Procés de Bolonya

De Viquipèdia

El procés de Bolonya és el nom amb el que es coneix a tot un conjunt de mesures per tal de configurar el que s'anomena com Espai Europeu d'Ensenyament Superior o EEES.

Taula de continguts

1 Història
2 Països signants
3 Canvis
4 Motivacions
5 Crítiques
6 Referències
7 Enllaços externs

[edita] Història

Té com a precedent, l’any 1988, la signatura per part dels rectors d'universitats europees de la Carta Magna d’Universitats i deu anys després, el 1998, la Declaració de Sorbona en una reunió de ministres d’educació de quatre estats europeus (Alemanya, Itàlia, França i Regne Unit). Un any després, 29 ministres d’educació d’Europa signen la Declaració de Bolonya, que dóna nom al procés i en la qual s’estableixen els fonaments de l’EEES establint el 2010 com a data de finalització. En posteriors reunions, es perfilen més canvis i s'hi afegeixen més estats (Comunicat de Praga 2001, Comunicat de Berlín 2003, i Comunicat de Bergen 2005 ), encara que el ritme d'implantació és desigual entre els diferents signants.

[edita] Països signants

Els països que formen part del procés de Bolonya són: Albània - Alemanya - Andorra - Armènia - Àustria - Azerbaidjan - Bèlgica - Bòsnia i Hercegovina - Bulgària - Croàcia - Dinamarca - Eslovàquia - Eslovènia - Espanya - Estònia - Finlàndia - França - Geòrgia - Grècia - Hongria - Irlanda - Islàndia - Itàlia - Letònia - Lituània - Luxemburg - Malta - Moldàvia - Noruega - Holanda - Polònia - Portugal - Macedònia - República Txeca - Romania - Rússia - Sèrbia - Montenegro - Suècia - Suïssa - Turquia - Ucraïna - Regne Unit - el Vaticà - Xipre.

[edita] Canvis

Algunes dels canvis més evidents són:

Sistema Europeu de Transferència de Crèdits (ECTS - European Credit Transfer System en anglès). Amb aquest es pretén millorar la comparació i transferència dels cursos impartits arreu d'Europa. Per a mesurar-ho s'emfatitza el temps d'estudi que ha de dedicar l'alumne més que no el nombre d'hores lectives.
Suplement Europeu al Títol. És un document que s'annexa al títol i que descriu els estudis cursats per tal de fer possible una homologació i comparació a nivell europeu.
Sistema de titulacions de 2 cicles. Prenent com a model el sistema anglosaxó, les titulacions consistiran en un primer cicle genèric de 3-4 anys que dóna lloc al títol de Grau (bachelor en anglès) i un segon cicle de 1-2 anys al de Màster. La diferenciació entre diplomatures i llicenciatures, per exemple, s'esvaneix.

[edita] Motivacions

Pintada de protesta contra el procés de Bolonya a la UAB

Amb aquest seguit de mesures es pretén promocionar:

La mobilitat estudiantil i laboral arreu d'Europa, en consonància amb l'actual programa Erasmus.
La configuració d'un sistema europeu d'educació i de recerca més atractiu a nivell mundial.
Una millora de la incorporació dels estudiants al món de treball gràcies a un caràcter més modular de les titulacions.

[edita] Crítiques

Des dels seus començaments, el procés ha patit les crítiques d'un gran nombre de sectors estudiantils a Catalunya i a la resta d'Europa en considerar que les reformes s'emmarquen en una progressiva política de privatització de l'ensenyament superior i precarització del món laboral. Es lamenta especialment que les propostes no garanteixen un finançament adequat ni dels estudiants ni de les universitats públiques, portant a una conseqüent major dependència amb certs sectors empresarials, que condicionarien per altra banda el panorama acadèmic.^[1]