Vicente Huidobro
De Viquip??dia
Vicente Huidobro (Santiago, 10 de gener de 1893 - Cartagena, 2 de gener de 1948). poeta xil??, creador i exponent del creacionisme.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Primers anys
Vicente Garc??a-Huidobro Fern??ndez va n??ixer al 1893 a Santiago de Xile dins d'una fam??lia rica i amb inquietuts culturals, en la qual la mare era una activa feminista. Despr??s de passar els seus primers anys a Europa, va entrar a una escola jesu??ta a Santiago.
Va cursar estudis de literatura a la Universitat de Xile i va publicar Ecos del alma a Santiago (1911), de tend??ncia modernista. A l???any seg??ent, es va casar, i va dirigir la revista Musa Joven, on va apar??ixer part del seu llibre posterior, Canciones en la Noche, i el seu primer cal??ligrama, Tri??ngulo arm??nico.
El 1913 va dirigir amb Carlos D??az Loyola (nom real per Pablo de Rokha) els tres n??meros de la revista Azul, i public?? els llibres de poemes La Gruta del Silencio i Canciones en La Noche.
El 1914 dict?? la confer??ncia Non Serviam, que reflecteix el seu credo est??tic. A Pasando y Pasando exposa els seus dubtes religiosos, i les seves cr??tiques contra els jesu??tes, cosa que el va dur a patir retrets de la seva fam??lia. Aquell any public?? tamb?? Las Pagodas Ocultas (1916), llibre de "salms, poemes en prosa i assaigs", que firma per primer cop amb el nom de Vicente Huidobro.
[edita] Estades a Argentina, Fran??a i Espanya
El 1916 va viatjar a Buenos Aires i va pronunciar una confer??ncia sobre poesia a l???Ateneu, on va esbossar la seva teoria creacionista. Aquell mateix any, embarc?? amb dest?? a Europa, amb la seva dona i fills; a Madrid, hi va con??ixer Rafael Cansinos Assens, amb qui havia mantingut una relaci?? epistolar des de 1914. S'instal??l?? Par??s durant Primera Guerra i public?? Ad??n (1916), obra que tanca el per??ode inicial de la seva formaci??. A l'Argentina va editar El espejo de agua (1916), obra breu constitu??da per nou poemes amb qu?? Huidobro, tot i que encara incipientment, inicia la seva nova forma est??tica.
El 1917 col??labor?? a la revista Nord-Sud dirigida per Pierre Reverdy juntament amb Guillaume Apollinaire, Tristan Tzara, Jean Cocteau, Andr?? Breton, Louis Aragon, Max Jacob i altres, fins que una disputa amb el seu director l'alluny?? d???aquest mitj??.
Es relacion?? amb les avantguardes parisenques de l?????poca: Pablo Picasso, Juan Gris, Jacques Lipchitz, Francis Picabia, Joan Mir??, Max Ernst, Paul ??luard i Blaise Cendrars, a m??s dels anteriorment anomenats.
Public?? Horizon Carr?? (1917) que inclou poemes que havien aparegut a El espejo de agua, tradu??ts al franc??s amb l???ajuda de Juan Gris, i presentats amb una composici?? tipogr??fica m??s avan??ada.
A la tardor de 1918 Huidobro viatj?? a Madrid, iniciant una s??rie de viatges anuals a aquesta ciutat. Hi prengu?? contacte amb Sonia i Robert Delaunay, refugiats a Espanya, i reprengu?? la seva amistat amb Rafael Cansinos Assens.
Al caf?? Pombo es relacion?? amb Guillermo de Torre, Isaac del Vando-Villar, Mauricio Bacarisse i Ram??n, entre altres, i divulg?? les avantguardes parisenques i el seu mateix moviment creacionista, que engendrar?? a m??s el moviment ultra??c o ultraisme.
Es cartej?? amb Tristan Tzara i col??labora a la seva revista "Dada".
A Madrid public?? simult??niament quatre llibres el 1918, Hallali i Tour Eiffel en franc??s; Poemas ??rticos i Ecuatorial en espanyol, i reeditaria El Espejo de Agua. El 1919, en una altre dels seus viatges a Madrid, portava, segons Rafael Cansinos Assens, l???esborrany d'un ??Voyage en parachute??, primer esb??s del que seria posteriorment Altazor. Fa cursos diversos sobre ci??ncies en diverses universitats, i s'interessa a m??s per coneixements esot??rics: astrologia, alqu??mia, c??bala antiga i ocultisme en general.
