Pintura gòtica internacional

De Viquipèdia

Mestre del Díptic de Wilton, Díptic de Wilton, vers (1395), National Gallery de Londres.

El gòtic internacional és un subconjunt de l'art gòtic desenvolupat a Borgonya, Bohèmia i al nord d’Itàlia a finals del segle XIV i finals del segle XV. Durant aquest període artistes i manuals tècnics van viatjar al voltant del continent creant un estil comú entre la reialesa i la noblesa que replantejava el concepte d'art "forà". Les influències principals van ser les del nord França, Flandes i Itàlia.

Les característiques estilístiques són un acoloriment ric i línies gràcils i fluents. També fa un ús més racional de la perspectiva, modelant, i component d’una forma mai vista en l’art occidental des de l'antiguitat.

[edita] Història

El rei Ricard II és encomanat a la verge. Darrere del rei observem els seus sants protectors.

Durant el darrer terç del segle XIV i primer terç del segle XV, la pintura mural, els frescos i les taules pintades o les miniatures realitzades per les diferents escoles locals o escoles regionals, mostren entre elles una gran semblança. Tanmateix, les vidrieres, els tapissos els brodats i els esmalts solen reflexar l’estil de les pintures. El tret principal de l'anomenada estètica gòtica, es pot reconèixer, en primer lloc, en l’estilització patida per totes les formaes, des de la figura humana i la roba, fins els arbres i les roques.

L'arquitectura gòtica al suprimir el mur que havia estat el suport de la gran pintura mural romànica va relegar l'art de la pintura a les vidrieres, com a forma artesana dins del conjunt arquitectònic i a les miniatures, com a forma elitista pròpia de la noblesa cortesana. Els tallers artesans de les ciutats de la Baixa Edat Mitjana, a més de l'Església i la Cort tenen uns clients nous: la noblesa cortesana i els burgesos rics que s'esforcen per emular l'aristocràcia, mentre que aquesta adopta progressivament els nous valors econòmics i socials de la burgesia. Aquestes noves classes privilegiades reclamen un art més refinat i elitista, busquen l'ostentació com a signe de posició i prestigi.

Les corts europees i les classes privilegiades s'intercanvien llibres il·lustrats, estatues, petites taules pintades i, en general objectes artístics fàcils de transportar pels mercaders, les caravanes dels quals creuen tot Europa. Les escoles locals coneixen el que es fa en altres ciutats. Els artesans lliures no estan vinculats a la terra ni al senyor, poden moure's lliurement d'una a altre ciutat, cercant feina i encàrrecs allà on els hi ofereixen. Amb el temps, els millors obtenen el reconeixement individual per la seva obra, però en el procés, les tècniques, les troballes i àdhuc els secrets de les escoles locals viatgen també d'un lloc a altre.

Des de la cort dels Papa d'Avinyó que llavors era el principal focus d'intercanvi cultural, l'estil gòtic internacional s’estendrà per Europa durant el darrer terç del segle XIV com a resultat d’un intercanvi global de gustos i tècniques pictòriques. Simone Martini i altres artistes italians i francesos tindran contacte amb les escoles pictòriques de Flandes, Renània o Bohèmia les quals difondran el realisme naturalista dels pintors de l'escola senesa i la cal·ligrafia refinada de les miniatures franceses.

A Catalunya els pintors Lluís Borrassà, Ramon de Mur, Guerau Gener, Joan Mates i Jaume Cirera són els principals representants de la primera etapa de l’estil internacional, Lluís Dalmau i Jaume Huguet culminen l’evolució de la pintura gòtica catalana i Bernat Martorell representa l'expressió de les tendències més avançades del gòtic internacional.

[edita] Estils de la pintura gòtica internacional

Les fites més destacades de la pintura gòtica internacional descrits en aquest article són:

L'estil cortesà del segle XIII
El naturalisme del segle XIV a Itàlia
L'art franc-flamenc i les seves relacions amb Itàlia
L'estil franc-flamenc a la conquesta d'Europa
La Pintura Gòtica a la península Ibèrica
Un manierisme del segle XIV

