Algir??s

De Viquip??dia

Algir??s ??s un districte de la ciutat de Val??ncia. constru??t sobre l'horta regada per la s??quia del mateix nom. Est?? situat, aproximadament, entre l'avinguda d'Arag??, el carrer Serradora i el carrer Sants Just i Pastor. El Districte Municipal d' Algir??s abasta, a m??s d'aqueixa ??rea, la situada al nord de l'avinguda dels Tarongers fins al l??mit del terme municipal.

[edita] Subdivisi?? i poblaci??

El districte ??s format pels barris de :

• Illa Perduda: 9.553 habitants
• Ciutat Jard??: 13.433 habitants
• l'Amistat: 8.017 habitants
• la Vega Baixa: 6.226 habitants
• la Carrasca: 3.574 habitants

[edita] El mercat d' Algir??s

El mercat d'Algir??s ??s un edifici de la segona meitat del segle XX molt a la vora de l'avinguda Cardenal Benlloch. El mercadet es fa als carrers al voltant de l'edifici, cada dilluns.

[edita] La s??quia d' Algir??s

Algir??s no va sorgir d'un antic nucli de poblaci?? com altres barris (Benimaclet, Campanar, Benicalap, Russafa), sin?? de l'expansi?? de la ciutat cap a l'est sobre l'horta. El seu nom deriva de l'??rab al-zur??b, que significa "el canal"; aix?? anomen??ven els ??rabs a la ramificaci?? de la s??quia de Mestalla que, des dels actuals Jardins del Ral, arribava fins al poblat del Cabanyal amb un tra??at sinu??s. Algir??s ??s una de les poques s??quies importants que ixen nomenades al Llibre de Repartiment, document que especifica les donacions de terrenys del Regne de Val??ncia despr??s de la seua conquesta per Jaume I.

[edita] El cam?? d' Algir??s

Amb un tra??at pr??xim a la s??quia d' Algir??s existia un cam?? d'origen medieval que va adoptar el mateix nom. Aquesta antiga via arrancava des de la llera del Riu T??ria a l'altura de l'actual Pont de l'Exposici?? (popularment conegut com "La Peineta" o "Pont de Calatrava"), i recorria l'horta amb nombroses corbes fins a endinsar-se al Cabanyal en un punt proper a l'antiga estaci?? de tren d'aquest barri. El cam?? d' Algir??s tamb?? va rebre el nom de "cam?? Nou", com testifica un pl??nol del Pare Tosca del segle XVIII, en refer??ncia que era m??s modern que el cam?? Vell del Grau i el cam?? Fons del Grau. Paradoxalment, tamb?? se li va anomenar "cam?? Vell del Cabanyal", ja que el cam?? del Cabanyal, situat m??s al nord, va sorgir posteriorment.

[edita] Hist??ria del barri d' Algir??s

L'horta d' Algir??s a penes va estar poblada fins al segle XX; tan sols vivien en ella els habitants de les disperses cases de camp que n'hi havia, majorit??riament llauradors. Fins al segle XIX no es van registrar en aquesta ??rea successos de certa rellev??ncia hist??rica, com que en ella es van establir en 1812 algunes tropes del Mariscal Suchet en la invasi?? francesa de Val??ncia. Tamb?? cal destacar l'aparici?? de les vies de Val??ncia a Tarragona, i amb aix?? l'estaci?? del Cabanyal, en 1862, i la construcci?? de l'estaci?? de la Companyia Central d'Arag?? en 1910 en el que actualment ??s l'avinguda d'Arag??. Anys abans, en 1900, es va acabar el Palauet d'Aiora, el jard?? del qual es va ampliar posteriorment fins a la seua extensi?? actual. Tamb?? es va construir en Algir??s el primer camp de futbol del Val??ncia CF, que va ser inaugurat el 7 de desembre de 1919 darrere de les casernes de cavalleria de l'Albereda. Aquest terreny de joc es va utilitzar fins a la inauguraci?? del Mestalla en 1923, a uns 500 metres al nord de l'antic.

La urbanitzaci?? de l'horta va comen??ar en 1928, amb la construcci?? del Barri L'Amistat, el qual va ser poblat fonamentalment per ferroviaris i tramviers. Per?? la r??pida ocupaci?? de l'horta va comen??ar quan es va establir definitivament el tra??at del passeig de Val??ncia al Mar, actual avinguda de Blasco Ib????ez. Entre 1955 i 1962 es van construir els blocs de la Illa Perduda, cridats popularment aix?? perqu?? per aquell temps estaven a??llats enmig del camp. En 1968 es va acabar l'Institut d'Ensenyament Mitj?? Sorolla al final de l'extinta Senda Albors, que va comen??ar a tindre alumnes en el curs 1967/68, amb l'edifici encara en obres. A partir dels setanta, la febre urbanitzadora va construir en l' horta, del qual encara quedaven xicotets vestigis pels volts del 90 i fins i tot en 2006, any que una esgl??sia va cobrir l'??ltim tros del cam?? d' Algir??s, proper a l'encreuament entre els carrers Poeta Andr??s Cabrelles i Campoamor.

[edita] Refer??ncies

• Hist??ria d' Algir??s, per Carles Andreu Fern??ndez Pi??ero.