Pintura flamenca
De Viquipèdia
La Pintura Flamenca s'inscriu dins del Renaixement europeu del segle XV i el segle XVI que es va desenvolupar amb certa independència del Renaixement italià encara que va acabar notant la seva influència.
La pintura flamenca dels segles XV i XVI encara conservava trets de l’estil gòtic, tècnics, com l'ús de la taula en lloc del llenç, i temàtics, sobretot religiosos i espirituals. No obstant això, la seva habilitat detallista i interessos els van impulsar a investigar i a descobrir de forma empírica la perspectiva, a perfeccionar la tècnica del retrat al que van dotar de gran profunditat psicològica i a reivindicar el paisatge com tema pictòric.
La seva concepció medieval de l'artista com artesà va evitar que molts d'aquests pintors fossin reconeguts ja que bastants no signaven les seves obres fins avançat el segle XVI. Tampoc es van lliurar massa a la reflexió sobre el seu art pel que són escasses les biografies i els tractats sobre les seves tècniques, encara que algun ens ha arribat. S'especula també de la manipulació de les biografies d'alguns flamencs que serien catalans com el Bosch.
[edita] Context històric i geogràfic
Amb freqüència ens referim a aquesta pintura amb l'expressió “Primitius flamencs”, donant a entendre que es tracta d'un art que no ha arribat a la seva plenitud, que és maldestre, ingenu, etc. Aquest terme va sorgir quan es va prendre com punt de referència l'art del Renaixement, i es prenia l'Edat Mitjana com una època de tenebres.
La visió actual d’aquest període ha variat molt; quan neix aquesta escola, la pintura dels Països Baixos disposa d'una llarga història, amb moments excel·lents com el Romànic i el gòtic internacional. D'altra banda, tot i que s'anomena “flamenc”, Flandes només constitueix una part dels Països Baixos. Per tant; seria just rebatejar aquest art com el propi dels Països Baixos.
Durant el segle XV es donaran unes circumstàncies favorables que col·laboraran en la creació d'una important escola de pintura en aquesta zona d'Europa. En aquesta època les ciutats més destacades d'aquest territori eren Gent, Brugge i Leper, ja que formaven enclavaments entre les xarxes comercials que unien el nord europeu amb la resta de l'Occident conegut. Aquesta regió conformava l'anomenat ducat de Borgonya, els governants del qual, els ducs, havien estat mecenes de l'art gòtic. Posseïa una alta densitat de població, de les més altes d'Europa, amb una concentració urbana també superior a la mitjana europea, on eren vàries les ciutats destacades, riques, amb comerciants importants i nombrosos artesans.
A més a més, des de 1380 aproximadament, a causa de la Guerra dels Cent Anys, París va deixar de ser la capital artística que havia estat fins aleshores. Així que els qui abans emigraven, ara es queden i treballen per a la burgesia de les ciutats o els grans comerciants europeus, sobretot italians i espanyols, que apreciaven cada vegada més el seu art.
En aquell moment va ser quan a Tournai va residir Robert Campin i gairebé al mateix temps, a Gent, Hubert van Eyck. Poc després, va aparèixer Jan van Eyck, germà de l'anterior i més jove que ell. Van ser, segurament, els qui van revolucionar la pintura, perfeccionant l'ús de l’oli amb importants conseqüències sobre el resultat final, usant colors de gran qualitat, obtenint extraordinaris efectes amb les veladures, etc.
En el canvi del segle XV al segle XVI els artistes ja començaven a percebre els ressons del Renaixement italià. El 1477 el ducat, estimat per la seva rellevància econòmica, va passar a la corona austríaca d’Habsburg. Els Habsburg tenien una branca espanyola des de l'època de Carles I, la dinastia dels Àustries, fet que va determinar que l'art espanyol del Renaixement i el Barroc estigués íntimament relacionat amb el flamenc.
Malgrat la progressiva acceptació del Renaixement, els artistes van seguir sent fidels a la pròpia i rica tradició, ja que es tractava de quelcom encara viu i amb capacitat de creació. Molts no van renunciar al bon ofici, al gust pel detall, al realisme en els retrats o al paisatge que es constitueix en protagonista de les seves obres en moltes ocasions.
| Precedida per: Pintura Gòtica Internacional |
Pintura gòtica Pintura flamenca |
Succeïda per: << |
