Turnera diffusa

De Viquipèdia

Nota: L'article necessita algunes millores en el seu format:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article) Pot necessitar retocs en; negretes, enllaços, capçaleres, imatges, categories, interwikis, ...

TINGUEU PACIÈNCIA

Aquesta pàgina està sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovació Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Botànica Farmacèutica en el curs acadèmic 2007-08, i té com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experiència amb els estudiants, es revisarà tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les polítiques i els estàndards siguin complerts, moment en què s'enretirarà la plantilla.

Aquest article sobre biologia és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.

Turnera diffusa

Classificació científica

Regne:	Plantae
Divisió:	Magnoliophyta
Classe:	Magnoliopsida
Subclasse:	Dilleniidae
Ordre:	Malpighiales
Família:	Turneraceae
Gènere:	Turnera
Espècie:	T. diffusa

Nom binomial

Turnera diffusa
Willd. ex Schult.

[edita] Nomenclatura

La Turnera diffusa o Turnera microphylla, més coneguda com la damiana, també se li coneix en castellà com “hierba de la pastora”, “pastorcita”, “rompe camisa macho”, “hierba del venado” o “oreganillo”. A Mèxic, el seu país d´origen , es coneguda amb el nom de té mexicà.

[edita] Etimologia

El nom de Turnera es deu a William Turner, metge anglès autor de New Herbarian i de Flora anglesa (1551) i també conegut com el pare de la botànica anglesa.

[edita] Ecologia

Creix a terrenys àrids d´Amèrica tropical: Antilles, Brasil, Bolívia, sur de Califòrnia, Texas, Namíbia i especialment a Mèxic, on es recol·lecta majoritàriament. Es troba als sòls secs i molt solejats. Floreix entre el juliol i el novembre.

[edita] Descripció

[edita] Cicle vital

Arbust de fulla caduca.

[edita] Dimensions

Petit arbust de mida variable entre 30cm i 2 metres d´alçada.

[edita] La tija

Tija ramosa.
Recoberta per una escorça de color verd-marronós.
Quan la tija és d´un arbust jove, està recoberta per una pilositat.

[edita] Les fulles

Estretes i allargades.
D´1 a 5 cm de llargada.
De color verd pàl·lid.
Piloses a la part anterior quan són joves, en especial a les nerviacions.
Part posterior glabre.
Marcadament peciolades. El pecíol és curt y amb dues petites glàndules a la seva base.
Estipulades; les estípules són linears i cerdoses.
Simples.
Ovolanceolades, amb la base molt estreta, pinnatipartides (tenen entre vuit i deu indentacions).
Disposició alterna.
Oloroses.

[edita] Repartició de sexes

Flors hermafrodites.

[edita] Inflorescència

Flors de color groc.
Flors petites (de 8 a 12 mm), solitàries i subsèssils.
Les flors es produeixen a les axil•les de les fulles, amb pedicels molt curts o sense.

[edita] Periant

Periant diferenciat.
5 sèpals que surten del receptacle.
Calze tubular,gamosèpal i tomentós.
Corol·la de 5 pètals inserits al tub caliciliar.
Simetria actinomorfa.

[edita] Androceu

5 estams alternatius als pètals que s´originen al receptacle.
Anteres ditècales.
Sacs pol·línics binucleats.

[edita] Gineceu

Tricarpelar cenocàrpic.
Ovari súper,híspid, unilocular amb 3 estils lliures, 3 estigmes i ramificat a la seva part superior.

[edita] Fruit

Fruit dehiscent.
Càpsula amb 3 valves i una sola cel•la.
Les càpsules contenen entre 3 i 6 llavors de forma arronyonada i de superfície reticulada.

[edita] Farmacologia

[edita] Part utilitzada

S'utilitzen principalment les terminals de les fulles.

[edita] Principis actius

Els components essencials són:

olis essencials, amb una proporció del 0.5-1%. Conté α i β-pinens, cineol, sesquiterpens, p-cimè i timol.
resina (14%).
arbutina (0.7%).
tanins (3.5%).
midó (6%).
gomes (13.5%).
cendres (8.37%).
principis amargs (7%): la damianina.
proteïnes (15%).
alcaloides (7%).

