Apocin??cia

De Viquip??dia

Apocin??cia
Wrightia antidysenterica
Classificaci?? cient??fica
Regne: Plantae Divisi??: Magnoliophyta Classe: Magnoliopsida Ordre: Gentianales Fam??lia: Apocynaceae
G??neres
Veure text

Apocin??cia (Apocynaceae) ??s una fam??lia de plantes amb flors i dicotiled??nia, que inclou arbres, arbusts, herbes, o lianes. Moltes esp??cies s??n grans arbres que es troben a la selva tropical, i la majoria s??n de proced??ncia tropical o subtropical, per b?? que algunes s??n herbes perennes de zones temperades. Aquestes plantes sovint tenen l??tex i moltes esp??cies s??n molt verinoses si s'ingereixen.

Taula de continguts 1 Taxonomia 2 Distribuci?? 3 Morfologia 4 Usos 4.1 Medicinals 4.2 Ornamentals 5 G??neres 6 Enlla??os externs 7 Refer??ncies

[edita] Taxonomia

Es reconeixen unes 1500 esp??cies dins d'aquesta fam??lia, dividides en 424 g??neres. La fam??lia Asclepiadaceae ??s ara inclosa en la de les apocin??cies^[1].

Hi ha cinc subfam??lies:

• Rauvolfioideae, amb 980 esp??cies en 42 g??neres.
• Apocynoideae, amb 860 esp??cies en 77 g??neres.
• Periplocoideae, amb 180 esp??cies en 31 g??neres.
• Secamonoideae, amb 170 esp??cies en 9 g??neres.
• Asclepiadoideae, amb 2365 esp??cies en 214 g??neres.

Les ??ltimes tres subfam??lies integraven l'antiga fam??lia de les Asclepiadaceae.

[edita] Distribuci??

Les esp??cies d'aquesta fam??lia es distribueixen primordialment a les regions tropicals:

• A les selves i zones pantanoses de l'??ndia i Mal??isia: Arbres de port petit a molt gran de fulles perennes, freq??entment amb arrels de contrafort, tals com Alstonia i Dyera.
• Al Nord d'Austr??lia: Arbres de port petit i de fulla perenne com Cerbera i Ochrosia.
• A les selves de fulla caduca de l'??frica i l'??ndia: Arbres de port petit tals com Carissa, Wrightia i Holarrhena.
• A l'Am??rica tropical, l'??ndia, Myanmar i Mal??isia: Arbres de fulla perenne i arbusts, tals com Rauwolfia, Tabernaemontana i Acokanthera.
• A Am??rica Central: Plumeria, amb les seves c??ries flors de color blanc o rosaci i dolces frag??ncies.
• A Am??rica del Sud, l'??frica i Madagascar: Moltes lianes tals com Landolphia.
• A la regi?? Mediterr??nia: Nerium, amb el ben conegut baladre, l'arbust (Nerium oleander). Tamb?? les vinques (Vinca major i Vinca minor).
• A Am??rica del Nord: Apocynum, tamb?? anomenat "c??nem indi", inclou Apocynum cannabinum, una font tradicional de Fibra vegetal.

[edita] Morfologia

Arbres, arbust o herbes de fulles simples, normalment decussades, o verticil??lades i mancades d'est??pules. Les flors s??n normalment vistoses, de simetria radial (actinomorfes), reunides en infloresc??ncies cimoses o racemoses (rarament fasciculada o solit??ries). Les infloresc??ncies s??n terminals o axials. S??n flors hermafrodites amb un calze de 5 l??buls. Els estams estan inserits en l'interior del tub de la corol??la amb un gineceu s??per. El fruit ??s una drupa, una baia, una c??psula o un fol??licle.

[edita] Usos

Algunes plantes d'aquesta fam??lia van tenir una import??ncia econ??mica destacable en el passat que s'ha anat perdent. Els g??neres Carpodinus, Landolphia, Hancornia, Funtumia i Mascarenhasia van ser una font secund??ria de cautx??.El g??nere Apocynum es va usar com a font de fibres pels nadius americans.

[edita] Medicinals

Rauvolfia cafra ??s l'arbre de la quinina. Rauvolfia serpentina o "arrel de serp o rauv??lfia" de l'??ndia subministra els alcaloides reserpina i rescinamina.

