Pervinca

De Viquipèdia

Pervinca
Classificació científica
Regne: Plantae Divisió: Magnoliophyta Classe: Magnoliopsida Ordre: Gentianales Família: Apocynaceae Gènere: Catharanthus Espècie: C. roseus
Nom binomial
Catharanthus roseus (L.) G.Don
Sinònims
Vinca rosea

Pervinca, vinca rosa i en català també enciamet de caputxí (Catharanthus roseus (L.) G Don) és una espècie que pertany al génere Catharanthus i a la família de les apocinàcies. És nativa i endémica de Madagascar. És una espècie pantropical i es troba distribuida per Àfrica del Sud, Àsia, América del Sud, Australia o la Índia. És un herba que, com a característica pròpia de la seva família, presenta làtex.

Taula de continguts 1 Descripció morfològica 2 Ecologia 3 Farmacologia 3.1 Composició química 3.2 Usos medicinals 3.3 Accions farmacològiques 3.4 Toxicitat 4 Observacions 5 Galeria d'imatges 6 Notes i referències 7 Enllaços externs 8 Bibliografia

[edita] Descripció morfològica

Presenta una alçada variable entre uns 40 i 80 cm. Les flors presenten un diàmetre de 3 a 4 cm i les fulles són d’entre 2,5 i 5 cm de llarg i d'entre 1 i 4 cm d'ample. Es tracta d’una planta herbàcia però que presenta una base llenyosa. No presenta cap tipus de pilositat. Té un creixement de tipus erecte o ascendent i una ramificació simpòdica. La seva arrel és fasciculada, és a dir, que en el conjunt de filaments que componen l'arrel no n’hi ha cap que sigui el principal,(l'arrel de la pervinca és una arrel sensible a moltes malalties). Les fulles són dures i de color verd fosc i presenten una disposició oposada damunt la tija. La seva morfologia és la d’una fulla simple, oblonga-el·líptica o obovada-el·líptica, de textura coriàcia i de marge enter. L’àpex presenta forma aguda i la base cuneiforme. La seva nervadura és pennada. Les flors són bisexuals (hermafrodites) i presenten una coloració que pot anar des d'un color blanc fins a un violeta fosc, amb un ull al centre. Formen petites inflorescències, sèssils, que s'ubiquen en les aixelles de les fulles superiors. La corol·la és dialipètala i hipocrateriforme, és a dir, en forma de trompeta, de tub llarg (fins a 3 cm) i angost, que acaba en 5 lóbuls ampliamnet obovats, d'1 a 2 cm de llarg. Els sèpals són 5 i estan disposats quasi linialment i fan de 2 a 3 mm de llarg. Presenta 5 estams de filaments curts i anteres llargues i afletxades a la base, de dehiscència longitudinal i cap a l'eix de la flor (introrsa|introrses). Aquests estams estan insertats a sobre del tub de la corol·la i alternant amb els seus lòbuls. L'ovari és súper i apocàrpic, format per dos carpels independents, cada carpel amb una sola cavitat (unilocular). Presenta un sol estil amb l'estigma ample i gruixut. Cada flor produeix 2 fruits erectes i secs que s'obren per la sutura ventral (folícles), cadascun de 2 a 3 mm d'ample, i que es formen de cadascun dels 2 carpels independents que formen l'ovari. Les semilles són glabres i sense ales.

[edita] Ecologia

Floreix la major part de l'any, des de la primavera fins a la tardor . Germina en deu o vint dies a 18-24ºC. Requereix d’un rec moderat durant l’estació de creixement, però és relativament resistent a la sequera. Es pot cultivar amb llavors, preferentment a finals d’hivern i principis de primavera. Els adobs fertilitzants també li són beneficiosos. Es troba ampliament distribuida, amb poblacions grans en les dunes costeres de les costes del Carib. Aquesta espècie és cultivada tant com a planta medicinal així com a planta ornamental. Com a planta ornamental és apreciada per la seva resistència a condicions de sequera i falta de nutrients. És popular en els jardins subtropicals degut a que les temperatures oscil·len sempre entre 5 °C i 7 °C. No li agrada la llum directa sinó que prefereix llocs amb semiombra.

[edita] Farmacologia

La part utilitzada de la pervinca, és a dir, la droga, són les flors, les fulles^[1] i l’arrel. Les fulles es troben monopolitzades pels Estats Units i pels països d’Europa de l’Est (Hongria).

