Muralla del segle XIV

De Viquipèdia

Tros de la murada del segle XIV de la ciutat de València, al costat de les Torres de Quart.

La muralla del segle XIV de València és el darrer recinte que envoltava la ciutat abans que durant el segle XIX fora alliberada de murades. Fou construït el 1356, durant el regnat del rei d'Aragó Pere el Cerimoniós, que donà orde al Consell General de la Ciutat de bastir un nou recinte murat, amb una doble intenció. D’una banda, per permetre integrar els nous ravals formats extramurs, com ara el de la Boatella o el de la Xerea. De l’altra, per protegir millor la ciutat en cas que el rei castellà Pedro el Cruel tractara d’atacar-la, com era previsible que fera i com féu el 1363 i el 1364.

Les muralles foren bastides el 1356 per Guillem Nebot, però fou tal la precipitació en la seua construcció que posteriorment calgué realitzar diverses actuacions per preservar-les. La urgència derivava de la necessitat de fortificar la ciutat amb motiu de la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres, entre el rei d'Aragó Pere el Cerimoniós i el rei de Castella Pere I el Cruel. El rei castellà va voler recuperar els terrenys del migdia valencià que havien estat castellans entre 1248 i 1296. Tot i que el regne moro de Múrcia havia estat conquerit i repoblat per catalans, Jaume I l’havia donat al seu gendre Alfons X el Savi, però aprofitant les guerres internes castellanes, part d’aquest territori (Elda, Alacant, Elx i Oriola; però no Múrcia ni Cartagena ni més enllà) fou després incorporat a València per Jaume II, després del tractat de Torrellas (1304). Pedro el Cruel continuava reivindicant-lo, però, i per pressionar al rei Pere el Cerimoniós va intentar entrar en la ciutat de València dues vegades, el 1363 i el 1364. Però el rei Pere, que s’afanyà a alçar la nova murada, va rebutjar la invasió castellana, gràcies també a la col·laboració dels habitants de la ciutat, en agraïment als quals el rei Pere els va atorgar el títol de "dues vegades lleial", representat per les dos “L” que té el seu escut.

Escut de València amb les dues L de Pere el Cerimoniós.

La nova muralla, amb un perímetre d'uns quatre quilòmetres i amb 142 ha, va triplicar la superfície interior. Va esdevindre un dels recintes murats més grans de la Península Ibèrica. S’hi obrien dotze portes -distribuïdes en “portals grans” i “portals xics”- que permetien l'accés a la ciutat, de les quals només en perduren dues: les més monumentals. Ens referim a les portes de Quart i de Serrans. En la seua part exterior la muralla estava envoltada d’un amplia vall o fossat, que encara s’observa a la porta de Serrans.