[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Pla del Real - Viquipèdia

Pla del Real

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre el districte de la ciutat de València. Per a d'altres significats, vegeu Real.
Factoria la Lanera, avui en dia l'hotel Westin de València, a l'Exposició
Factoria la Lanera, avui en dia l'hotel Westin de València, a l'Exposició
El Jardí del Túria al seu pas pel districte.
El Jardí del Túria al seu pas pel districte.
Palau de l'Exposició
Palau de l'Exposició
Pont de l'Exposició o de Calatrava
Pont de l'Exposició o de Calatrava

El Pla del Real és un districte de la ciutat de València. Limita al sud amb el riu Túria, a l'oest amb el districte de la Saïdia, al nord amb l'avinguda de Primat Reig i a l'est amb el districte d'Algirós a l'avinguda d'Aragó. És un històric districte de València i a l'actualitat és el districte número 6.

Taula de continguts

[edita] Nom

El seu nom prové del seu antic estatus de rahal o finca musulmana. Aquesta denominació, de vegades confosa amb el mot castellà real (reial), es presta al pont que uneix el districte amb el centre de la cuitat, el Pont del Real.

[edita] Població

El Pla del Real té 31.369 habitants, dividits en quatre barris:

  • Al sud-oest, l'Exposició: 6.945.
  • Al sud-est, Mestalla: 14.917.
  • Al nord-oest, Jaume Roig: 7.832.
  • Al nord-est, Ciutat Universitària: 2.675.

[edita] Història

Els origens del Real es troben en la seua denominació. En efecte, era un rahal o finca senyorial durant la dominació islàmica. Fins l'època contemporània el Real era una zona sense gaire urbanització, periferal a la ciutat. Destacava com una zona de pas: s'hi trobava el camí de la mar, l'actual passeig de l'Albereda, que comunicava el Palau del Real amb el mediterrani; després s'hi instal·laren les estacions de ferrocarril de València-Aragón i València-Alameda. Aquest fet afavoria la vinguda dels treballadors ferroviaris a viure. Era doncs una mixta d'horta, raval i barri treballador.

Però amb la destrucció de la muralla antiga de la ciutat al segle XIX i el creixement de la població, es començava a urbanitzar zones perifèriques a la ciutat vella. Alhora es creà una xarxa de factories a la vora del riu, destacant la Tabacalera.

Fou amb l'Exposició Universal del 1909 que es creà molt del que seria l'entramat modern de la ciutat, i al llarg del segle XX s'hi aniria prenent la forma actual amb la conversió de l'antiga canal d'Aragó en avinguda, la creació de l'estadi i de les facultats de la Universitat de València.

[edita] Elements destacats

El Pla conté un dels parcs més grans de la ciutat, els Jardins del Real, també coneguts com vivers municipals. Ací trobem el zoo de València. Pel que fa al Jardí del Túria, el Real n'ocupa una part important, del pont del Real ifns al pont d'Aragó passant pels de les Flors, l'Exposició i la Mar. Al sud-oest, al barri d'Exposició, resten importants elements arquitectrònics de la mateixa Exposició, com el Palau de l'Exposició. També destaca el patrimoni industrial, ara totalment en dessús, com la Tabacalera, nova seu de l'ajuntament, o la factoria de la Llanera, avui en dia un hotel de luxe. Ací es troba també el Jardí de Montfort, altrament conegut com l'Hort del Romero, un jardí monumental de gran valor. A l'est, al barri de Mestalla, se situa l'antic camp de futbol del mateix nom.

Respecte del transport, l'avinguda de Blasco Ibáñez, l'avinguda de Primat Reig i l'albereda de València hi conformen els grans eixos de transport vial. El metro de València hi té parades a l'avinguda d'Aragó (Aragón) i l'Albereda (Alameda).



Districtes de la ciutat de València
Ciutat Vella · l'Eixample · Extramurs · Campanar · La Saïdia · Pla del Real · L'Olivereta · Patraix · Jesús · Quatre Carreres · Poblats Marítims · Camins al Grau · Algirós · Benimaclet · Rascanya · Benicalap · Pobles del Nord · Pobles de l'Oest · Pobles del Sud