[edita] Composició química

És una planta amb una gran quantitat de compostos químics. Conté un gran nombre d'alcaloides indòlics^[2](0,2% i un 1%) dels quals s'han identificat més de 150 diferents (vinceína, ajmalicina, lochnerina, vinaleucoblastina, leucocristina, leucsidina, catharantina, vindolina^[3], també conte glucósids (adenosina i roseósid), un 2% de resines fenòliques (alcànfor que forma el 0,3% i olis essencials en poca quantitat), i àcids orgànics (àcid rusòlic, àcid cafeico-p-hidroxibenzólic i àcid protocatéquic).

[edita] Usos medicinals

Gràcies a tots aquests components químics aquesta planta s'utilitza molt medicinalment. Durant molts anys es feia servir per a tractar la diabetis i la hipertensió arterial^[4] L’extracte aquós de la pervinca disminueix els nivells de glucosa en sang en els animals de laboratori. Existeixen pocs estudis encara de l’eficàcia d’aquesta planta en la diabetis humana. Els fulls produeixen una acció astringent, sudorífica i estomacal, i és diu que en quantitats importants són abortives. A més, és una planta utilitzada en la producció de fàrmacs antitumorals perquè exerceix un efecte antimitòtic, és a dir, que provoca una paralització de la reproducció cel·lular. Alcaloides com la vinblastina i la vincristina són emprats especialment com anticancerígens pels seus efectes antimitòtics. S'utilitzen per combatre el linfoma de Hodgkin, la leucèmia, el càncer de mama i el coriocarcicoma. Antigament tractava moltíssimes malalties. En les diferents zones del món es poden observar les diferents utilitats de la pervinca. A la Índia i al Brasil s’utilitza per a tractar hemorràgies i fer cicatritzacions, les fulles es fan servir contra les picades d'abella. A Hawaii també s’utilitza per a parar les hemorràgies. A la Xina, en canvi, també es emprada com a diürètic, per combatre la tos i per regular el cicle menstrual. A l’Àfrica central i del sud ho utilitzen de forma casera per calmar la congestió pulmonar i la inflamació del coll, en llocs com el Carib, s’utilitza per a infeccions i irritacions d’ulls i al Perú s’utilitza com a remei per combatre la leishmaniosi i malalties del cor.

[edita] Accions farmacològiques

La pervinca presenta propietats estimulants, euforitzants, emètiques, purgants, hipoglucemiants, hipotensores, astringents, hemostàtiques, vermífugues i antiinflamatòries. Els seus alcaloides, com ara la vinblastina i la vincristina, presenten accions antineoplàstiques. Altres disminueixen la pressió arterial i d’altres actuen com hemostàtics, és a dir, detenen hemorràgies. Actualment, però, la vincamina (un dels alcaloides) s’utilitza per a al recuperació d’accidents cerebrovasculars, traumatismes cranials i infarts de miocardi, així com per a millorar la circulació retiniana i per a paliar símptomes associats a la insuficiència circulatòria cerebral: vértic, pèrdua de memòria i trastorns d’atenció.

[edita] Toxicitat

Presenta una alta toxicitat. No és recomanable prendre-la sense la recomanació d’un professional perquè té efectes secundaris molt greus com ara nàusees, trastorns gastrointestinals i caiguda del cabell corporal.

[edita] Observacions

És una planta que es ven a les floristeries com a planta decorativa tant d’interior com de jardí ja que es considera una planta bonica, vistosa i fàcil de tractar. En jardineria s’han aconseguit diverses varietats de vius colors. A Europa la pervinca es considerava una planta màgica, ideal per a allunyar els mals esperits. A França, se l’anomenava violeta dels encantadors.

[edita] Galeria d'imatges

[edita] Notes i referències

1. ↑ [1]
2. ↑ [2]
3. ↑ [3]
4. ↑ [4]

[edita] Enllaços externs

• http://www.conabio.gob.mx/malezasdemexico/apocynaceae/catharanthus-roseus/fichas/ficha.htm
• http://www.hipernatural.com/es/pltvicaria.html
• http://fichas.infojardin.com/perennes-anuales/catharanthus-roseus-catarantus-pervinca-dominica.htm

[edita] Bibliografia

• ROSS, Ivan. A , Medicinal plants of the world, ed. Humana Press
• BERDANCES I SERRA, Josep Lluis, Gran enciclopedia de les plantes medicinals, ed. DIKAL
• Diccionario integral de plantas medicinales, RBA libros integral, S.A

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]].
	[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
	Viquiespècies.
	[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinotícies}}}|Viquinotícies]].
	[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]].
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].