??douard Lalo
De Viquip??dia
??douard Lalo, (Lilla, 27 de gener de 1823 - Par??s, 22 d'abril de 1892), compositor franc??s d'origen espanyol. Est?? soterrat al cementeri parisenc de P??re Lachaise.
[edita] Biografia
??douard Lalo va estudiar viol?? i violoncel al Conservatori de Lilla i m??s tard, a l'edat de setze anys, es va traslladar a Par??s, contra la voluntat de son pare, per tal de continuar els seus estudis musicals, seguint cursos de viol?? al Conservatori d'aquesta ciutat. Tamb?? a Par??s va establir amistat amb Eug??ne Delacroix.
Llevat de dues simfonies ??? destru??des, segons sembla, pel mateix compositor ???, les seues primeres composicions van estar destinades a petits conjunts instrumentals o vocals, d'entre les que destaquen les sis Romances populaires (1849), les sis M??lodies, sobre poemes de Victor Hugo (1856), dos Trios amb piano (entre 1850 i 1852) i diferents peces per a viol?? i piano.
El 1855, va participar en la creaci?? del Quartet Armingaud, l'objectiu del qual era la de donar a con??ixer les obres dels mestres alemanys. Quatre anys m??s tard, va compondre el seu Quartet de cora. El?? 1866, va concloure Fiesque, la seua primera ??pera, que mai no va ser duta a l'escena per?? que va nodrir altres obres, com ara el Divertissement pour orchestre (1872) o la Simfonia en Sol menor (1886).
La d??cada de 1870 va ser especialment fecunda per a Lalo : a m??s del Concert per a viol?? (1873) i el Concert per a violoncel (1877), Lalo va escriure les seues dues m??s c??lebres obres, la Simfonia Espanyola (1874) i l'??pera Le Roi d'Ys (1875-1881). Va adquirir notorietat amb la primera d'aquestes obres, que de fet ??s un concert per a viol?? en cinc moviments. Es tracta d'una composici?? brillant que va ser estrenada pel violinista espanyol Sarasate i que ha restat sempre molt popular. El seu Concert per a violoncel, encara que menys apreciat, ??s una obra molt interessant. En quant a l'??pera Le Roi d'Ys, no va ser estrenada fins a lany 1888, per?? va aconseguir un ??xit triomfal.
Entre les seues composicions d'envergadura destaca el ballet Namouna (1882), que va compondre sota comanda de l'??pera de Par??s i que va ser coreografiat per Lucien Petipa. Aquesta obra va obtenir una freda acollida, entre l'escridassament del p??blic i l'entusiasme de molts dels seus col??legues m??sics, com Debussy, Faur?? o Chabrier. S'ha mantingut al repertori en forma de suite orquestral.
[edita] Les seues aportacions
Lalo ??s apreciat principalment per la riquesa de la seua t??cnica orquestral, per?? tamb?? se li reconeix la seua tasca com a int??rprete i com a compositor en la renovaci?? de la m??sica de cambra francesa del seu temps. El seu Quartet de corda revela uns forta influ??ncia de Beethoven, per?? tamb?? deixa entreveure un vigor r??tmic molt personal.
Contempor??nia de Carmen de Bizet, la Simfonia Espanyola per a viol?? i orquestra ??s una de les primeres obres orquestrals franceses que van utilitzar material folcl??ric espanyol. Aquest inter??s de Lalo per la m??sica popular es troba tamb?? en la Fantasia Noruega (1878), en la Raps??dia Noruega (1879), en el Concert Rus (1879), aix?? com tamb?? en la ?? llegenda bretona ?? de Le Roi d'Ys. En aquesta obra, Lalo, renunciant a la influ??ncia wagneriana, utilitza formes breus i palesa una gran capacitat d'invenci?? mel??dica i r??tmica, sostingudes per una rica escriptura harm??nica.
[edita] Obres principals
- M??sica orquestral :
- Aubade, per a deu instruments (1872)
- Divertissement (1872)
- Concert per a viol?? (1873)
- Simfonia Espanyola (1874)
- Concert per a violoncel (1877)
- Raps??dia Noruega (1879)
- Simfonia (1886)
- Concert per a piano (1889)
- M??sica de Cambra :
- Musique vocale :
- Cinc lieder sobre textos de Lamartine, Laprade i Silvestre (1879).
- Sis melodies sobre poemes de Victor Hugo (1855)
- Tres melodies sobre Musset
- ??peres :
- Fiesque (1866)
- Le Roi d'Ys (1888)
- Ballet :
- Namouna (1882)
