Diari Trinitaro que difon les notícies locals i de la zona.
• Flores en internet.

Departaments de l'Uruguai
Artigas | Canelones | Cerro Largo | Colonia | Durazno | Flores | Florida | Lavalleja | Maldonado | Montevideo | Paysandú | Río Negro | Rivera | Rocha | Salto | San José | Soriano | Tacuarembó | Treinta y Tres