Pablo Sarasate
De Viquipèdia
Pablo Martín Melitón Sarasate y Navascués, (Pamplona, 10 de març de 1844 – Biarritz, 20 de setembre de 1908), violinista i compositor espanyol.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Fill del músic militar Miguel Sarasate Juanenay i infant precoç, el seus pares van ser aviat conscients de les qualitats del seu fill i li van fer prendre lliçons de violí, debutant a l'edat de 7 anys a La Corunya. Va estudiar a Santiago de Compostel·la entre 1846 i 1849 amb José Courtier, primer violí de la catedral i professor de l'Escola de Música de Santiago de Compostel·la.
El 1852 es va traslladar a Pontevedra on va continuar els seus estudis musicals amb el músic local Urbano Casasvellas. És assidu dels assajos de la banda del Regiment d'Aragó que dirigeix son pare.
La Comtessa de Espoz y Mina li va concedir una pensió per a estudiar a Madrid. Una vegada en la capital d’Espanya, la Reina Isabel II li va concedir una beca per a ampliar els seus estudis a París, a on es va traslladar el 1856, ingressant en el Conservatori de París sota la tutela de Jean-Delphin Alard.
El 1857 va obtenir el Premi de Violí del Conservatori de París, i dos anys després va començar la seua carrera de concertista que el portarà per tot Europa i Amèrica.
L’immediat èxit que va obtenir com a intèrpret va ser la causa del seu abandó dels estudis de d'harmonia i composició.
Segons les crítiques i cròniques de l'època la seua força radicava més en la subtilesa d'interpretació que en el foc temperamental, unint atac, passió, flexibilitat i una facilitat natural per al violí. La seua tècnica de la mà esquerra va ser també famosa així com la velocitat d'execució. Arrancava el més bell so que puga esperar-se del violí sense palesar l'enorme esforç.
Els millors compositors del seu temps van dedicar-li obres: Max Bruch (el Concert per a violí nº 2 i la Fantasia Escocesa), Édouard Lalo (el Concert per a violí en Fa menor y la Simfonia Espanyola), Wieniawski (el Concert per a violí nº 2), o Camille Saint-Saëns (Introducció i Rondo Capriccioso i els concerts per a violí núm. 1 i núm. 3).
La seua formació musical i l'esperit de triomf el van mantenir en actiu fins a la seua mort.
En el seu testament va cedir el seu violí Stradivarius i 25.000 francs al Conservatori de Madrid per a l'organització d'un premi que portara el seu nom i que acabaria convertint-se en el Premi Nacional de Violí.
[edita] Sarasate compositor
Pel grau de dificultat tècnica de les peces del seu catàleg s'endevina que els elogis van haver de ser sincers, ja que no haguera compost el que ell mateix no s'atrevira a tocar amb propietat i brillantor.
Una constant en les seues obres és el folklore espanyol com a punt de partida i com principal element rítmic i melòdic.
[edita] Catàleg d'obres
- Opus - Composició - Instrumentació
- — Fantasia Capritx, violí i piano
- — Souvenir de Faust, violí i piano
- — Masurca en Mi, violí i piano
- 1 Fantasia de La forza del destino de Verdi, violí i piano
- 2 Homenatge a Rossini, violí i piano
- 3 Fantasia sobre La dame blanche de Boieldieu, violí i orquestra
- 4 Réverie, violí i piano
- 5 Fantasia de Roméo et Juliette de Gounod, violí i piano
- 6 Caprice sobre Mireille de Gounod, violí i piano
- 7 Confidences, violí i piano
- 8 Souvenir de Domont, violí i piano
- 9 Les Adieux, violí i piano
- 10 Sérénade Andalouse, violí i piano
- 11 Le sommeil, violí i piano
- 12 Moscoviènne, violí i piano
- 13 Fantasia de Faust de Gounod, violí i orquestra
- 14 Fantasia sobre Der Freischütz de Weber, violí i orquestra
- 15 Mosaíque de Zampa, violí i piano
- 16 Gavota sobre Mignon d’Ambroise Thomas, violí i piano
- 17 Priére sobre Berceuse, violí i piano
- 18 Airs espagnols, violí i piano
- 19 Fantasia sobre on Martha de Flotow, violí i piano
- 20 Zigeunerweisen (Aires Gitanos), violí i orquestra
- 21 Malaguenya i Havanera, violí i piano
- 22 Romança andalusa i jota navarresa, violí i piano
- 23 Playera i zapateado, violí i piano
- 24 Capritx basc, violí i piano
- 25 Fantasia sobre Carmen de Bizet, violí i orquestra
- 26 Vito i havanera, violí i piano
- 27 Jota aragonesa, violí i piano
- 28 Serenata andalusa, violí i piano
- 29 El cant del rossinyol, violí i orquestra
- 30 Bolero, violí i piano
- 31 Balada, violí i piano
- 32 Muñeira, violí i orquestra
- 33 Navarra, violí i orquestra
- 34 Airs Écossais, violí i orquestra
- 35 Peteneras, caprice espagnol, violí i piano
- 36 Jota de San Fermín, violí i piano
- 37 Zortzico “Adiós Montañas mías”, violí i piano
- 38 Viva Sevilla! , violí i orquestra
- 39 Zortzico de Iparraguirre, violí i piano
- 40 Introduction et fandango varié, violí i piano
- 41 Introduction et caprice-jota, violí i orquestra
- 42 Zortzico Miramar, violí i orquestra
- 43 Introduction et tarantelle, violí i orquestra
- 44 La Chase, violí i orquestra
- 45 Nocturn — Serenata, violí i orquestra
- 46 Gondoliéra Veneziana, violí i piano
- 47 Melodia romanesa, violí i piano
- 48 L'Esprit Follet, violí i orquestra
- 49 Cançons russes, violí i orquestra
- 50 Jota de Pamplona, violí i orquestra
- 51 Fantasia sobre Don Giovanni de Mozart, violí i piano
- 52 Jota de Pablo, violí i orquestra
- 53 Le Rève, violí i piano
- 54 Fantasia sobre La flauta màgica de Mozart, violí i orquestra
[edita] Bibliografía
- (castellà) Fernando Pérez Ollo. Sarasate. Fondo de Publicaciones del Gobierno de Navarra. Pamplona, 1980.
- (castellà) Luis Gracia Iberni. Pablo Sarasate. Iberautor Promociones Culturales, S.L. Madrid, 1994.
- (castellà) Alberto Huarte Myers. Vuestro amigo y paisano Pablo Sarasate. Huarte Myers, Alberto. Pamplona, 1996.
- (castellà) Custodia Platón Meilán. Pablo Sarasate (1844-1908). Eunsa, Ediciones Universidad de Navarra, S.A. Barañáin, 2000.
[edita] Enllaços externs
- (castellà) Sarasate i el violí
