Rahal
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre l'arabisme. Per a una llista d'indrets amb aquest nom, vegeu Raval (desambiguació). |
Un rahal (també ral, raval, rafal/rafel, real o arahal) és un arabisme provinent de la paraula ar-rahal, que significa la finca. Al igual que el castellà arrabal, és una paraula que a l'actualitat té un significat molt ample. Del seu ús original designant una zona d'horta o cultiu fora de les muralles, dóna el nom de molts barris (com el Raval de Barcelona, el Pla del Real de València i el Real de la Feria de Sevilla); pobles (Rafelbunyol, Vila-real, Real, Rafal); finques (El Rahal de Nahamén); i el camí-ral, el camí que duu als camps i potser pertangué al rahal.
Taula de continguts |
[edita] El rahal històric
Els rahals dels musulmans eren finques particulars de cultiu o d'esbargiment, o amb les dues funcions alhora. El propietari d'un rahal solia ser un personatge il·lustre o un alt funcionari civil o militar. La condició de terratinent li conferia l'estatus de membre de la classe social alta. El fet que els rahals són molt menys nombrosos que les alqueries (terrenys pertanyents a grup de llauradors) obliga a suposar que el rahal constituiria un tipus de propietat d'accés restringit.
[edita] Ús dels termes "prat" i "rahal"
Encara que els termes "prat" (del llatí) i "rahal" no són sinònims, els dos formen part de molts topònims amb aproximadament el mateix significat (terreny): Durant molt de temps, el Pla del Real de València rebia igualment el nom de "El Prat". Encara que sembla obvi que "rahal" s'haja imposat al prat (els romans precediren als musulmans), no és tan senzill. De bon començament, no sabem el grau d'ús del terme "prat" als països de parla occitano-romànica, o si empraren un altre mot. Quan arriben els musulmans, doncs, imposen la seua estructura hegemònica i el seu sistema d'agricultura, amb el corresponent llenguatge. Aquest deu haver fet un efecte profund, doncs trobem el poble de Ral al Capcir, que mai no fou ocupat pels musulmans. Tanmateix, amb la Reconquesta i subseqüent repoblació provinent de les terres de Ponent i l'Aragó, molts indrets canviaren de nom i trobem curiositats, com la vila de Prades al bell mig del darrer bastió musulmà de Catalunya, les muntanyes de Prades. Molt a prop trobem Rojals la pedania de Montblanc. El primer prové de "prat"; el segon de "rahal". Caldria comentar que ni la repoblació fou total (hi romangué molts moriscs, predominantment al camp), ni els repobladors tingueren un parlar sense arabismes (provenien de zones ocupades durant segles pels musulmans (Terres de Ponent i Baix Aragó). Amb el temps i la més completa destitució dels moriscs, es degué estendre l'ús de "prat". Per tant, podem trobar un exemple de redundància lingüística en què les dues formes conviuen, el Raval del Prat, sense que es tracte en realitat ni d'una finca, ni d'un prat, sinó d'una pedania.
A la majoria del teritori es conviuen els dos termes per designar el mateix concepte abstracte d'un terreny:
- Catalunya: El Prat de Llobregat / el Raval de Barcelona
- La Catalunya Nord: Prats de Molló, Prada / Ral
- País Valencià: Prat de Cabanes-Torreblanca / Vila-real, Rafal i un llarg etcètera
- Illes Balears: ? / Secar de la Real, Sa Raval.
[edita] Gènere i d'altres llengües
Com que el mot prové de l'àrab Ar-rahal o Al-rahal i l'article Al no té gènere, es troba dues formes en català: El raval (majoritari) i la raval (o sa raval a les illes). Això forma part d'una confusió general en català amb paraules que comencen amb el prefixe a-, i que dóna lloc a l'ús de l'article femení la. Potser en un moment la paraula fos al-raval/l'arraval, mentre que el castellà decanta per el arrabal (pron. reg.l'arrabal). A l'anglès, mentrestant, ha donat arable (adequat per al conreu).
