Carles Manuel III de Sardenya
De Viquipèdia
Carles Manuel III de Sardenya ( Torí, Savoia 1701 - íd., Regne de Sardenya-Piemont 1773 ) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1730 i 1773, i duc de Milà entre 1733 i 1736.
[edita] Orígens familiars
Va néixer el 27 d'abril de 1701 a la ciutat de Torí, capital en aquells moments del Ducat de Savoia, sent el cinqué fill del duc Víctor Amadeu II de Savoia i la seva esposa Anna Maria d'Orleans. Era nét per línia paterna del també duc Carles Manuel II de Savoia i Maria Joana Baptista de Savoia-Nemours, i per línia materna del duc Felip I d'Orleans i Enriqueta d'Anglaterra.
Fou germà de Maria Adelaida de Savoia (mare de Lluís XV de França) i Maria Lluïsa de Savoia, casada amb Felip V d'Espanya i mare de Lluís I i Ferran VI d'Espanya.
Morí a la ciutat de Torí, en aquells moments capital del Regne de Sardenya-Piemont, el dia 20 de febrer de 1773, i fou enterrat a la Basílica de Superga.
[edita] Ascens al tron
El 1730 el seu pare abdicà en favor seu davant l'empitjorament de la seva salut. Després del casament amb la seva tercera esposa, i d'una llarga estada a la ciutat de Chambéry on es recuperà d'una malaltia mental, Víctor Amadeu II recuperà el poder, si bé fou reclòs per part del seu fill al castell de Rivoli a la ciutat de Torí. A la mort del seu pare, ocorreguda el 1732, fou formalment nomenat duc de Savoia i rei de Sardenya, el nou estat creat pel seu pare a partir dels dominis de la Dinastia Savoia al Piemont i l'illa de Sardenya.
Durant la Guerra de Successió polonesa (1733-1738) Carles Manuel III donà suport al pretendent Estanislau Leszczyński. Després del tractat d'aliança signat a Torí el 28 d'octubre de 1733 marxà sobre el Ducat de Milà i la Llombardia, que foren ocupades sense grans pèrdues. No obstant això, quan el Regne de França va intentar convèncer a Felip V d'Espanya d'unir-se a la coalició aquest demanà rebre el ducat de Milà i Màntua a canvi. Això no fou acceptable per a Carles Manuel III ja que constituïa la reconstrucció d'un nou domini espanyol a la península Itàlica. Finalment tan sols fou cedit el ducat de Màntua al Regne d'Espanya, i l'exèrcit piemontès sortí victoriòs de dues batalles a Crocetta i Guastalla, tot i que al ser signat el tractat de pau entre Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic i Lluís XV de França Carles Manuel va haver d'abandonar la Llombardia, si bé va rebre a canvi Langhe, Novara i Tortona.
Posteriorment va participar en la Guerra de Successió austríaca prenent partit en favor de Maria Teresa I d'Àustria, amb suport financer i naval del Regne de la Gran Bretanya. Hagué de fer front a un intent d'invasió del seu regne després d'un intent fallit de conquerir el Regne de Nàpols, defenent l'any 1744 personalment la ciutat de Cuneo. El 1745 perdé Alessandria, Asti i Casale, i amb l'ajuda que arribà d'Àustria aconseguí recuperar les dues primeres l'any següent. El 1747 aconseguí la victòria a la Batalla d'Assietta, aconseguint aturar les hostilitats franceses al seu territori. Mitjançant la signatura del Tractat d'Aquisgrà l'any 1748 Carles Manuel III aconseguí recuperar el comtat de Niça i diversos territoris de Savoia, així com gunayar Vigevano i terres a la vall del Po.
Posteriorment es va negar a participar en la Guerra dels Set Anys (1756-1783), i preferí concentrar-se en les reformes administratives per a mantenir un exèrcit bé disciplinat i enfortir les seves fortaleses. Va fundar, així mateix, la Universitat de Sàsser i Càller.
[edita] Núpcies i descendents
Es casà el 15 de març de 1722 a la ciutat de Vercelli amb Anna Cristina Lluïsa de Baviera, filla de Teodor-Eustaqui de Wittelsbach i Maria-Amàlia de Hesse-Rheinfels-Rotenbourg. D'aquesta unió nasqué:
Es casà, en segones núpcies, el 23 de juliol de 1724 a la ciutat de Thonon-les-Bains amb Polixena Christina de Hesse-Rotenburg, filla d'Ernest-Leopold de Hesse-Rotenburg i Elionor de Löwenstein-Wertheim-Rochefort. D'aquesta unió nasqueren:
- Víctor Amadeu III de Sardenya (1726-1796), duc de Savoia i rei de Sardenya
- Elionor de Savoia (1728-1781)
- Maria Lluïsa de Savoia (1729-d.1767), religiosa
- Maria Felicitat de Savoia (1730-1801)
- Manuel Filibert de Savoia (1731-1735), duc d'Aosta
- Carles Francesc de Savoia (1733), duc de Chablais
Es casà, en terceres núpcies, l'1 d'abril de 1737 amb Elisabet Teresa de Lorena, filla del duc Leopold I de Lorena i Elisabet Carlota d'Orleans, i germana de l'emperador Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic. D'aquesta unió nasqueren:
- Carles Francesc de Savoia (1738-1745), duc d'Aosta
- Maria de Savoia (1740-1742)
- Benet de Savoia (1741-1808), duc de Chablais
| Precedit per: Víctor Amadeu II |
Duc de Savoia i Rei de Sardenya 1732–1773 |
Succeït per: Víctor Amadeu III |
| Precedit per: Carles VI |
Duc de Milà 1733–1736 |
Succeït per: Carles VI |