El 1920 continu?? escrivint a Par??s i col??labor?? amb Amed??e Ozenfant i Le Corbusier a L' Esprit N??uveau, revista dirigida per Paul Derm??e, a m??s a La Bataille Litt??raire, La Vie des Lettres, Le Coeur ?? Barbe i Actino; a m??s a m??s, escrigu?? tamb?? per a les revistes ultraistes espanyoles: Grecia, la Revista Cervantes, Tableros i Ultra. A El Liberal de Madrid, Enrique G??mez-Carrillo public?? una entrevista a Pierre Reverdy, qui s'atribu??a la paternitat del creacionisme i acusava Huidobro d'haver antedatat l???edici?? de El espejo de agua. Grecia es solidaritz?? amb Huidobro i aquest viatja a Madrid, entre agost i setembre, per refutar Enrique G??mez-Carrillo.
[edita] Tornada a Xile
El 1932 torn?? a Xile pressionat per la crisis econ??mica mundial, i public?? Gilles de Ra??z.
El 1933 visqu?? una intensa activitat pol??tica en pro del Partit Comunista xil??. A la revista Europa de Barcelona public?? l'article ??Manifest a la juventut d???Hispanoam??rica?? on proposava la creaci?? d???una rep??blica formada per Bolivia, Xile, Paraguai i Uruguai.
El 1934 escrigu?? una cr??tica cinematogr??fica a la premsa santiaguina. Nasqu?? el seu cinqu?? fill, Vladimir, nom donat en honor a Lenin. Public??, en un any de intensa activitat editorial: Cagliostro, (Santiago, Zig-Zag), novel??la-film; La Pr??xima. Historia que pas?? en un tiempo m??s (Santiago, Walton); Pap?? o el diario de Alicia Mir (Santiago, Walton), novel??la escrita en forma de diari ??ntim; i En la Luna (Santiago, Ercilla), teatre. Fund?? amb Omar C??ceres i Eduardo Anguita la revista Vital/Ombligo.
El1935 esclata la pol??mica entre Huidobro i Pablo Neruda en apar??ixer el primer en forma m??s destacada a l'Antologia de Poesia Xilena Nova d'Eduardo Anguita i Volodia Teitelboim. Public?? Tres Novelas Ejemplares (1935). Arran de la seva brevetat, hagu?? d'agregar dos textos m??s dels escrits amb Hans Arp, per suger??ncia del seu editor.
El1936, juntament amb Pablo Picasso, Hans Arp, Vasily Kandinsky, Robert i Sonia Delaunay, entre altres, firm?? el ??Manifiesto Dimensionista??. Escrigu?? articles pol??tics antifeixistes per al diari La Opini??n, s???adher?? al "Frente Popular Chileno", i escrigu?? sobre la pol??tica contingent. Fund?? la revista Total i organitz?? als escriptors xilens en solidaritat amb el poble espanyol a la guerra civil. Public?? el seu poema ??Est?? sangrando Espa??a??. Viatja a Espanya, on participa activament a la guerra.
El 1937 s'accentu?? la pol??mica amb Neruda en trobar-se ambd??s a Espanya donant suport a la causa republicana. L???Association Internationale des ??crivains pour la D??fense de la Culture (A.I.D.C.) hi intervingu?? des de Par??s, al maig, enviant-los una carta a tots dos, on els instava a canviar la seva actitud. La firmaven, entre altres, Tristan Tzara, Alejo Carpentier, C??sar Vallejo i Juan Larrea. F??u estada a Val??ncia, on particip?? en el Congr??s d'Intelectuals Antifeixistes. De tornada a Xile, public?? el poema en prosa ??Fuera de aqu???? contra els militars feixistes italians que visitaven el pa??s, per al qual cosa acab?? sent v??ctima d'una agressi??. Public?? el poema ??Gloria y Sangre?? en Madre Espa??a: Homenatge dels poetes xilens, Santiago.
El 1938 nasqu?? Mandr??gora, moviment surrealista xil?? que es gest?? en reunions a casa d'Huidobro. Mor?? Mar??a Luisa Fern??ndez, la seva mare. Public?? el juliol, el segon i ??ltim n??mero de Total.
El 1939 public?? S??tiro o el Poder de las Palabras. El 1940 public?? a El Mercurio i La Naci??n les seves tres ??Cartas al T??o Sam??. A l???any seg??ent, public?? Ver y Palpar i El Ciudadano del Olvido (1940), amb recopilacions de poemes in??dits i publicats a revistes nacionals i estrangeres.
