A Estrada

De Viquipèdia


(En detall)	(En detall)

Localització

Estat
• CCAA
• Província
• Comarca Espanya
Galícia
Pontevedra
Tabeirós-Terra de Montes

Predom. ling.

gallec

Superfície 281 km²

Altitud n/d

Població (2007)
• Densitat 22.013 hab.
78,34 hab/km²

Coordenades 42° 41′ 21″ N 8° 29′ 14″ OCoordenades: 42° 41′ 21″ N 8° 29′ 14″ O

Sistema polític
Nuclis
• Alcalde: 1
Jose Antonio Dono López (PSdeG)

Codi postal 36680

Web

http://www.aestrada.com

A Estrada és un municipi de la Província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la Comarca de Tabeirós-Terra de Montes.

Evolució de la població de: A Estrada - des de 1900 fins 2004 -
1900	1930	1950	1981	2004
23.916	26.623	28.169	25.719	22.217
Fonts: INE i IGE (Els criteris de registre censal variaren entre 1900 i 2004, i les dades de l'INE i de l' IGE poden no coincidir.)

[edita] Historia

La jurisdición de Tabeirós té el seu origen en temps del rei sueu Miro en el segle VI, i apareix citada en el Cronicón Iriense com pertanyent a la diòcesi d'Iria. En el segle XII, l'arquebisbe de Santiago Xelmírez i el rei Alfons VII de Castella van intercanviar entre si la terra de Tabeirós, Tabeirolos i el castro de Far, passant la primera a ser possessió de la mitra compostelana. Aquesta jurisdicció abastava tot l'actual Ajuntament d'A Estrada, amb excepció de les parròquies de Vea, fins a 1840, any en el qual es va crear l'Ajuntament i el partit judicial d'A Estrada (avui cabdal de partit judicial que comprèn els ajuntaments d'Estrada, Forcarey i Cerdedo). Tres anys abans, per culpa dels enfrontaments entre absolutistes i liberals, es va traslladar la casa consistorial de Tabeirós des de Cereixo al lloc d'A Estrada, format únicament per 4 cases en un encreuament de camins entre les parròquies de Figueroa, Ouzande i Guimarei.

Des del segle XII, aquestes terres que avui comprenen el concello de L'Estrada estaven políticament dividides en "coutos" i jurisdiciones, en les quals manava un senyor o bé eren propietat de la Mitra Compostel·lana: jurisdicció de Tabeirós (la major de totes), Couto de Vegi, Couto de Codeseda, Couto de Vega i Oca i el Couto do Aspecte. En 1836 es van iniciar les reunions per a la unió d'aquests concellos en altres més grans o en un sol. El 1 de gener de 1837 es va produir la fusió dels Coutos de Vega i Oca, Aspecte, Codeseda i Vea amb Tabeirós. El concello es va formar en Cereixo, amb seu en Pernaviva, ja amb 51 parròquies (inclosa A Estrada, que apareix per primera vegada, formada pels llocs de Figueiroa de Arriba, Figueiroa de Bajo, Rodeiro, Regueiro, Pedregal, Vilabrasil i Vilar). En 1840 es va produir la destitució del concello de Cereixo, sol·licitant el nom d' A Estrada per al concello, aprovant-se el 23 de gener de 1841. El 6 de juliol de 1859 se li va concedir A Estrada el títol de Vila per Reial decret. En 1878, el príncep Alfons XII d'Espanya va atorgar al concello el tractament de Ilustrísimo i en 1912 el d' Excel·lència. Va tenir premsa pròpia fins a 1940: El Emigrado.

[edita] Parròquies

Agar (Santa Mariña), Aguións (Santa María), Ancorados (San Pedro), Ancorados (San Tomé), Arca (San Miguel), Arnois (San Xiao), Baloira (San Salvador), Barbude (San Martiño), Barcala (San Miguel), Barcala (Santa Mariña), Berres (San Vicente), Callobre (San Martiño), Castro (San Miguel), Cereixo (San Xurxo), Codeseda (San Xurxo), Cora (San Miguel), Couso (Santa María), Curantes (San Miguel), A Estrada (San Paio), Frades (Santa María), Guimarei (San Xiao), Lagartóns (Santo Estevo), Lamas (San Breixo), Liripio (San Xoan), Loimil (Santa María), Matalobos (Santa Baia), Moreira (San Miguel), Nigoi (Santa María), Oca (Santo Estevo), Olives (Santa María), Orazo (San Pedro), Ouzande (San Lourenzo), Parada (San Pedro), Paradela (Santa María), Pardemarín (Santa Baia), Remesar (San Cristovo), Ribeira (Santa Mariña), Ribela (Santa Mariña), Riobó (San Martiño), Rubín (Santa María), Sabucedo (San Lourenzo), Santeles (San Xoán), Somoza (Santo André), Souto (Santo André), Tabeirós (Santiago), Toedo (San Pedro), Vea (San Xiao), Vea (San Xurxo), Vea (Santa Cristina), Vea (Santo André), Vinseiro (Santa Cristina).