Pontevedra

De Viquipèdia


(En detall)	(En detall)

Localització

Església de la Peregrina

Estat
• CCAA
• Província
• Comarca Espanya
Galícia
Pontevedra
Pontevedra

Predom. ling.

gallec

Superfície 117 km²

Altitud 20 m

Població (2007)
• Densitat 80.096 hab.
684,58 hab/km²

Coordenades 42° 26′ 01″ N 8° 38′ 51″ OCoordenades: 42° 26′ 01″ N 8° 38′ 51″ O

Sistema polític
Nuclis
• Alcalde: 1
Miguel Anxo Fernández Lores (BNG)

Codi postal 36000

Web

http://www.concellopontevedra.es

Pontevedra és la capital de la província del mateix nom a Galícia (Espanya). Com a tal, és una ciutat principalment de serveis, ja que la gran majoria del teixit industrial de la Província de Pontevedra es troba a la ciutat veïna de Vigo. La població de Pontevedra té 79.372 habitants (INE 2005) repartits en una extensió de 117 km².

Limita al nord amb els municipis de Barro i Moraña, al nord-est amb el municipi de Campo Lameiro, a l'est amb el municipi de Cotobade, a l'sud-est amb el municipi de Ponte Caldelas, al sud amb el municipi de Soutomaior, al sud-oest amb els municipis de Vilaboa i Marín, a l'oest amb l'oceà Atlàntic, al nord-oest amb el municipi de Meis.

[edita] Història

[edita] Llegenda grega

Sobre el naixement de la ciutat de Pontevedra existeix una llegenda d'origen renaixentista que diu que el responsable de la fundació de la vila va ser Teucro, un dels herois de la Guerra de Troia. La llegenda diu que va arribar a aquestes terres després de ser rebutjat pel seu pare Telamó i va fundar un assentament amb el nom de Helenes i després d'això es va casar amb Helena la filla del Rei Putrech qui en aquell moment dirigia l'exèrcit grec cap a la ciutat d'Atenes.

[edita] Origen romà

La veritat és que diversos estudis arqueològics no demostren existència de vida humana abans de l'època romana. El veritable germen de la ciutat és, llavors, l'assentament de Turocqua, fundat en la riba sud del riu Lérez. Aquest assentament romà prosperaria i seria conegut com Dvos Pontes (Dos ponts, el construït per a fundar Turocqua i un posterior) o per Pontus Veteri (Pont Vell, en referència al primer pont).

[edita] Anys daurats

Des de l'Edat Mitjana i fins a finals del s.XVI la ciutat es va convertir en un dels principals ports de Galícia, sent el seu burg un dels més populosos. A partir d'aquest segle la vila entraria en decadència a causa de l'abandó per part de la Corona de Castella primer i de les successives guerres després.

[edita] Del XIX a l'actualitat

No seria fins al segle XIX quan amb la creació de les províncies i designació de Pontevedra com a capital, la ciutat ressorgís, en aparèixer noves institucions i serveis que van portar població i diners. A principis del segle XX, abans de la Guerra Civil Espanyola Pontevedra era un formiguer social i cultural, però després de la guerra i els anys d'autarquia, la indústria es va decantar per Vigo, ciutat oberta al mar i amb un dels millors ports del món. Actualment Pontevedra viu una segona joventut, veient com la seva població augmenta en detriment de les altres grans nuclis de Galícia, que veuen com els seus habitants es traslladen als municipis limítrofs.

[edita] Geografia

[edita] Política

El municipi de Pontevedra compta, segons cens a 1 de gener de 2005, amb 79.372 habitants, encara que les últimes revisions del padró municipal eleven la xifra lleugerament per sobre dels 80.000. És capital de província, així com també capçalera de comarca i de partit judicial. Alberga les diverses delegacions de la Diputació Provincial, Junta de Galícia i del Govern Central.

Tradicionalment l'alcadia de la ciutat era un feu del PP, encara que durant les dues últimes legislatures (des de 1999) és ocupada pel metge Miguel Anxo Fernández Lores, polític del Bloc Nacionalista Galego que governa amb el suport dels edils del PSOE.

[edita] Física

Pontevedra es troba en el fons de la ria del mateix nom, en la desembocadura del Lérez. Està assentada en un monticle que fa que els únics carrers una mica costeruts siguin els que baixen cap al mar i el riu.

[edita] Economia

[edita] Sector Serveis

La major part dels ciutadans de Pontevedra treballen en el sector serveis: la ciutat, com a capital de província que és compta amb nombroses oficines administratives i instal·lacions que requereixen de molts funcionaris. A més és destacable la presència d'una important base militar al municipi veí de Vilaboa, però que a efectes econòmics repercuteix gairebé en exclusiva en la ciutat, on fan vida la majoria dels militars.

[edita] Indústria

Actualment Pontevedra és un referent en la indústria forestal, i compta amb la fàbrica de pasta de paper més important d'Espanya. A més s'està esperant l'aprovació d'una paperera la qual cosa suposaria el tancament del cicle productiu. En el cas de la fàbrica de la pasta de paper, ha estat condemnada per delicte ecològic, el que ha fet més impopular la seva presència a la zona; arribant a celebrar-se manifestacions exigint el seu trasllat (l'última, el 2005, va reunir a 50.000 persones a Pontevedra)

[edita] Sector primari

La importància del sector primari disminueix cada vegada més a causa de l'envelliment de la població rural del municipi i de que la seva població està emigrant cap al nucli urbà.

[edita] Educació

La ciutat compta amb diversos col·legis i instituts tant públics com concertats i privats. Existeix també un petit campus depenent de la Universitat de Vigo, situat en la riba nord del Lérez a la sortida cap a La Corunya, on es troben les Escoles Universitàries d'Enginyeria Forestal i Fisioteràpia; i la Facultat de Ciències Socials i Comunicació. Fora del campus estan la Facultat de Ciències de l'Educació amb un Pavelló d'Esports propi, l'Escola Universitària d'Infermeria en l'Hospital Provincial i la Facultat de Belles Arts en una antiga caserna al costat de l'Albereda. Dintre de la Facultat de Belles Arts s'ha implantat un nou Graduat en Disseny i Moda. A més existeixen diversos centres de Formació Professional en els quals es poden cursar la gran majoria de cicles formatius. També compta amb un Conservatori Professional de Música de nova construcció en una de les zones en expansió de la ciutat cap a l'est.