Juana de Ibarbourou

De Viquipèdia

Juana de Ibarbourou

Juana de Ibarbourou (Melo, 8 de març de 1892/5 - Montevideo, 15 de juliol de 1979), poetessa uruguaiana.

Segons diverses versions va nàixer l'any 1892 tot i que ella declarava haver nascut el 1895. Aquestes confusions també existeixen amb el seu nom complet, Juana Fernández Morales o Morelos de Ibarbourou, però el pseudònim literari 'Juana de Ibarbourou' és el més difós. El seu cognom va ser adoptat del seu marit, el capità Lucas Ibarbourou, amb qui es va casar quan tenia vint anys. Son pare era basc espanyol i sa mare pertanyia a una de les famílies espanyoles més antigues de l'Uruguai.

Va aconseguir una gran popularitat en l'àmbit castellanoparlant per les seues primeres col·leccions de poemes. Va ser electa membre de l'Acadèmia uruguaiana l'any 1947, i l'any 1959 li va ser concedit el premi nacional de literatura, atorgat aquest any per primera vegada. Les seues obres estan marcades pel modernisme i, temàticament, se centren en temes com ara l'amor de la maternitat, la bellesa física i la naturalesa, que expressa amb cert llast retòric.

Residència de Juana de Ibarbourou. Funciona actualment com a museu

Les seues dues primeres col·leccions de poemes, d'estil modernista, van ser Las lenguas de diamante (Les llengües de diamant -1919) i El cántaro freco (El cànter fresc - 1920). Van tenir repercussió internacional i van ser traduïts a diverses llengües, a l'igual que altres reculls de poemes posteriors. L'originalitat del seu estil va consistir a unir un ric cromatisme amb imatges modernistes per a palesar un sentit optimista de la vida, amb un llenguatge senzill, sense complexitats conceptuals, que redunda en una expressivitat fresca i natural. A partir de llavors va publicar més de trenta llibres, la majoria dels quals van ser col·leccions de poesia, tot i que va escriure també memòries de la seua infantesa com Chico Carlo (1944), i un llibres per a infants (veure Obres). La seua àmplia popularitat la va fer mereixedora del sobrenom de Juana de América, el que ella va afirmar declarant-se “filla de la naturalesa”.