A Illa de Arousa

De Viquipèdia

A Illa de Arousa
Localització



Estat • CCAA • Província • Comarca	Espanya Galícia Pontevedra O Salnés
Predom. ling.	gallec
Superfície	7 km²
Altitud	n/d
Població (2007) • Densitat	5.000 hab. 714,29 hab/km²
Coordenades	42° 33′ 16″ N 8° 51′ 50″ OCoordenades: 42° 33′ 16″ N 8° 51′ 50″ O
Sistema polític Nuclis • Alcalde:	1 José Manuel Vázquez Vázquez (PSdeG-PSOE)
Codi postal	`36626`
Web	http://www.concellodailladearousa.com

A Illa de Arousa és un municipi de la Província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la Comarca do Salnés. És una illa que enllaça amb el continent per mitjà d'un pont de gairebé dos quilòmetres de llarg (un dels més llargs d'Espanya) inaugurat el 14 de setembre de 1985, que ha dinamitzat enormement l'economia de la població, doncs abans els desplaçaments es realitzaven en petits vapors amb horaris determinats.

La Unió Europea la va declarar reserva natural gràcies als seus 36 quilòmetres de costa, dels quals onze so de platja, amb sorra fina i blanca. L'economia de la illa es basa sobretot en la pesca, el cultiu del musclo en bats i el marisqueig, però també el turisme deixa importants dividends. Els llocs de major interès són l'entorn del far, l'illa Areoso (propera a la illa d'Arosa) i el parc natural de Carreirón, catalogat com zona d'especial protecció per a les aus per la poblacions de garsa reial, entre unes altres, que habiten en la illa. El port més important és el port do Cantiño i els molls d'O Camp, Chazo i Cabodeiro. El punt més alt de la illa és el mirador del Sant, des d'on es pot contemplar el poble i la seva activitat turística i comercial, així com la bellesa del paratge. En 1995, a partir de la pressió social desenvolupada pels seus veïns, va accedir a un govern municipal i avui dia és l'ajuntament més recent de Galícia i l'únic insular.

[edita] Una mica d'història

Hi ha nombrosos testimoniatges que la illa va ser habitada des dels primers temps del Paleolític i l'Edat de Bronze. En la platja dels Bufos es va localitzar una necròpoli romana. La illa va sofrir en els primers segles la invasió dels normands i els musulmans. En l'any 912 passa la meitat de la illa a pertànyer al monestir dels benedictins de San Martín Pinario de Compostela, sota donació del bisbe Sisenand, tal com consta en documents d'aquest monestir. En l'any 929 el rei Alfons IV va fundar en la illa un cenobi sota la advocació del màrtir Sant Julià. La invasió de la illa en el segle XII pels musulmans, fa que Xelmírez ordeni la construcció de naus per a defensa de tota la costa convertint-se la illa en punt de trobada per a repel·lir a l'invasor. L'autor Labrada a principis del segle XIX diu que "les gents de la illa d'Arouza, s'exerciten amb gran mestratge en la pesca del congre i pop, fins a un total de captures de 800 quintals".

A partir de 1845 es desenvolupa la indústria de salament i pesca de sardina, del com eren testimonis les set fàbriques de salament, germen de l'explotació conservera de mitjan del present segle. Així la fàbrica de salament Goday s'inaugura en 1879, sent la segona que es va implantar a Galícia. L'enorme desenvolupament de la illa va tenir com a conseqüència la construcció del pont que la uneix a la península en l'any 1985, data crucial, doncs va marcar la fi de l'aïllament secular, convertint a la illa en un paradís turístic, on els arbres s'acosten arran de mar a sadollar la seva sed. En 1900 tenia 1900 hab. i en 1997 ja tenia una població de 4.665 persones que habiten els 8 Km2 de l'antiga "Insulae Petamion", convertida en Ajuntament el 1997.