Ultraisme

De Viquip??dia

L'Ultraisme ??s un moviment literari nascut a Espanya el 1918, amb la intenci?? d'enfrontar-se al Modernisme, que havia dominat la poesia en llengua espanyola de finals del segle XIX. Va ser "llan??at" a les tert??lies del Caf?? Colonial de Madrid, presidides per Rafael Cansinos Assens. Entre d'altres, van formar part del nucli ultraista Guillermo de Torre, Juan Larrea, Gerardo Diego, i l'argent?? Jorge Luis Borges, que en aquells moments residia a Madrid.

En conson??ncia amb el futurisme rus i itali??, el dadaisme i el surrealisme franc??s, l'ultraisme, que s'extingiria el 1922 amb la desaparici?? de la revista "Ultra", es va propossar un canvi est??tic, menys ambici??s que el del surrealisme, que pretenia extendre's a totes les arts i, fins i tot, a la vida quotidiana. Els ultraistes van renegar del manierisme i de l'opul??ncia del modernisme, moviment iniciat pel poeta nicarag??enc Rub??n Dar??o. La poesia ultraista va apel??lar a imatges vigoroses, de vegades xocants, amb refer??ncies al m??n modern i a les noves tecnologies; l'eliminaci?? de la rima i una disposici?? tipogr??fica lliure del poema, en una pretesa fusi?? de la pl??stica i la poesia.

En un article publicat a la revista "Nosotros", de Buenos Aires, el 1921, Borges va sintetitzar aix?? els objectius de l'ultraisme:

• Reducci?? de la l??rica al seu element primordial: la met??fora.
• Eliminaci?? de les frases mitjanceres, els nexes i els adjectius in??tils.
• Abolici?? dels treballs ornamentals, el confessionalisme, la circunstanciaci??, les pr??diques i la nebulositat rebuscada.
• S??ntesi de dues o m??s imatges en una, ampliant d'aquesta manera la seva facultat de sugerencia.

L'expressi?? "treballs ornamentals" era una clara refer??ncia al modernisme rubendari??, que els ultraistes consideraven recargat de guarniments i sense subst??ncia.

L'ultraisme coincidia amb les altres avantguardes en l'eliminaci?? del sentimentalisme.

L'ultraisme era af?? al creacionisme, del poeta xil?? Vicente Huidobro, qui va passar per les tert??lies dels ultraistes. Huidobro pretenia que un poema fos sempre un objecte nou i diferent a la resta, que havia de crear-se "com la natura crea un arbre", posici?? que implicava la llibertat del poema enfront de la realitat, inclosa la realitat ??ntima de l'autor.