Pintura flamenca
De Viquip??dia
La Pintura Flamenca s'inscriu dins del Renaixement europeu del segle XV i el segle XVI que es va desenvolupar amb certa independ??ncia del Renaixement itali?? encara que va acabar notant la seva influ??ncia.
La pintura flamenca dels segles XV i XVI encara conservava trets de l???estil g??tic, t??cnics, com l'??s de la taula en lloc del llen??, i tem??tics, sobretot religiosos i espirituals. No obstant aix??, la seva habilitat detallista i interessos els van impulsar a investigar i a descobrir de forma emp??rica la perspectiva, a perfeccionar la t??cnica del retrat al que van dotar de gran profunditat psicol??gica i a reivindicar el paisatge com tema pict??ric.
La seva concepci?? medieval de l'artista com artes?? va evitar que molts d'aquests pintors fossin reconeguts ja que bastants no signaven les seves obres fins avan??at el segle XVI. Tampoc es van lliurar massa a la reflexi?? sobre el seu art pel que s??n escasses les biografies i els tractats sobre les seves t??cniques, encara que algun ens ha arribat. S'especula tamb?? de la manipulaci?? de les biografies d'alguns flamencs que serien catalans com el Bosch.
[edita] Context hist??ric i geogr??fic
Amb freq????ncia ens referim a aquesta pintura amb l'expressi?? ???Primitius flamencs???, donant a entendre que es tracta d'un art que no ha arribat a la seva plenitud, que ??s maldestre, ingenu, etc. Aquest terme va sorgir quan es va prendre com punt de refer??ncia l'art del Renaixement, i es prenia l'Edat Mitjana com una ??poca de tenebres.
La visi?? actual d???aquest per??ode ha variat molt; quan neix aquesta escola, la pintura dels Pa??sos Baixos disposa d'una llarga hist??ria, amb moments excel??lents com el Rom??nic i el g??tic internacional. D'altra banda, tot i que s'anomena ???flamenc???, Flandes nom??s constitueix una part dels Pa??sos Baixos. Per tant; seria just rebatejar aquest art com el propi dels Pa??sos Baixos.
Durant el segle XV es donaran unes circumst??ncies favorables que col??laboraran en la creaci?? d'una important escola de pintura en aquesta zona d'Europa. En aquesta ??poca les ciutats m??s destacades d'aquest territori eren Gent, Brugge i Leper, ja que formaven enclavaments entre les xarxes comercials que unien el nord europeu amb la resta de l'Occident conegut. Aquesta regi?? conformava l'anomenat ducat de Borgonya, els governants del qual, els ducs, havien estat mecenes de l'art g??tic. Posse??a una alta densitat de poblaci??, de les m??s altes d'Europa, amb una concentraci?? urbana tamb?? superior a la mitjana europea, on eren v??ries les ciutats destacades, riques, amb comerciants importants i nombrosos artesans.
A m??s a m??s, des de 1380 aproximadament, a causa de la Guerra dels Cent Anys, Par??s va deixar de ser la capital art??stica que havia estat fins aleshores. Aix?? que els qui abans emigraven, ara es queden i treballen per a la burgesia de les ciutats o els grans comerciants europeus, sobretot italians i espanyols, que apreciaven cada vegada m??s el seu art.
En aquell moment va ser quan a Tournai va residir Robert Campin i gaireb?? al mateix temps, a Gent, Hubert van Eyck. Poc despr??s, va apar??ixer Jan van Eyck, germ?? de l'anterior i m??s jove que ell. Van ser, segurament, els qui van revolucionar la pintura, perfeccionant l'??s de l???oli amb importants conseq????ncies sobre el resultat final, usant colors de gran qualitat, obtenint extraordinaris efectes amb les veladures, etc.
En el canvi del segle XV al segle XVI els artistes ja comen??aven a percebre els ressons del Renaixement itali??. El 1477 el ducat, estimat per la seva rellev??ncia econ??mica, va passar a la corona austr??aca d???Habsburg. Els Habsburg tenien una branca espanyola des de l'??poca de Carles I, la dinastia dels ??ustries, fet que va determinar que l'art espanyol del Renaixement i el Barroc estigu??s ??ntimament relacionat amb el flamenc.
Malgrat la progressiva acceptaci?? del Renaixement, els artistes van seguir sent fidels a la pr??pia i rica tradici??, ja que es tractava de quelcom encara viu i amb capacitat de creaci??. Molts no van renunciar al bon ofici, al gust pel detall, al realisme en els retrats o al paisatge que es constitueix en protagonista de les seves obres en moltes ocasions.
| Precedida per: Pintura G??tica Internacional |
Pintura g??tica Pintura flamenca |
Succe??da per: << |
