Tractat de San Stefano

De Viquipèdia

Edifici de Yeşilköy on se signà el tractat de San Stefano

Fronteres de Bulgària segons el Tractat de San Stefano

El Tractat de San Stefano (3 de març de 1878) és l'acord que va imposar Rússia a l'Imperi Otomà després de la seva victòria en la guerra russo-turca de 1877. Es va signar a San Stefano (grec: Ayastefanos, actualment Yeşilköy), població situada a l'oest d'Istanbul, pel comte Nikolai Pavlovitx Ignatiev i Alexander Nelidov per part de l'Imperi Rus i el Ministre d'Afers exteriors Safvet Paixà i l'ambaixador a Alemanya Sadullah Bei per part de l'Imperi Otomà. El 3 de març, dia en que es va signar el Tractat de Sant Stefano, és la diada nacional de Bulgària.

[edita] Antecedents

El 1859 Sèrbia es rebel·là contra els turcs, i poc després s'hi afegí Montenegro (que va arribar a declarar-se independent), Bòsnia i Hercegovina (que s'havien unit a Sèrbia). En 1876 la insurrecció s'expandí també a Bulgària. La severa repressió duta a terme pels turcs, va provocar que el tsar Alexandre III de Rússia aliat amb Romania declarés la guerra als turcs. L'exèrcit turc fou derrotat, i el govern turc obligat a signar la rendició en aquest tractat de San Stefano, pel qual. endemés de les cessions territorials, permetia que les tropes russes s'estacionessin a Bulgària dos anys.

[edita] Conseqüències

El tractat reorganitzava les antigues possessions balcàniques de l'Imperi Otomà. La disposició més important d'aquest tractat fou el reconeixement de la independència de Bulgària que va absorbir la major part de Macedònia, cosa que va permetre a Bulgària estendre's des del mar Egeu al mar Negre. L'Imperi Rus, endemés, s'emparava del Caucas amb els ports de Kars i Batumi com a reparacions de guerra.

"Llibertat Bulgària", litografia de Georgi Danchov

També es va reconèixer definitivament la independència de Sèrbia, qui endemés s'incorporava les ciutats moraves de Niš i Leskovac, de Montenegro, qui s'incorporava les ciutats de Nikšić, Podgorica i Antivari, i de Romania. Romania cedia Bessaràbia a Rússia i obtenia a canvi la Dobrudja. Bòsnia i Hercegovina esdevenia autònoma. Rússia aconseguia territoris de l'Imperi Otomà i el Soldà garantia la seguretat dels seus súbdits cristians, prometia reformes a Creta, Epir i Tessàlia i atorgar una constitució. Alhora, els estrets del Bòsfor i els Dardanels restaven oberts a tots aquells vaixells de bandera neutral tant en temps de guerra com de pau.

El Regne Unit i Àustria-Hongria s'oposaren a aquest tractat perquè donava ales al nacionalisme eslau temien que Bulgària s'aconvertís en un satèl·lit de Rússia i una amenaça per a l'Imperi Otomà.

El tractat es va modificar quatre mesos més tard, el 13 de juliol de 1878, després del Congrés de Berlín, en el tractat de Berlín.