CGT
De Viquipèdia
La Confederació General del Treball (CGT) és una organització sindical amb implantació a Espanya creada l'any 1989 com a conseqüència d'un procés judicial entre dues faccions de la CNT. El grup anomenat fins llavors CNT-Renovada o CNT-Congrés de València, constituït l'any 1979, va perdre el pleit amb l'altre sector i amb ell el dret a l'ús de les sigles històriques del sindicat.
La CGT segons els seus estatuts es defineix com:
- Una organització de treballadors i treballadores que es defineix anarcosindicalista i per tant de classe autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària que lluita per la millora de les seves condicions de vida i treball i alhora per anar avançant, mitjançant aquestes lluites, cap a una emancipació total com a classe. Hi tenen cabuda totes les treballadores i treballadors pel sol fet de ser-ho, siguin quin siguin les seves opcions polítiques o creences religioses. Independent de tot partit o grup, per la qual cosa no existeixen altres interessos que no siguin els dels seus propis afiliats i afiliades. Els òrgans decisoris, a tots els nivells, arrenquen de les assembles dels sindicats.
Taula de continguts |
[edita] Organització
Dins el sindicat es formen les seccions sindicals que agrupen tots els afiliats a una empresa o sector.
Els sindicats d'una mateixa població constitueixen la federació local; també s'organitzen federacions comarcals i intercomarcals. Les federacions locals de cada territori (Aragó, Catalunya, Illes Balears...) formen les corresponents Confederacions Territorials i les Federacions de Branca dels distints sindicats (Metall, Sanitat, Administració Pública, Ensenyament, Banca,Transports i Telecomunicacions, Comerç i Hostaleria, Activitats diverses, Mineria, Químiques, etc.). Junt amb el Secretariat Permanent, formen el Comitè Confederal de la CGT, màxim organisme entre congresos. Hi ha dos nivells d'intervenció: el territorial i el professional o sectorial
La CGT s'estructura també per federacions sectorials o rams d'indústria.
A Catalunya la CGT té una presència notable al sector serveis (especialment a transports públics, ensenyament, banca i correus) i es el tercer sindicat representatiu en nombre de delegats sindicals a Catalunya per darrera de CCOO i UGT
La Revista Catalunya es l'òrgan de la CGT de Catalunya, s'edita mensualment en català amb una tirada actualment de 10.000 exemplars que es distribueixen entre els afiliats al sindicat.
El diari Rojo y Negro es l'òrgan de la CGT a tot Espanya.
[edita] Fundacions i Federacions de CGT
- Federació Comarcal de l'Anoia
- Federació Local de Barcelona
- Federació Comarcal Barcelonès Nord
- Federació Comarcal del Baix Llobregat
- Federació Local de Castellar del Vallès
- Federació Intercomarcal del Garraf / Alt Penedès
- Federació Local de Manresa
- Federació Comarcal del Maresme
- Federació Local de Rubí
- Federació Local de Sabadell
- Federació Local de Sallent
- Federació Local de Terrassa
- Federació Comarcal del Vallès Oriental
- Federació Comarcal Baix Penedès (El Vendrell)
- Federació Comarcal del Baix Camp / Priorat (Reus)
- Federació Local de Tarragona
- Federació Intercomarcal de Lleida
- Federació Intercomarcal de Girona
- Federació Local d'Alacant
- Federació Local d'Alcoi
- Federació Local de Benidorm
- Federació Local de Castelló
- Federació Local de Gandia La Safor
- Federació Local de Murcia
- Federació Local de València
- Federació Local de Vinaròs
- Federació Local de Palma
- Federació Local de S'arenal de Lluchmajor
- Federació Local de Ciutadella (Menorca)
- Fundació Salvador Seguí
- Centre d'Estudis Sociolaborals CELS
- Federació d'Administració Pública
- Federació de Banca, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crédit i Oficines i Despatxos
- Federació d'Ensenyament
- Federació del Metall
- Federació d'Indústries Químiques i afins
- Federació de Sanitat
[edita] Símbols
El sindicat utilitza principalment una bandera, però en té tres d'oficials, totes elles semblants.
Vegeu: glossari de mots relacionats amb l'anarquisme.