La Pintura Gòtica internacional
Imatges	Etapa o estil: Resum i característiques.	Artistes, obres o llocs destacats.
CONRAD III DE COLONIA, Chronica Regia Coloniensis. (Segle XIII).	L’estil cortesà del segle XIII	Artistes: Maître Honoré Jean de Brugge Mestre del Díptic de Wilton Llibres: Breviari de Felip el Bell Evangelaris de la Santa Capella Salteri de Sant Lluís Salteri de la Reina Maria Obres: Díptic de Wilton Frontal de l'altar de Narbona Apocalipsis d'Angers Llocs Palau dels Papes d'Avinyó.
	L'estil cortesà és l'etapa de l'art gòtic que es desenvolupà durant els segles XIII i el primer terç del segle XIV. Fou un art elitista que reflexa el gust de la noblesa cortesana. Les manifestacions d'aquest art es concreten en les peces petites, les estatuetes, les petites taules pintades pels altars domèstics i sobretot, pels llibres il·lustrats amb belles miniatures. La tendència de l'escultura primer i posteriorment de la pintura, vers un major realisme i el gust pels detalls elegants i delicats, es conjuga amb la profusió de temes profans, extrets de la literatura de l'època, caracteritzada per l'exaltació del femení en la poesia i dels valors de la cavalleria en la novel·la. El retrat autèntic de personatges reals és una de les innovacions de aquesta etapa que, en l'ordre estrictament pictòric, va portar l'abandó de la rigidesa pròpia de la pintura romànica, tot adoptant progressivament, un decidit naturalisme, fruit de la influència de la pintura italiana del Trecento. La Cort del Rei de França i la Cort dels Papes d'Avinyó, o la Cort dels Reis de Bohèmia a Praga i la Cort del Duc de Berry a França, van ser els principals centres de producció i difusió d'aquest estil que culminarà en les brillants escenes cortesanes dels ‘’Llibres de les Hores’’ de mitjan segle XIV.
Gentile da Fabriano. LA CORONACIÓ DE LA VERGE. Pintura sobre taula. Vers 1422-25. Col·lecció particular. París.	El naturalisme del segle XIV a Itàlia	Pintors: Simone Martini Jean de Poucelle Ambroglio i Pietro Lorenzetti Giovanni da Milano Gentile da Fabriano Antonio Pisano Obres: Llocs: Palau Públic de Siena Cementiri de Pisa Palau dels Papes d'Avinyó.
	A partir dels primers anys del segle XIV, l'avanç de la pintura italiana del Trecento vers un major naturalisme havia esdevingut imparable. Les escenes i els personatges de Giotto eren escenes reals amb persones reals de la Toscana, de tal forma que s'ha dit que la realitat senyorejava en la seva pintura. Els temes profans inventats a França prenen a Itàlia un aire nou, més convincent ja que són més reals. En el Palazzo Público de Siena els frescos de Pietro Lorenzetti representen la ciutat, la vida ciutadana i la campinya de l'entorn, d'una forma completament nova on destaca el realisme de les figures i de les escenes, la composició espacial amb les arquitectures pintades i la nova concepció de l'espai pictòric que havia triomfat a la Capella de l'Arena de Giotto a Pàdua. Les pintures antigues amb reminiscències hel·lenístiques i amb una particular forma de la perspectiva van influir notablement en els pintors de l'escola senesa. Simone Martini, el mestre més destacat d'aquesta escola, es traslladà a la Cort dels Papes d'Avinyó quan ja era un pintor conegut a França. La influència mútua entre els miniaturistes francesos i els pintors italians, es pot apreciar en les pàgines del Breviari de Belleville de Jean de Pucelle, amb els seus edicles seguint les perspectives de Duccio o de Giotto, mentre que l'arabesc de la caligrafia dels miniaturistes està omnipresent els mantells de les Madonnas de Simone Martini. L'herència de Giotto i l'escola florentina no es retrobarà fins el Renaixement, però l'herència de l'escola senesa que continuà en les escoles pictòriques de Llombardia, de l'Emilia i del Véneto, arribarà fins els miniaturistes que a la fi del segle XIV treballen en els tallers del Duc de Berry.
Ambroglio Lorenzetti, LA PRESENTACIÓ DE JESÚS AL TEMPLE, (1342. Galleria degli Uffizi, Florència, Itàlia.	L’art franc-flamenc i les seves relacions amb Itàlia	Artistes: Obres:
	Falta redactar aquesta part.
Mestre Teodoric de Praga, SANT JERONI, taula pintada, vers (1370), Národni Galeri. Praga.	L’estil franc-flamenc a la conquesta d’Europa	Artistes : Quadres : Llocs :
	Falta redactar aquesta part.
Mestre de Wittingau. LA RESURRECCIÓ. Panell del Retaule de l’Altar de Trebon. vers 1390.Národni Galeri, Praga.	Pintura Gòtica Centreeuropea	Artistes : Quadres : Llocs :
	Falta redactar aquesta part.
Il·lustració del còdex Cantigas de Santa María, (1221-1284), el Escorial.	La Pintura Gòtica a la península Ibèrica	Artistes : Quadres : Llocs :
	Falta redactar aquesta part.
Konrad Witz, La pesca miraculosa , detall de l'altar de Sant Pere de la catedral de Ginebra, vers (1444), Museu d'Art i Història, Ginebra.	Un manierisme del segle XIV	Artistes : Quadres : Llocs :
	Falta redactar aquesta part.