[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Apocinàcia - Viquipèdia

Apocinàcia

De Viquipèdia

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Apocinàcia
Wrightia antidysenterica
Wrightia antidysenterica
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Gentianales
Família: Apocynaceae
Gèneres

Veure text

Apocinàcia (Apocynaceae) és una família de plantes amb flors i dicotiledònia, que inclou arbres, arbusts, herbes, o lianes. Moltes espècies són grans arbres que es troben a la selva tropical, i la majoria són de procedència tropical o subtropical, per bé que algunes són herbes perennes de zones temperades. Aquestes plantes sovint tenen làtex i moltes espècies són molt verinoses si s'ingereixen.

Taula de continguts

[edita] Taxonomia

Es reconeixen unes 1500 espècies dins d'aquesta família, dividides en 424 gèneres. La família Asclepiadaceae és ara inclosa en la de les apocinàcies[1].

Hi ha cinc subfamílies:

  • Rauvolfioideae, amb 980 espècies en 42 gèneres.
  • Apocynoideae, amb 860 espècies en 77 gèneres.
  • Periplocoideae, amb 180 espècies en 31 gèneres.
  • Secamonoideae, amb 170 espècies en 9 gèneres.
  • Asclepiadoideae, amb 2365 espècies en 214 gèneres.

Les últimes tres subfamílies integraven l'antiga família de les Asclepiadaceae.

[edita] Distribució

Les espècies d'aquesta família es distribueixen primordialment a les regions tropicals:

  • A les selves i zones pantanoses de l'Índia i Malàisia: Arbres de port petit a molt gran de fulles perennes, freqüentment amb arrels de contrafort, tals com Alstonia i Dyera.
  • Al Nord d'Austràlia: Arbres de port petit i de fulla perenne com Cerbera i Ochrosia.
  • A les selves de fulla caduca de l'Àfrica i l'Índia: Arbres de port petit tals com Carissa, Wrightia i Holarrhena.
  • A l'Amèrica tropical, l'Índia, Myanmar i Malàisia: Arbres de fulla perenne i arbusts, tals com Rauwolfia, Tabernaemontana i Acokanthera.
  • A Amèrica Central: Plumeria, amb les seves cèries flors de color blanc o rosaci i dolces fragàncies.
  • A Amèrica del Sud, l'Àfrica i Madagascar: Moltes lianes tals com Landolphia.
  • A la regió Mediterrània: Nerium, amb el ben conegut baladre, l'arbust (Nerium oleander). També les vinques (Vinca major i Vinca minor).
  • A Amèrica del Nord: Apocynum, també anomenat "cànem indi", inclou Apocynum cannabinum, una font tradicional de Fibra vegetal.

[edita] Morfologia

Arbres, arbust o herbes de fulles simples, normalment decussades, o verticil·lades i mancades d'estípules. Les flors són normalment vistoses, de simetria radial (actinomorfes), reunides en inflorescències cimoses o racemoses (rarament fasciculada o solitàries). Les inflorescències són terminals o axials. Són flors hermafrodites amb un calze de 5 lòbuls. Els estams estan inserits en l'interior del tub de la corol·la amb un gineceu súper. El fruit és una drupa, una baia, una càpsula o un fol·licle.

[edita] Usos

Algunes plantes d'aquesta família van tenir una importància econòmica destacable en el passat que s'ha anat perdent. Els gèneres Carpodinus, Landolphia, Hancornia, Funtumia i Mascarenhasia van ser una font secundària de cautxú.El gènere Apocynum es va usar com a font de fibres pels nadius americans.

[edita] Medicinals

Rauvolfia cafra és l'arbre de la quinina. Rauvolfia serpentina o "arrel de serp o rauvòlfia" de l'Índia subministra els alcaloides reserpina i rescinamina.

Alguns són fonts de drogues, del tipus d'heteròsids cardiotònics, relacionat amb el funcionament del cor: Acokanthera, Apocynum, Cerbera, Nerium, Thevetia i Strophantus.

El suc lletós de la Namibia pachypodium ha estat usat com a verí per emmetzinar les puntes de les fletxes pels boiximans.

[edita] Ornamentals

Els gèneres següents són plantes ornamentals: Amsonia (estrella blava), Nerium (baladre), Vinca (pervinca), Carissa (pruna de Natal, una fruita comestible), Allamanda (trompeta daurada), Plumeria, Thevetia (nou afortunada), Mandevilla (flor de la sabana), entre moltes altres.

[edita] Gèneres

Acokanthera Adenium Aganonerion Aganosma
Alafia Allamanda Allomarkgrafia Allowoodsonia
Alstonia Alyxia Amocalyx Ambelania
Amsonia Ancylobotrys Anechites Angadenia
Anodendron Apocynum Arduina Artia
Asketanthera Aspidosperma Baissea Beaumontia
Bousigonia Cabucala Callichilia Calocrater
Cameraria Carissa Carpodinus Carruthersia
Carvalhoa Catharanthus Cerbera Cerberiopsis
Chamaeclitandra Chilocarpus Chonemorpha Cleghornia
Clitandra Condylocarpon Couma Craspidospermum
Crioceras Cycladenia Cyclocotyla Cylindropsis
Delphyodon Dewevrella Dictyophleba Dipladenia
Diplorhynchus Dyera Ecdysanthera Echites
Elytropus Epigynium Eucorymbia Farquharia
Fernaldia Forsteronia Funtumia Galactophora
Geissospermum Gonioma Grisseea Gymnema
Hancornia Haplophyton Himatanthus Holarrhena
Hunteria Hymenolophus Ichnocarpus Isonema
Ixodonerium Kamettia Kibatalia Kopsia
Lacmellea Landolphia Laubertia Laxoplumeria
Lepinia Lepiniopsis Leuconotis Lochnera
Lyonsia Macoubea Macropharynx Macrosiphonia
Malouetia Mandevilla Mascarenhasia Melodinus
Mesechites Micrechtites Microplumeria Molongum
Mortoniella Motandra Mucoa Neobracea
Neocouma Nerium Nouettea Ochrosia
Odontadenia Oncinotis Orthopichonia Pachypodium
Pachouria Papuechites Parahancornia Parameria
Parepigynum Parsonsia Peltastes Pentalinon
Petchia Picralima Plectaneia Pleiocarpa
Pleioceras Plumeria Pottsia Prestonia
Pycnobotrya Quiotania Rauwolfia Rhabdadenia
Rhazya Rhigospira Rhodocalyx Rhyncodia
Saba Schizozygia Secondatia
Sindechites Skytanthus Spirolobium Spongiosperma
Stemmadenia Stephanostegia Stephanostema Stipecoma
Strempeliopsis Strophanthus Tabernaemontana Tabernanthe
Temnadenia Thenardia Thevetia Tintinnabularia
Trachelospermum Urceola Urnularia Vahadenia
Vallariopsis Vallaris Vallesia Vinca
Voacanga Willughbeia Woytkowskia Wrightia
Xylinabaria Xylinabariopsis

Els següents gèneres prevenen de la família Asclepiadaceae:

  • Araujia
  • Asclepias
  • Caralluma
  • Ceropegia
  • Cionura
  • Cynanchum
  • Periploca
  • Vincetoxicum

[edita] Enllaços externs

[edita] Referències

  1. Endress and Bruyns (2000). «A revised classification of the Apocynaceae». Botanical Review 66: 1-56.