Vinca
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre la planta. Per a altres significats, vegeu «Vinca (color)». |
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Vinca major
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
Vinca balcanica |
||||||||||||
Vinca és un gènere de plantes amb flor dins la família de les apocinàcies.
És un gènere originari d'Europa, d'Àfrica del nordoest i del sudoest d'Àsia.
Compta amb cinc espècies[1], tres de les quals es troben als Països Catalans[2].
Les espècies del gènere Vinca són herbàcies, arbustives o subarbustives. Normalment creixen aplicades a terra i les tiges espontàniament s'enterren i fan arrels. Les fulles tenen una disposició oposada i són simples, i excepte en l'espècie Vinca herbacea són fulles perennes.
Floreixen durant gran part de l'any amb flors violeta o blanques, amb els pètals soldats a la base formant un tub. Les flors són actinomorfes (o sigui, tenen simetria radial), però els pètals són assimètrics, de manera que la flor vista per dalt adopta un curiós aspecte d'hèlix o molinet. El fruit és un grup de fol·licles dehiscents, és a dir, que s'obren espontàniament per deixar caure les llavors.
Les espècies més corrents a bona part d'Europa central i occidental són Vinca major i Vinca minor, però als Països Catalans és més freqüent i més estesa la vincapervinca (Vinca difformis)[2]. De vegades s'usen en jardineria tot i que tenen tendència a envair el territori i no deixar créixer altres plantes (les tres espècies es poden trobar també subespontànies a les zones on es conreen).
Com altres espècies de la família apocinàcia les vinca són verinoses o medicinals segons la dosi.
Taula de continguts |
[edita] Espècies autòctones dels Països Catalans
[edita] Vinca difformis
- Vinca difformis, vincapervinca: Distribuida a la Mediterrània occidental[1]. Sense ser massa comuna, és la més freqüent de les tres espècies autòctones i l'única que es troba a les Illes de forma natural. Es fa en vores de rius i les seves proximitats, de vegades dins de bardisses, fins a 1000 m d'altura en tot el territori, rarejant només a l'interior de Catalunya.[2][3]
 Les fulles de la vincapervinca tenen la base arrodonida o fins i tot una mica cordada (en forma de cor), semblantment a la Vinca major i a diferència de la Vinca minor, si bé a l'extrem superior de la planta les fulles són més petites poden tenir la base apuntada. |
 Flors de la vincapervinca a finals de febrer a Collserola. |
 Els sèpals de la vincapervinca són glabres (sense pèls), el que ajuda a diferenciar-la de la Vinca major |
 La vincapervinca fa poblaments vora els torrents, com aquest al torrent de la Budellera a Collserola |
[edita] Vinca major
- Vinca major: Es fa al voltant de la Mediterrània, però s'exten fins al nord de la mar Negra[1]. A Catalunya es troba de manera esporàdica en tot el territori (sobretot a les contrades marítimes), en rambles i torrents, més o menys a l'ombra. També apareix cap al sud del País Valencià, però manca a les Balears, on només es troba conreada com a ornamental[2][3]. Per la seva flor més gran es conrea sovint, pel que en molts llocs es troba prop de les urbanitzacions més o menys naturalitzada.
 Flor de Vinca major |
 Fulles de V. minor (dalt) i V. major (baix). Vinca major es distingeix, entre d'altres caràcters, per tenir les vores de la fulla i dels sèpals ciliats, o sigui, amb pèls (es pot clicar sobre la imatge per ampliar-la), mentre que V. minor i V. difformis no n'hi tenen.[2] |
 Les vores dels sèpals de V. major són ciliades com les de les fulles, com es pot veure en aquest exemplar fotografiat a Collserola |
[edita] Vinca minor
- Vinca minor, vinca petita: Amplament distribuida per Europa[1]. A Catalunya és molt rara però es troba en boscos caducifolis humits entre els 500 i els 1250 m al Pirineu, Catalunya Central i nord de les serralades litorals. Manca al País Valencià i les Illes.[2]
 Vinca minor |
 Vinca petita a Białowieża (Polònia) al mes de maig. Es pot apreciar molt bé l'assimetria dels pètals |
 Fulles de Vinca minor (a dalt) i de Vinca major (a baix), on es pot apreciar la diferència entre la base atasconada característica de les de V. minor i la base arrodonida de les de V. major |
[edita] Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Flora Europaea: Vinca - Base de dades taxonòmiques (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 BOLÒS, O. et al. Flora manual dels Països Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Pòrtic. ISBN 84-7306-400-3
- ↑ 3,0 3,1 Herbari virtual de les Illes Balears. Vinca - Informació i imatges detallades de les espècies d'aquest gènere
- Blamey, M., & Grey-Wilson, C. (1989). Flora of Britain and Northern Europe. Hodder & Stoughton.
- Huxley, A., ed. (1992). New RHS Dictionary of Gardening 4: 664-665. Macmillan.