[edita] Acció farmacològica

La damiana té propietats estimulants, diürètiques, afrodisíaques i és un laxant suau. A dosis elevades és purgant. És un tònic del sistema nerviós (psicoestimulant) que actua sobre els centres de la micció, l´erecció i l´ejaculació. Altres activitats descrites no corroborades són: antienvelliment, antidepressora, cardiotònica, depressora/estimulant del SNC (Sistema Nerviós Central), expectorant, energètica, eufòrica, al·lucinògena, timolèptica i emenagoga.

[edita] Indicacions

Les seves utilitats són molt diverses. S´utilitza tant per la impotència masculina com per la frigidesa femenina, quan el motiu del trastorn és psíquic. En casos d´astenia i fatiga s´utilitza com a tònic general. És útil també en cistitis crònica i en aquells casos en que es necessita una estimulació de les mucoses, tant urinàries com respiratòries. Altres indicacions no provades són per casos d´amaurosis, amenorrea, ansietat, asma, broncosis, refredats,colecistosis, còlics, constipació, tos, depressió, diabetis, diarrea, disenteria, dismenorrea, dispèpsia, enuresis, mal de cap, infertilitat, incontinència, migranya, nefrosis, neurastènia, neurosis, paràlisis, espermatorrea, prostatosis, mal d´estómac, sífilis i retenció de líquids.

[edita] Contraindicacions i toxicitat

No hi ha perill o efectes secundaris coneguts a dosis terapèutiques. A dosis elevades pot provocar convulsionsi donar lloc a quinones i glicòsids cianogènics. Per això i per la presència d´alcaloides està totalment contraindicada durant l´embaràs i la lactància. També contraindicada en casos d´ansietat, insomni i síndrome del colon irritable. Pot interferir amb teràpia hipoglicemiant. Els olis volàtils presents irriten la mucosa de les membranes, augmentant el seu grossor e incrementant la producció dels fluids produïts per aquestes membranes. Les arrels són uteractives. A dosis elevades és purgant. En excés és hepatotòxica.

Es recomana no associar a altres drogues estimulants i fer tractaments curts i discontinus. S´ha de tenir en compte que l´estracte fluid i la tintura contenen alcohol.

[edita] Preparacions

Tintura mare
Estracte fluid
Estracte sec
Infusions

Amb els seus extractes es poder elaborar també dos tipus de licors:

GUAYCURA: fet amb aiguardent de canya de sucre, sucre i estracte de damiana. Es pren amb el postre o com a digestiu.
AGAVERO: es fa amb tequila 100% agave. S´utilitza com a digestiu i per acompanyar al cafè.

[edita] Preparació de la tintura

La tintura es prepara amb cinc parts en pes d´alcohol i una part de planta.

Es pesa la substància finament dividia i s´addicionen cinc parts en pes d´alcohol, fraccionades. Es mescla i es deixa reposar protegida del llum i a temperatura ambient durant tres dies, agitant dues vegades al dia. Passat aquest temps es premsa i es filtra.

[edita] Història

Els antics natius americans feien un ús habitual d´aquesta planta con afrodisíac, per millorar la potencia i l´acte sexual. Aquest va ser la primera aplicació descrita per aquesta planta per part dels missioners espanyols a Mèxic.

[edita] Bibliografia

DR. BERDONCES SERRA. Gran enciclopedia e las plantas medicinales. Terapia natural para el tercer milenio. Guia practica de consulta con más de 612 especies de hierbas clasificadas.Tikal Ediciones.
JAMES A.DUKE with MARY JO BOGENSCHUTZ-GODWIN, JUDI DUCELLIER, PEGGY-ANN K.DUKE.Handbook of Medicinal Herbs Second Edition. CRC Press. 2002
GEORGE H.M. LAWRENCE Taxonomy of vascular plants.The Macmillan Company: New York. 1951
ARTHUR CRONQUIST An Integrated System of Classification of Flowering Plants The New York Botanical Garden. 1981.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Turnera diffusa

Categories: Plantes medicinals | Magnoliòpsids

Categories ocultes: Viquipèdia:Articles a millorar el format | Viquipèdia:Esborranys de biologia