Dinastia Wittelsbach

De Viquipèdia

Blasó de l’escut dels "Wittelsbach".

Armes ampliat dels Wittelsbach, amb les insígnies reials.

Els Wittelsbach són una família reial Europea i una dinastia alemanya de Baviera.

Taula de continguts

1 Orígens
2 Regnat a Alemanya
- 2.1 Branca bavaresa
- 2.2 Branca palatina
3 Regnat fora d’Alemanya
- 3.1 Branca palatina
- 3.2 Branca bavaresa
4 Altres membres importants de la dinastia
- 4.1 Branca bavaresa
- 4.2 Branca palatina
5 Veure també
6 Enllaços externs

[edita] Orígens

Berthold, marcgravi de Baviera (mort el 980), fou avantpassat d’Otó I, comte de Scheyern (mort en 1072), de qui el seu fill Otó II comte de Dachau, adquirí el castell de Wittelsbach (prop d’Aichach), i fou pare d’Otó IV, comte palatí de Baviera (mort el 1156). El seu fill Otó V va ser investit amb el ducat de Baviera en 1180, posteriorment a la caiguda d’Enric el Lleó. El fill del duc Otó, Lluís I de Baviera obtingué també el Palatinat el 1214.

[edita] Regnat a Alemanya

La família Wittelsbach fou una dinastia governant alemanya dels territoris de Baviera des de 1180 fins 1918 i de Renània-Palatinat des de 1214 fins 1805; en 1815 aquest territori va ser parcialment incorporat a Baviera, elevat a la categoria de regne per Napoleó en 1806.

La família va tenir dos emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic: Lluís IV (1314-1347) i Carles VII (1742-1745), tots dos de la branca més jove de la dinastia, i un rei germànic amb Robert del Palatinat (1400-1410), un membre de la branca més antiga.

La dinastia Wittelsbach es va dividir en dues branques en 1329, arrel del Tractat de Pavia. L’emperador Lluís IV, assegurava el Palatinat per als descendents del seu germà el duc Rodolf, Rodolf II, Rupert I i Rupert II, elector palatí del Rin. D’aquesta forma, Rodolf I esdevenia el continuador de la línia original (palatina) de la dinastia Wittelsbach, si be va retornar el poder de Baviera en 1777 als descendents de Lluís IV, després de l’extinció de la línia jove (bavaresa).

[edita] Branca bavaresa

La branca bavaresa va mantenir el ducat de Baviera des de 1317 fins la seva extinció en 1777. En 1623 els ducs foren investits amb la dignitat electoral.

Durant mig segle, entre 1323 i 1373, la branca jove de la dinastia també va governar Brandenburg, al nord-est d’Alemanya. Al sud, varen controlar el Tirol entre 1342 i 1363. Entre 1345 i 1432, aquesta branca també governà a els comtats d'Holanda i d'Hainaut al nord-oest de l’antic Imperi Alemany. Des de 1583 fins 1761, la branca bavaresa de la dinastia va aportar prínceps electors i arquebisbes de Colònia, els prínceps-bisbes de Lieja i molts altres bisbes del Sacre Imperi romanogermànic.

Maximilià II Manuel, Elector de Baviera va ser també governador dels Països Baixos espanyols (1692-1706).

[edita] Branca palatina

La branca palatina va estar al Palatinat entre 1317-1329 fins 1918 i, en Baviera des de 1777. Amb la butlla d'Or de 1356 els comtes palatins varen ser investits amb la dignitat electoral.

En 1619, el protestant Federic V va ser rei de Bohèmia, però va ser destronat pel catòlic Maximilià I de Baviera, un membre de la branca jove. La branca palatina també va posseir el ducat de Jülich i Berg.

[edita] Regnat fora d’Alemanya

Amb el duc Otó III, qui fou elegit rei d’Hongria amb el nom de Bela V 1305-1308, la dinastia Wittelsbach arribarà al poder fora del Sacre Imperi Romanogermànic per primera vegada.

[edita] Branca palatina

Cristobal III de la branca Palatina fou rei de Dinamarca, Suècia i Noruega 1440/1442-1448. La dinastia de Palatinat-Zweibrücken va ocupar la monarquia sueca entre 1654-1720 sota Carles X, Carles XI, Carles XII i Ulrica Eleonora de Suècia.

Finalment el príncep bavarès Otó I fou rei de Grècia (1832-1862).

La línia succesòria dels Jacobistes ocupa actualment la dinastia Wittelsbach. Francesc, príncep hereu de Baviera, es reconegut pels Jacobistes com Francesc II.

[edita] Branca bavaresa

Josep Ferran de Baviera va ser elegit favorit d’Anglaterra i els Països Baixos per succeir com a governant d’Espanya, al jove Carles_II_d'Espanya, però la mort sobtada de Josep Ferran en 1699, estroncà les opcions dels Wittelsbach per arribar al poder a Espanya.