Alguns s??n fonts de drogues, del tipus d'heter??sids cardiot??nics, relacionat amb el funcionament del cor: Acokanthera, Apocynum, Cerbera, Nerium, Thevetia i Strophantus.

El suc llet??s de la Namibia pachypodium ha estat usat com a ver?? per emmetzinar les puntes de les fletxes pels boiximans.

[edita] Ornamentals

Els g??neres seg??ents s??n plantes ornamentals: Amsonia (estrella blava), Nerium (baladre), Vinca (pervinca), Carissa (pruna de Natal, una fruita comestible), Allamanda (trompeta daurada), Plumeria, Thevetia (nou afortunada), Mandevilla (flor de la sabana), entre moltes altres.

[edita] G??neres

Acokanthera	Adenium	Aganonerion	Aganosma
Alafia	Allamanda	Allomarkgrafia	Allowoodsonia
Alstonia	Alyxia	Amocalyx	Ambelania
Amsonia	Ancylobotrys	Anechites	Angadenia
Anodendron	Apocynum	Arduina	Artia
Asketanthera	Aspidosperma	Baissea	Beaumontia
Bousigonia	Cabucala	Callichilia	Calocrater
Cameraria	Carissa	Carpodinus	Carruthersia
Carvalhoa	Catharanthus	Cerbera	Cerberiopsis
Chamaeclitandra	Chilocarpus	Chonemorpha	Cleghornia
Clitandra	Condylocarpon	Couma	Craspidospermum
Crioceras	Cycladenia	Cyclocotyla	Cylindropsis
Delphyodon	Dewevrella	Dictyophleba	Dipladenia
Diplorhynchus	Dyera	Ecdysanthera	Echites
Elytropus	Epigynium	Eucorymbia	Farquharia
Fernaldia	Forsteronia	Funtumia	Galactophora
Geissospermum	Gonioma	Grisseea	Gymnema
Hancornia	Haplophyton	Himatanthus	Holarrhena
Hunteria	Hymenolophus	Ichnocarpus	Isonema
Ixodonerium	Kamettia	Kibatalia	Kopsia
Lacmellea	Landolphia	Laubertia	Laxoplumeria
Lepinia	Lepiniopsis	Leuconotis	Lochnera
Lyonsia	Macoubea	Macropharynx	Macrosiphonia
Malouetia	Mandevilla	Mascarenhasia	Melodinus
Mesechites	Micrechtites	Microplumeria	Molongum
Mortoniella	Motandra	Mucoa	Neobracea
Neocouma	Nerium	Nouettea	Ochrosia
Odontadenia	Oncinotis	Orthopichonia	Pachypodium
Pachouria	Papuechites	Parahancornia	Parameria
Parepigynum	Parsonsia	Peltastes	Pentalinon
Petchia	Picralima	Plectaneia	Pleiocarpa
Pleioceras	Plumeria	Pottsia	Prestonia
Pycnobotrya	Quiotania	Rauwolfia	Rhabdadenia
Rhazya	Rhigospira	Rhodocalyx	Rhyncodia
Saba	Schizozygia	Secondatia
Sindechites	Skytanthus	Spirolobium	Spongiosperma
Stemmadenia	Stephanostegia	Stephanostema	Stipecoma
Strempeliopsis	Strophanthus	Tabernaemontana	Tabernanthe
Temnadenia	Thenardia	Thevetia	Tintinnabularia
Trachelospermum	Urceola	Urnularia	Vahadenia
Vallariopsis	Vallaris	Vallesia	Vinca
Voacanga	Willughbeia	Woytkowskia	Wrightia
Xylinabaria	Xylinabariopsis

Els seg??ents g??neres prevenen de la fam??lia Asclepiadaceae:

• Araujia
• Asclepias
• Caralluma
• Ceropegia
• Cionura
• Cynanchum
• Periploca
• Vincetoxicum

[edita] Enlla??os externs

• Apocynaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards).
• The Genera of Asclepiadoideae, Secamonoideae and Periplocoideae (Apocynaceae)

[edita] Refer??ncies

1. ??? Endress and Bruyns (2000). ??A revised classification of the Apocynaceae??. Botanical Review 66: 1-56.